La premsa econòmica reflecteix cada cop més el gran negoci que és el manga. El còmic japonès que té els seus orígens a finals del segle XIX i que es va anar desenvolupant durant dècades fins a ser tal com és ara durant els anys cinquanta de la centúria següent. En el conjunt de les seves ofertes editorials i temàtiques —des de l’aventura al romanç passant pels esports, el sexe, la ciència-ficció, el misteri, el terror...— s’ha convertit en un boom editorial que arribà el 2020 a representar un mercat d’uns 4.300 milions d’euros en el seu país d’origen, el Japó.
Encara molt més rellevant és l’èxit fora de les fronteres del país del sol naixent. Tant com que atreu l’interès de les capçaleres econòmiques occidentals. Es tracta d’un negoci global molt superior al japonès. El web especialitzat de Data Bridge Market Research publicava el mes d’abril d’enguany l’article d’anàlisi “Mercat mundial del manga: Tendències de la indústria i pronòstic fins al 2031”, en el qual s’afirmava que “ha guanyat popularitat internacional” fins al punt d’arribar el 2023 a un negoci mundial de 14.110 milions de dòlars, i la previsió és que durant tota aquesta dècada mantingui un creixement anual per sobre dels cinc punts percentuals, entre el 5% i el 5,2%.
A diferència del que passa a bona part del món editorial general, el manga no experimenta una baixada del valor del paper imprès, perquè “els fanàtics de tot el món prefereixen conservar les còpies físiques” per col·leccionar-les, la qual cosa atorga a aquest producte cultural una condició gairebé única.
La pàgina web analitza dades de consum de manga de tot Amèrica, Europa, Rússia, Turquia, el Japó, la Xina, l’Índia, Corea del Sud, Austràlia, Singapur, Malàisia, Tailàndia, Indonèsia i la resta de la zona asiàtica-pacífica, així com d’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Egipte, Israel i tot Orient Mitjà, i igualment ho fa en diferents països africans. La geografia del manga, doncs, deixa clar el seu impacte global. Pocs llocs es resisteixen a l’encant del còmic japonès. Les editorials més importants segueixen essent del país nipó, tot i que el creixement —diu el web referit— del sector als Estats Units ha impulsat dues marques editorials nord-americanes —Seven Seas Entertainment, Inc. i VIZ, Inc.— a estar actualment entre les més potents del món.
A l’Estat espanyol es publicaren fa dos anys 1.320 volums de manga, el 28% més que el 2021, segons les dades publicades el 5 de febrer d’enguany al web d’Interempresas. Aquest portal explica que el boom del negoci del còmic japonès transcendeix l’estricta impressió del producte i s’obri a un ampli ventall de llicències de marxandatge . El fenomen s’explica per la passió que senten els otakus o fan incondicionals del manga —i de l’anime, o manga animat que es passa per televisió i que es gaudeix sobretot a Internet—, que són entusiastes consumidors de tot el que fa referència al seu objecte d’interès: compren disfresses, col·leccionen exemplars com si fossin tresors, adquireixen tota mena d’estatuetes... Són els friquis que van en peregrinació a les convencions anuals que sèries de televisió com The Big Bang Theory han convertit en cèlebres.
Tot plegat ha fet que “l’interès pel manga i l’anime estigui creixent de forma notable durant els últims anys” i ja s’ha convertit “en un fenomen global”. Lluny queden els temps en què “els termes friqui i otaku s’empraven per referir-se a persones solitàries i obsessionades amb el manga i l’anime, i que eren habitualment observades amb menyspreu”, diu la pàgina consultada. “Progressivament, s’ha anat transformant la visió que es té d’aquest grup cultural i que ja és considerat” una part de la cultura “integrada i menys estigmatitzada”. Però el més característic del producte és el seu èxit econòmic fruit d’un consum “acèrrim” per part dels seguidors, que “ha provocat un increment industrial” de tal magnitud que es veu com un fenomen “positiu en l’economia”.
La percepció social ha canviat, en resum, “i ara a la gent li agrada cada cop més aquest tipus de contingut”. El fenomen creix tant que ha cridat l’atenció de plataformes de contingut com Amazon, Netflix..., que, “a la vegada, ajuden a dinamitzar i ampliar” encara més la demanda, cosa que es tradueix en un increment de l’oferta.
A banda de l’estudi citat anteriorment, un altre a càrrec de Futur Market Insights apunta —segons recull la pàgina d’Interempresas— que el negoci mundial de manga i anime superarà els 52.000 milions de dòlars el 2032.
L’èxit és general a tot el món —amb poques excepcions— i transcendeix el mer aspecte econòmic i de producció cultural per convertir-se en un fenomen sociològic d’impacte global. Les dades de creixement citades indiquen clarament el volum del que està passant i el mateix comportament té el consum d’objectes reproduïts i inspirats en els personatges i històries favorites dels otakus: joguines, roba, regals, decoració... I, com reflectia la sèrie que va fer famosos els citats friquis televisius de Califòrnia, s’estan multiplicant “les location based experiencies, les convencions o fires, que estan atraient cada cop més fans i públic en general, cosa que multiplica el negoci”.
Un bon exemple del fenomen d’aquestes trobades és l’èxit del Manga Barcelona que l’any passat —del 7 al 10 de desembre— congregà uns 165.000 fans del manga i anime: “La implicació del públic afavorí el desenvolupament de totes les activitats” fins al punt que “totes les sales s’ompliren a vessar per assistir a les xerrades, conferències i entrevistes; els tallers s’ompliren en poques hores, igual que les projeccions, entre altres moltes activitats”, reflecteix la pàgina citada. I afegeix que “la zona d’editorials fou la més concorreguda, més que mai, demostrant així que el manga segueix essent l’epicentre” de l’esdeveniment.
I per ventura el que és més important de tot el que han demostrat les últimes edicions del Manga Barcelona és que —igual que passa arreu del món— “el públic d’aquesta fita anual és cada cop més divers en tots els aspectes i si, per exemple, les famílies d’otakus amb nens petits abans, fa pocs anys, cridaven l’atenció, ara ja són una imatge molt més habitual”. El que està passant, en fi, “és l’acumulació de generacions” que segueixen el manga i l’anime. No és només a Barcelona, sinó per tot, de tal manera que cada any que passa l’èxit d’esdeveniments com aquest es repeteix a molts altres països, amb el resultat d’un creixement de la indústria del manga i l’anime com no s’havia vist mai.