L'associació Memòria de Mallorca ha alertat del perillós estat de deixadesa i degradació del Fortí d'Illetes, catalogat Bé d'Interès Cultural i que és un dels lloc clau per preservar la memòria dels assassinats pel franquistes. Fou una presó durant la Guerra Civil i allà s’hi assassinaren almenys mig centenar de presoners.
El terreny va ser ocupat per l’exèrcit durant molt d’anys -que fou el responsable de la construcció del fortí- però finalment l’estat espanyol el revertí a la família antigament propietària, inclosa la construcció, ja abandonada. Es tracta de la família Delgado, a la qual pertany Carlos Delgado, ex conseller de Turisme en el Govern de José Ramón Bauzá i conegut pels seus posicionaments ideològics ultres i extremadament anticatalanistes. Els propietaris ho van vendre per 3,9 milions d’euros a un fons d’inversió de capital britànic i alemany. La intenció de la nova propietat era fer-hi un complex turístic, aprofitant la seva privilegiada ubicació en primera línia. Però les normatives urbanístiques ho impediren.
D’ençà que l'exèrcit l'abandonà, el fortí s’està degradant. Els actuals propietaris no s’han preocupat ni tan sols de posar-hi les mínimes prevencions de seguretat per impedir accidents. Molta gent hi entra a pesar que hi ha cartells que diuen que s’hi pot accedir. Aquest setmanari hi va entrar ara fa dos anys i mig, acompanyat de la presidenta de l’entitat memorialista Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, per fotografiar i veure aquell sinistre lloc on s’hi acaramullaren centenars de presoners de la repressió franquista.
Ara, Memòria de Mallorca ha demanat a l'Ajuntament de Calvià i al Consell de Mallorca que compleixin les obligacions per a protegir la ubicació aplicant la Llei de Patrimoni. També han reclamat al Govern balear i al Govern espanyol que d'acord amb les lleis de memòria democràtica s'inclogui als censos corresponents i es catalogui com a Espai de Memòria. El grup memorialistaha crida l'atenció sobre l'estat de màxima degradació de la construcció, especialment els pavellons de presos que estan a punt d'esfondrament i amb evident risc de desaparició.
Segons el llibre de l’historiador Manel Suárez «La història silenciada, Calvià i Es Capdellà, 1936» -que il.lustra la coberta amb laimatge d'un dels afusellaments que es va fotografiar al fortí- quasi cada nit un soldat llegia els noms dels presoners que havien d’entrar en capella i que serien executats l’endemà a primera hora. Quan trencava l’alba s’escoltaven els crits dels company en honor als que anaven a la mort – «Visca la República!», «Visca el socialisme», «Visca la democràcia»...-, que quedaven sepultats per una detonació tancada -de l’escamot d’execució- i, acte seguit, el silenci total dels presoners. Així els dels altres pavellons sentien el trets de gràcia que pegaven els oficials al cap dels afusellats i comptant cada detonació podien saber quants n’havien matat aquella matinada. El règim franquista no reconeixia mai oficialment aquests afusellament, diu aquest historiador, sinó que imputava les morts a «estranyes malalties» o «hemorràgies internes»...
Més de quatre-cents presoners passaren pel Fortí d’Illetes. Entre el 21 de novembre de 1936 fins el 27 de gener de 1941 hi afusellaren a cinquanta-un republicans i altres quatre hi moriren de malalties. Tots es varen soterrar en una fossa comuna en el cementiri de Palma, juntament amb un miler i mig d’altres assassinats.
Conta Suárez que el 5 de juny de 1937 hi van ser executats cinc homes. El seu crim: no haver saludat la bandera espanyola durant una desfilada dels falangistes a Calvià. L’acusació suposava una pena de presó de sis anys i així ho demanà el fiscal, però un dels vocals del consell de guerra, de nom Antonio de la Rosa, emeté un vot particular demanat la pena de mort. I els mataren.
Memòria de Mallorca no vol que desaparegui el fortí d’Illetes. Però la deixadesa institucional davant dècades la degradació augura que si no se li posa remei ben aviat és ben possible que la desaparició sigui, en efecte, el destí del més impactant lloc de la memòria mallorquí dels represaliats pel franquisme.