Rere el seu color cridaner, més típic d’una llaminadura que no d’una droga s’amaga un còctel explosiu. Una barreja de drogues diverses que s’ha posat de moda darrerament i que pot provocar la mort immediata del consumidor.
El seu nom resulta suggerent, cocaïna rosa, però les conseqüències són devastadores. El cantant Liam Payne, que va assolir fama internacional amb el seu grup One Direction, va morir el 16 d’octubre en caure des del balcó de la tercera planta d’un hotel de Buenos Aires després d’haver consumit aquesta substància.
Això determina l’autòpsia que van practicar-li unes poques hores després a la capital argentina. Payne havia pres cocaïna tradicional, crack i una alta dosi de cocaïna rosa, que tota sola ja resulta enormement perillosa.
El solista va perdre l’equilibri i va precipitar-se sobtadament a terra “en un estat de semiinconsciència o inconsciència absoluta”, patint un politraumatisme i una hemorràgia interna i externa tan severa que va causar-li la mort instantània. Els serveis mèdics desplaçats a l’hotel no van poder fer res per reanimar-lo. Segons consta en l’informe forense, en cap moment no va tractar d’apaivagar la caiguda amb els seus braços o les seues mans.
A l’habitació de l’hotel, prou desordenada, s’hi van trobar medicaments com el clonazepam, pastilles energètiques i diverses begudes alcohòliques. I una pipa d’alumini amb la qual és habitual consumir tota mena de drogues. La investigació determinarà si algun treballador de l’establiment hoteler, ubicat al barri de Palermo, va facilitar a Payne la temuda cocaïna rosa.
La revista National Geographic, el febrer passat, es referia a la cocaïna rosa com “una barreja perillosa de substàncies psicoactives”, el nom de la qual, segons explicava la publicació, “prové de la deformació del 2C-B, una droga sintetitzada en 1974 per Alexander Shulgin, pertanyent a la família de les fenetilamines”.
Es tracta, al capdavall, d’un còctel explosiu de ketamina, MDMA i cafeïna. A voltes fins i tot s’hi afegeix el terrible fentanil. L’article de National Geographic explicava llavors que el seu preu —entre 60 i 100 euros el gram— com la seua aparença exòtica, amb el llampant color rosa marca de la casa, havien contribuït a la seua distribució entre clients d’un altíssim poder adquisitiu.
Més enllà del seu nom romàntic, en té d’altres, com ara tussi, tusibí o gemma rosa, i també noms propis com Eros o Venus. La policia espanyola ja ha efectuat decomissaments importants en festes privades selectes d’Eivissa i la Costa del Sol. Per bé que les primeres mostres de la cocaïna rosa van recollir-se a l’Amèrica Llatina, ja s’ha estès a Europa. I amb un èxit notable.
Com recordava la revista, la ketamina és, en origen, un anestèsic veterinari que dispara la pressió arterial i el ritme del cor. L’amfetamina MDMA, al·lucinògena, altera la percepció sensorial i l’experiència emocional de la persona que en pren. La cafeïna no fa sinó multiplicar-ne les pulsacions.
“La variabilitat de la seua composició, aliena a qualsevol control de qualitat, exposa els usuaris de la cocaïna rosa a uns riscos imprevisibles, i complica molt la tasca dels sanitaris a l’hora de fer front a intoxicacions agudes”, advertia aquell article que va acabar esdevenint premonitori.
Una ruleta russa
No sols això. La vespra de la mort sobtada de Liam Payne, l’edició digital de la BBC reproduïa una peça que el professor de criminologia Joseph James havia publicat a The Conversation. En ella afirmava, ras i curt, que consumir la cocaïna rosa equivalia a “jugar a la ruleta russa”.
La cocaïna rosa té dues presentacions: en pols i en pastilla, encara que la primera versió és la més comuna. “És una barreja impredictible de substàncies, heus ací el seu perill; els usuaris esperen un estimulant semblant a la cocaïna, però la inclusió de la ketamina comporta greus riscos per a la salut”, explicava James a l’article. “L’abús de la ketamina, que està àmpliament disponible com a droga de discoteca, pot provocar la pèrdua de coneixement o una respiració perillosament dificultosa”, continuava. “La cocaïna rosa és una droga de disseny que, pel seu aspecte estètic, resulta ben atractiva”.
En canvi, advertia tot seguit: “Les autoritats sanitàries de tot Europa estan alarmades, perquè costa molt de detectar la cocaïna rosa mitjançant les proves de detecció de drogues estàndard, i en particular a Espanya, on el sistema de proves actual no està prou equipat”.
En aquest sentit, James subratllava la conveniència de conscienciar la ciutadania al voltant dels riscos d’aquesta droga. “El meu treball demostra com resulten de vitals les campanyes de conscienciació pública i els serveis de suport”, escrivia.
I és que, en paraules del mateix James, “la popularitat creixent de la cocaïna rosa significa un recordatori molt dur del panorama sempre canviant de les drogues il·lícites, en què l’estètica, les tendències de les xarxes socials i el comportament arriscat poden combinar-se per a crear amenaces noves”.
L’agost de 2022, a Eivissa, la policia espanyola va confiscar 13,25 quilos d’aquesta droga en una operació batejada amb el nom de Via Fora. Van resultar detingudes una dotzena de persones de nacionalitat britànica però residents a l’illa, i a Colòmbia, un parell de persones més. El material era introduït per la frontera a bord de cotxes o camions amb doble fons.
El diari El País, en aquell moment, va referir-se a la cocaïna rosa com “una substància estupefaent molt escassa, que es fabrica segons comanda a un preu que gira al voltant dels 100 euros el gram i que, pel seu cost tan elevat, és coneguda com la droga de l’alta societat”.
La mort fatídica de l’excantant de One Direction l’ha popularitzada del tot. El seu color suggestiu n’és el principal parany. Caure-hi rendit és temptar la mort, posar-se una pistola al clatell i prémer el gallet aleatòriament, amb el risc que hi haja una bala a dins. Ingerir-la pot ser l’última cosa que fem a la nostra vida.