-Com explicaria a algú que no siga del País Valencià, què és l'Horta Sud?
L'Horta Sud és un una gran conurbació on viuen 470.000 persones distribuïdes en vint municipis i que tenen a Torrent com a gran ciutat. Realment, podríem fins i tot parlar de l'existència de dues conurbacions. De fet, si s'hagueren de fer més províncies -més enllà de si estem més d'acord o menys amb aquesta estructura administrativa- es podria perfectament parlar de la quarta província, tant per volum demogràfic com per pes econòmic. No s'ha de perdre de vista que aquesta va ser una comarca que va viure un intens procés d'industrialització als anys seixanta. El fet d'estar al costat de València la converteix en un centre econòmic i de subministrament de serveis, on hi ha, sobretot, classe treballadora que té la seua feina en els nombrosos polígons industrials i centres logístics que han anat sorgint. És en part per això que històricament se l'ha coneguda com el cinturó roig de València.
A tot això encara cal sumar la xarxa d'infraestructures de carreteres que connecta tots els pols i que dona servei a la ciutat de València.
De fet, es podria parlar de l'Horta Sud com una comarca subalterna. No volem ser una comarca satèl·lit a València, però València ha fet de l'Horta Sud una comarca satèl·lit on ha externalitzat tot allò que li molestava. Les infraestructures al servei de València s'han fet a costa d'arrasar trossos d'horta, separar poblacions i, d'alguna manera, crear el desgavell urbanístic que tenim ara.
-Quin és l'origen de tot plegat?
No s'ha de passar per alt que la Corporació Gran València, que va estar funcionant des de 1945 fins a 1983, agrupava a València i 30 municipis de l'Horta Nord i l'Horta Sud. Tots aquests municipis estaven supeditats al Pla General d'Ordenació Urbana de València. I què va fer València? Ordenar aquests municipis segons les necessitats de la capital. És d'ací que ve el desgavell urbanístic que ara té aquesta comarca.
"València ha fet de l'Horta Sud una comarca satèl·lit on ha externalitzat tot allò que li molestava"
La Corporació Gran València es va anul·lar l'any 1983. Els ajuntaments democràtics van assumir les competències municipals i cadascun d'ells començà a ordenar el seu territori. En els anys noranta s'aprovaren unes normes de coordinació metropolitana, però, com que en realitat prevalia l'autonomia municipal, cada municipi ha fet el que ha volgut. Al remat, com que València necessitava zones industrials, vies de comunicació, etcètera, tenim una comarca molt atapeïda d'infraestructures, en la que només resten alguns paratges naturals com ara l'Albufera, la Serra Perenxisa de Torrent, el barranc de Picassent...
-Es podria dir que hi ha hagut una simbiosi entre València i la comarca de l'Horta Sud?
No sé si la paraula és simbiosi. Jo, més bé, parlaria de complementarietat. Un 45% de la població de la comarca treballa a València. I, alhora, hi ha molts desplaçaments en el sentit invers.
El problema, però, ha sigut que quan des de la Generalitat Valenciana o l'Estat s'han plantejat infraestructures que donen servei a València, sempre s'han plantejat a costa de l'Horta Sud. Si cal fer un AVE, es fa a costa d'Aldaia, Picanya, Torrent, Alcàsser i Silla. S'arrasen 480 hectàrees d'horta i no passa res de res. Que cal ampliar la carretera Nacional III, doncs endavant.
-Potser, doncs, caldria parlar d'una dinàmica de servitud, no?
Sí, potser eixa seria la paraula. Des d'entitats com l'Institut d'Estudis Comarcals o des de la Fundació Horta Sud s'ha intentat remarcar la personalitat pròpia d'aquest territori, però és innegable que ens hem acabat convertint en una comarca satèl·lit.
El Pla Sud, per exemple, es va fer a costa de l'Horta Sud. Amb l'agreujant que el Pla Sud es va acabar pagant a través d'impostos municipals de la Corporació Gran València. En resum, són exemples de com s'ha anat gestant una comarca que ha esdevingut complementària i, alhora, subordinada a les necessitats de València.
-Vostè és autor del llibre Aigües de fang. Riuades d'Albal i la comarca de l'Horta (1864-1957). Què va pensar quan va veure com baixava el barranc a Xiva?
Des de l'estiu jo tenia la premonició que enguany no ens estalviaríem una gran riuada. De la riuada del 57 fa ara 67 anys i les riuades funcionen per cicles. Això se sap des de temps immemorials. Si la terra d'horta és tan fèrtil és perquè s'ha fet a base dels materials que es dipositen en les riuades i barrancades del Túria, el Poio i el Carraixet.
"L'any 1957, amb el disseny del Pla Sud, es va perdre l'oportunitat de donar una solució metropolitana a la qüestió de les avingudes d'aigua"
D'una altra banda, tenim que el canvi climàtic està agreujant els fenòmens extrems.
Així que quan vaig veure les imatges de Xiva em vaig adonar que allò tenia molt mala pinta, així que me n'aní a deixar el cotxe en el punt més alt d'Albal. El fet que caiguérem de nou en el parany de la riuada, em fa preguntar-me molt sobre la inconsciència de la població.
Hi ha, per descomptat, la responsabilitat dels avisos de l'administració. Però hi ha, també, molt de desconeixement sobre el territori on vivim i les seues característiques. De fet, l'any 2000 ja tinguérem una riuada. Ens cal més consciència del territori on vivim i de les seues particularitats.
Si eres veí de Cofrents, saps que al costat tens una central nuclear i que això comporta uns riscos. Doncs si vius en un poble que viu al costat d'un barranc, has de ser també conscient que hi ha determinats fenòmens que poden esdevenir-se. Això ho ha de saber la població, però, sobretot, ho han de saber aquells que han de prendre les decisions.
No puc negar que em sento desolat pel que ha passat. Jo soc d'Albal i treballo a Aldaia, i tots dos pobles s'han vist molt afectats. Els danys materials, en tot cas, són molt menys importants que la pèrdua de vides humanes.
Tinc la impressió que la intensa urbanització que s'ha fet, unida a l'asfalt, que impermeabilitza el terra, han sigut decisives per provocar els danys humans i materials que hem tingut.
-En el llibre explica la multitud de riuades que hi ha hagut a l'horta...
Clar, perquè les riuades han format part de la història d'aquest territori. El 1760 Agustí Sales ja escriu un llibre que es diu Turiae Marmor o Josep Teixidor, Manuel Carboneres. El mateix Constantí Llompart féu un estudi d'aiguades. També caldria citar Francesc Amela i Vives, la geògrafa Pilar Carmona... El primer estudi d'Agustí Sales ja aporta informació sobre una riuada a la ciutat de València el 1328. Normalment, aquestes riuades també han afectat la comarca de l'Horta Sud.
-En quina mesura aquestes riuades han configurat la identitat d'aquest territori?
El que no s'ha de perdre de vista és que l'Horta Sud és terra de barrancs. Per descomptat, està el barranc del Poio, però també hi ha el de Picassent. Però és que a més a més hi ha molts camins rurals que estan fets sobre barranconets. Pràcticament tots els municipis en tenen i quan plou molt van tots en orri perquè, a més, estan intercomunicats.
La impressió, vist el que ha passat, és que les societats rurals tenien un coneixement molt més acurat que no nosaltres de com funcionaven aquests processos i, dins de les seues possibilitats, buscaven solucions i situaven en punts alts infraestructures estratègiques.
"La gent ha de saber quins són els riscos que corre si viu prop d'un barranc. Cal fer pedagogia"
Amb el pas de les dècades i a mesura que ens hem fet urbanites, hem deixat de tenir aquesta connexió amb el paisatge. Amb aquest episodi s'ha demostrat que és important que la gent sàpiga com és el territori que xafa.
En aquest sentit, és molt important la pedagogia que fan els ajuntaments. En general -i amb honroses excepcions com ara l'Ajuntament d'Aldaia- crec que s'ha fet poca pedagogia. Al poble on treballo, Aldaia, quan baixa el barranc, s'activen dues comportes i això ja llança el missatge a la població que el barranc és perillós i que cal anar amb cura. La gent ha de saber quins són els riscos que corre perquè només així, amb prevenció i informació, es poden evitar situacions com les que ara vivim.
-Per tant, el que tenim és una població amb un baix coneixement del territori on viu; un sòl cada volta més artificial; i assentaments de població ja consolidats. Alhora, uns accidents geogràfics com són els barrancs, que sempre estaran. I, finalment, un clima que converteix en més extrems els fenòmens meteorològics. Com s'hauria de fer front a una realitat tan complexa?
Per a mi, la primera solució seria decretar una moratòria urbanística. Deixem de construir tant i parem-nos a pensar com volem organitzar el territori. Està clar que el que ja està consolidat no es pot retirar, però, des d'ara, ens toca racionalitzar l'urbanisme a l'Horta Sud. I allà on ja has construït a pesar de ser zona inundable, el que cal és protegir la població, potser amb obra pública, com es va fer amb el Pla Sud.
Crec que l'any 1957, amb el disseny del Pla Sud, es va perdre l'oportunitat de donar una solució metropolitana a la qüestió de les avingudes d'aigua per a tota la comarca. Crec que en això hi hagué un cert classisme: es donà una solució a la gran ciutat, però s'oblidaren dels pobles de l'Horta Sud.
-Després, en època democràtica, es plantejaren diverses reivindicacions a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l'any 1995 es presentà el projecte 'Restitució i adaptació dels cabals naturals dels barrancs del Poio, Torrent, Xiva i el Pozalet', que contemplava la canalització de 42 quilòmetres de llits de barrancs.
Sí, era com fer un Pla Sud als barrancs, amb formigó i escullera. La víctima hauria sigut l'Albufera, perquè el 45% del que arrossega una riuada és fang. El projecte, però, va tindre el rebuig de les universitats valencianes i dels grups ecologistes i es muntà una plataforma a l'Horta Sud. Finalment, amb la intervenció de la Unió Europea, el projecte es paralitzà perquè mediambientalment era insostenible. Probablement, en seixanta anys hauria significat la desaparició de l'Albufera.
Es plantejà també fer una presa a Xest, per veure si això esmortia la velocitat de l'aigua, però l'Ajuntament de Xest es posicionà en contra i no es féu.
Al remat, s'optà per una opció mediambientalment més sostenible. S'aprovà l'abril de 2006 i es deia 'Adequació ambiental i drenatge de la conca del Poio vessant Albufera'. Contemplava actuacions aigües amunt de l'A7 i aigües avall de l'A7. Bàsicament, plantejava zones de laminació, és a dir, zones on, si el barranc es desbordava, no podia causar danys. I també actuacions allà on el riu del barranc es difuminava.
Després hi havia previst el que s'anomenaven vies verdes, una canalització a cel obert. El més gros del projecte consistia a desviar part del cabal de les aigües del Poio cap al nou llit del Túria, ja en la comarca de l'Horta Sud. La intenció era fer la via verda Aldaia-Xirivella-llit del Túria i entre Picanya i Paiporta una altra via verda per esmortir el cabal. En definitiva, aconseguir que en la zona de desembocadura, a l'altura de Catarroja, el barranc no es desbocara. Es calculava que una via verda i l'altra podrien reconduir al voltant de 900 metres cúbics per segon. Amb aquestes obres, potser no hauries evitat el desbordament, però hauries evitat l'onada d'inundació.
-I què passà amb aquest projecte?
Aquest projecte s'aprovà en 2006, però ha anat perdent-se entre calaixos de l'administració. Aquest és un projecte coparticipat per la Generalitat i el govern espanyol. I entre els uns i els altres, no s'ha arribat a fer.
L'alcalde d'Aldaia, Guillermo Luján, tingué una reunió aquest estiu amb alguns directors generals i tècnics de la Confederació perquè ja al maig es va demanar en el plenari que es reprenguera aquesta obra.
Arribats a aquest punt i a la vista de la inacció que hi ha hagut fins ara, caldria que es nomenara un comissariat específic per abordar aquesta problemàtica. Perquè, altrament, tot continuarà com fins ara i no s'avançarà en una problemàtica que sabíem que existia.
-Històricament, els barrancs foren espais de socialització a la comarca. S'hi organitzaven festes, concursos de tir i arrossegament. Creu que el que ha succeït canviarà la relació del veïnat amb el barranc?
Aquesta relació s'ha anat perdent amb el pas dels anys. Es fa senderisme, alguna activitat a Picassent... però ja no és com era abans. En general, diria que a mesura que hem perdut tradició agrícola, s'ha trencat la relació amb el barranc. El que no hem de perdre de vista és que el barranc té una funció, és un ecosistema i una part del paisatge que hem de protegir, sense perjudici de donar seguretat a la gent.
"Caldria que es nomenara un comissariat específic per abordar la problemàtica de les avingudes d'aigua a l'Horta Sud"
En tot cas, crec que el nostre principal problema ha sigut que s'ha fet molta política de campanar, sense que haja existit una coordinació amb Conselleria. També, en aquest sentit, crec que hem tingut un problema d'identitat metropolitana. Tenim el Consell Metropolità de l'Horta, que gestiona els residus i el cicle integral de l'aigua, però que no té cap competència en urbanisme. En altres territoris hi ha entitats metropolitanes que coordinen els planejaments urbanístics: on es posa un polígon industrial? On una zona logística? Perquè, al remat, cadascú va a la seua i ens acabem perjudicant els uns als altres.
-Es podria parlar de l'existència d'un fracàs metropolità?
Sí, el que ha passat és, en part, fruit d'un fracàs en la coordinació metropolitana.
-Com creu que es recuperarà l'Horta Sud, d'una banda, des del punt de vista material, i d'una altra banda, des del punt de vista anímic?
Costarà recuperar-se d'aquesta. Hi ha pobles que, d'alguna manera, estan entrenats. A Aldaia hi ha hagut inundacions de forma cíclica. Se'n registra una, de fet, cada onze anys. Ara bé, aquesta ha estat tan bestial que crec que unirà a la gent, als municipis i als alcaldes. També perquè la ciutadania està molt enfadada i crec que sí té consciència del perill. Ara és el moment propici perquè el govern autonòmic i el central es posen les piles i no s'emboliquen en històries i excuses. I, d'altra banda, cal deixar d'urbanitzar d'aquesta forma tan boja i desordenada