Les últimes setmanes s’ha confirmat que el PP i Vox a les Balears ha fet un nou pacte tàcit. A Madrid les dues formacions estan barallades d’ençà que la direcció ultra va decretar el juliol el trencament de l’acord als territoris on governaven en coalició. Afectava també les Illes a pesar que el govern de Marga Prohens no tenia presència de consellers d’extrema dreta. Tanmateix, la ruptura a l’arxipèlag és més formal que real.
En primera instància, pareixia que el trencament provocaria una guerra oberta entre els dos partits i, en conseqüència, un terratrèmol polític, i que res no es podia descartar, incloent-hi la possibilitat que Prohens no pogués seguir governant i hagués de convocar eleccions anticipades. Però no ha estat així. El canvi d’opinió del PP respecte a la remoció del president feixista del Parlament balear, Gabriel Le Senne —el juliol va deixar entendre que el deixaria caure i a principis de setembre l’apuntalà—, va ser la primera mostra que quelcom havia canviat durant les vacances d’estiu i que els dos partits estaven negociant. Això sí, amb el PP des d’una posició de força perquè dos dels vuit diputats ultres electes han fugit del grup parlamentari de Vox i ara donen suport al Govern. I altres dos, que encara són al grup, rebutgen qualsevol ruptura amb Prohens, la qual cosa debilita força la posició negociadora de la direcció balear de la formació d’extrema dreta.
Fruit d’aquest context, s’ha produït el contrast entre la situació política d’enguany i de l’any passat en relació amb l’aprovació del sòtil de despesa, la passa imprescindible per aprovar després el pressupost de l’any següent. El 2023 els ultres el tombaren en primera instància per obligar Prohens a negociar més mesures contra el català a l’escola, però enguany l’han aprovat disciplinadament en la primera ocasió que han tengut.
Per si quedava cap dubte sobre el nou pacte —fàctic, això sí— entre el PP i Vox a les Balears, durant aquestes últimes dues setmanes s’han esdevingut dos acords entre les formacions que palesen l’existència de l’acord, el qual pareix que té per objectiu, si més no, aprovar els comptes del Govern per al 2025.
El dimarts 29 d’octubre, la cambra balear va aprovar quelcom estrambòtic i aparentment absurd, com és que a partir d’ara serà legal l’accés de menors d’edat —acompanyats de majors— a les corregudes de toros a les Balears, amb la qual cosa es rectificava la normativa illenca que ho impedia des del 2017. Per què el PP ha acceptat votar-hi a favor? Perquè així li ho va demanar Vox, naturalment. La raó de la insistència ultra en això és ridícula, però així funciona aquest partit: Jorge Campos, el seu antic líder, portava els seus fills als toros i penjava les fotos a les xarxes per demostrar que desafiava la prohibició imposada per l’esquerra. Una de les promeses electorals de l’extrema dreta va ser justament satisfer l’ànsia torera infantil de Campos. Talment ho imposà Vox en l’acord de governabilitat amb el PP i ara s’ho cobra a canvi de l’aprovació del sòtil de despesa i previsiblement dels comptes del Govern per al 2025.
Per cert, i com a parèntesi, segons informava el mitjà dBalears.cat, l’organització naturalista Fundació Franz Weber té previst comunicar al Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides l’aprovació aquesta reforma legal balear perquè podria contravenir les normes de l’ONU sobre la protecció de la infància i, de fet, l’organisme mundial està investigant —en el mencionat Comitè— diversos informes remesos per la societat civil espanyola sobre la presència de menors en aquest tipus d’espectacle públic de tortura i mort de l’animal.
No ha estat l’única concreció del nou pacte bilateral no reconegut entre el PP i Vox a les Illes. En el moment en què Santiago Abascal va anunciar la ruptura de l’acord entre els dos partits, el juliol, el PP illenc va reaccionar immediatament deixant entendre que es podria repensar el seu suport inicial a la derogació de la Llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears aprovada per l’esquerra el 2018. En el pacte de governabilitat de 2023, els de Prohens es comprometeren a donar-li suport, si bé es negaren en rodó a derogar també la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. A les Illes es van aprovar aquestes dues lleis per separat i no se’n va aprovar una de sola —com es va fer als altres territoris— per així intentar que el PP donés suport almenys a la segona. Com així va ser. El govern de Prohens ha insistit des del primer moment que la respectarà i que seguirà buscant les restes dels assassinats pels franquistes, com està fent. No obstant això, en el seu moment va expressar dubtes sobre la primera norma, perquè, si bé deia estar-hi d’acord amb certs aspectes —votà a favor del 20% dels articles i es va abstenir en un altre 20%— mantenia «reserves» sobre «la part més ideològica», que fou la que el va portar a votar en contra.
En el moment de la ruptura a Madrid entre PP i Vox, a les Illes els conservadors insinuaren que podrien repensar-se la derogació de la norma i que, per ventura, es podrien sentir satisfets amb alguna reforma puntual. Tanmateix, el nou pacte fàctic entre els dos partits inclou el suport dels diputats de Prohens a la pretensió de l’extrema dreta d’eliminar la totalitat de la llei de memòria. Així ho va anunciar formalment el PP fa dues setmanes: votarà a favor de la proposició de llei de derogació que ha presentat Vox i que s’està tramitant en el Parlament.
Tant l’entrada dels menors d’edat als toros com la derogació de la llei memorialista són dues de les condicions que han posat els ultres per aprovar els comptes de Prohens. I la presidenta vol tenir els pressupostos com sigui, perquè sap que d’aquesta manera tendrà gairebé salvada tota la legislatura i que podrà aguantar passi el que passi.