Eren les 07:19 -hora dels Països Catalans, sis menys a la costa est dels Estats Units- del 6 de novembre quan la Fox TV atorgava la victòria de Donald Trump a Pensilvània, cosa que li permetia sumar 267 vots electorals. Vint-i-nou minuts després la mateixa televisió anunciava que també se’n duia els 10 de Wisconsin. La majoria absoluta del Col.legi Electoral està situada en els 270 vots. La novetat anunciada per la televisió dretana va fer esclatar en un deliri festiu la gernació concentrada en el quarter general de la candidatura republicana, a Palma Beach, Florida.
Els mitjans de comunicació progressistes no atorgaven encara la victòria al republicà. El recompte avançava molt poc a poc i mantenien l’esperança en una rectificació de l’evolució de l’escrutini. Tot i així ben aviat el pessimisme realista s’imposava: The New York Times, a la mateixa hora, considerava que el triomf de Trump tenia un 95% de probabilitats de fer-se realitat. Per la seva banda, la CNN acotava el cap a les 8:05 i atorgava els decisius vots electorals de Pensilvania al republicà.
El delinqüent condemnat per delictes fiscals, el mentider, el friqui de cabells grocs i cara taronja, amb la corbata de llargària ridícula, l’ultra populista, l’amenaça per a la democràcia de la república... serà altra vegada el president dels Estats Units. El 47è, després d’haver estat el 45è. Només existeix un antecedent d’un president que ho va ser dues vegades de forma discontinua: Grover Cleveland, entre 1885 i 1889 i, per segona vegada, 1893 i 1897.
El mapa polític del país es va tenyir de vermell durant la nit estatunidenca, que és el color del Partit Republicà. El 2016 Trump guanyà en vots electorals però perdé en els populars davant de la candidatura demòcrata de Hillary Clinton. Enguany no ha estat així. La candidata del Partit Demòcrata, Kamala Harris, s’ha enfonsat i ha perdut fins i tot en vots populars: a les vuit del matí estava més de cinc milions de suports per sota de l’adversari. Encara pitjor per al seu partit: els conservadors es feren amb el control del Senat -perquè s’elegien senadors- i a les primeres hores del mati -hora d’aquí- pareixia que farien el mateix a la Cambra dels Representants.
Finalment no hi hagué l’empat que auguraven les enquestes, res de decidir la presidència per poca diferència. Donald Trump s’ha imposat d’una forma no prevista pels estudis demoscòpics. El cop de palau en el Partit Demòcrata, que acabà amb Joe Biden i imposà Kamala Harris com a candidata al marge del tradicional sistema de participació de les bases, no ha funcionat. El suport a Harris de grans noms de la cultura popular estatunidenca -Springsteen, Beyonce, Swift...- no ha arrossegat vots. No se sap si els pocs que han mostrat el seu suport a Trump com Mel Gibson, Hulk Hogan o el milionari Elon Musk aportaren molts de sufragis però és ben segur que apostaren per l’opció guanyadora. L’operació de les elits ha fracassat i el vot populista ha guanyat aclaparadorament.
Per a una anàlisi més reposada queda el fet que el fenomen del suport massiu al discurs anti immigració del republicà per part de bona part de la immigració americana del sud. Les primeres explicacions apunten a una reacció histèrica en contra de tot el que consideren una «imposició woke», en especial entre els homes, així com la por davant de la nova mà d’obra barata que veuen com una amenaça.
A les 8:25 apareixia Donald Trump, acompanyat per sa família, mentre sonava la cançó «God Bless America» -Déu beneeixi Amèrica-, davant dels seus seguidors que embogien entre crits, plors i alegries. Com deia un dels seus eslògans de campanya, ha tornat el somni. Per a ells i els seus seguidors. El malson per a la resta.
Quan a les 8:51 Trump acabava el seu discurs la projecció de Fox ja situava els seus vots electoral en 277. El demòcrates s'havien enfonsat.