Els Crítics

L’eterna disputa que mou els homes

Dinou anys després d’'El protegido', la pel·lícula amb què va donar la volta als superherois, Shyamalan remata la història amb un segon i tercer episodis memorables.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Pel·lícula a pel·lícula, M. Night Shyamalan és destrossat per la crítica i, també, per una bona legió de cineastes que no paeixen cap dels seus films. El ridiculitzen, l’escruten, el banalitzen, intenten empetitir-lo. Però, es posin com es posin, hi ha coses que són totalment innegables, que escapen dels preceptes del gust o l’aversió personals. Glass (2019) certifica que el director és un dels prodigis més especials, més superdotats i amb més idees i personalitat de tot l’espectre que fa el papallona per això que anomenem Hollywood.

Dinou anys després d’El protegido (Unbreakable, 2000), la pel·lícula amb la qual va donar la volta als superherois i que va afegir una pàtina d’art al món més underground del còmic, Shyamalan remata la història amb un segon —Múltiple (Split, 2017)— i tercer episodis memorables. Tot va començar amb la història que ens mostrava David Dunn (Bruce Willis) com a únic supervivent d’un terrible accident de tren. Ni una esgarrapada. Elijah Price (Samuel L. Jackson) pateix una malaltia que provoca la debilitació dels ossos i les articulacions. Creu que si ell existeix, també ha d’haver-hi un ésser indestructible, símptomes palpables d’una llei que modera l’equilibri universal de forces i que ell ha sabut llegir en la veritat oculta que hi ha a les vinyetes, una mena de codi de transmissió del mite. Dos contraris necessaris i complementaris en un món regit per positius i negatius, per l’eterna disputa entre el bé i el mal, en una recerca que parla de la fe, de la fortalesa de la creença, de la meravella de crear i de l’ànsia de destruir.

Allunyat de l’estètica Marvel, El protegido esdevé un sorprenent retrat madur de les raons i els traumes, de la incertesa de ser extraordinari i fora del comú, cosa que permet a Shyamalan posar el focus allà on se sent còmode: atmosferes opressives i inquietants, plasticitat intencional, línies de diàleg ben travades, autoironia i humor, el misteri com a benzina imprescindible del discurs, i una narrativa que mai agafa dreceres. El manual es reprodueix, fil per randa, a Glass (2018), després de l’excitació que va provocar el segon episodi, Múltiple, tan afinat com inesperat. El recorregut, així, quedava ben clar: la primera pel·lícula se centrava en la configuració i naixement de l’heroi; la segona ens mostra la realització de l’enemic que cal témer, “la bèstia”, una de les vint-i-quatre personalitats presents al cap de Kevin Wendell Crumb (James McAvoy); i la tercera uneix els dos elements i els enfronta en la batalla final.

Uns preceptes que fan de Glass un inquietant thriller psicològic —encara ho reforça més la presència de la doctora Ellie Staple, interpretada per Sarah Paulson—, però també una fascinant història metacinematogràfica, com ja va ser el reivindicable manual de mecanismes de ficció de La joven del agua, i un homenatge imprescindible al còmic, gran font de referents ineludibles de la modernitat i del mateix llenguatge del film.

Unbreakable, Split i Glass, la benedicció d’una trilogia (gairebé) perfecta i insòlita. Amb un darrer capítol que és la gran pel·lícula de superherois que volíem, malgrat que no sigui una pel·lícula de superherois. Glass, convertida en la manera de burxar en la raó de ser del mite, en l’eterna disputa que mou els homes a fer-se mal, a perseverar en la convicció, a tenir idees que sacsegin el pes de la fe inamovible. Per això, té un combat final on tothom perd, però on tothom acaba guanyant. Especialment nosaltres.


Glass
direcció i guió: M. Night Shyamalan

Estats Units, 2019
Durada: 129 minuts
Fotografia: Mike Gioulakis
Música: West Thordson
Repartiment: James McAvoy, Bruce Willis, Samuel L. Jackson, Sarah Paulson, Anya Taylor-Joy, Shayna Ryan, Spencer Treat Clark
Gènere: Thriller. Superherois


 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.