Més per Mallorca i Més per Menorca han insistit aquesta setmana -cada un pel seu costat- en la necessitat que Balears imposi la limitació a la compra d’immobles per part de no residents. Els dos partits han registrat la respectiva proposició de llei en aquest sentit. El Parlament, per tant, haurà de tornar debatre sobre el particular.
Durant la legislatura passada Més per Menorca va aconseguir que la Cambra fes que el Govern d’aleshores -PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca-, presidit per Francina Armengol, hagués de crear una comissió d’estudi sobre la possibilitat d’imposar aquests tipus de limitacions.
Just abans de les eleccions al Parlament de maig de 2023 Armengol reconeixia en una entrevista a aquest setmanari que Balears no pot imposar res semblant i que si un cas correspondria al Govern espanyol instar les autoritats de la Unió perquè aquestes arribassin a fer-ho: «seria a llarg termini i seria prou difícil», confessava.
Durant la campanya electoral per a les eleccions espanyoles de juliol de 2023 la líder espanyola de Sumar-Més, Yolanda Díaz, es desplaçà a Palma i prometé que els seus diputats obligarien Pedro Sánchez a debatre sobre la qüestió durant la presidència rotatòria de la UE, de juliol a desembre d’aquell any. El president no va parlar mai de l’assumpte.
En resposta a una pregunta d’una diputada del Congrés d’Unides Podem, el Govern de Sánchez contestà que la normativa europea no preveu aquesta possibilitat.
El Tribunal de Justícia de la UE va contestar posteriorment una qüestió plantejada per l’eurodiputada del PP balear Rosa Estaràs sobre la polèmica nascuda a les Illes i assegurà que només seria possible imposar algun límit d’aquesta naturalesa «per raons extraordinàries», sempre de forma «temporal» i «no discriminatòria».
Més per Mallorca planteja ara que a través d'una llei del Parlament els municipis illencs puguin restringir la compravenda d’habitatges a persones no residents, a persones jurídiques, així com limitarla compravenda de segones residències «per tal d’assegurar el dret d’accés en condicions assequibles a un habitatge digne i adequat i evitar que l’impedeixin les dinàmiques especulatives». Les mesures s’aplicarien durant un període de deu anys, acabats els quals s’hauran de renovar o donar per finalitzades.
Segons el líder de la formació, Lluís Apesteguia, «davant una situació d’excepcionalitat s’han d’adoptar mesures excepcionals i l’emergència habitacional que vivim ho requereix». Assegurà que «d’acord amb les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el preu mitjà de l'habitatge ha augmentat un 30% en els darrers cinc anys, mentre que el lloguer ha crescut un 40% en el mateix període», cosa que fa impossible per a molta gent tenir habitatge. Per tant, pensa que «s’ha d’intervenir el mercat immobiliari i acabar amb l’especulació, les cases són per viure-hi no per fer-hi negoci i tothom ha de tenir garantit el dret a tenir un lloc digne on viure».
Per la seva banda, Més per Menorca ha presentat la seva respectiva proposta de llei en un sentit semblant. En el seu cas la iniciativa legislativa tendeix a «atorgar prioritat als residents a l'hora de comprar un habitatge davant» del fet que, assegura, que hi ha persones que «decideixen partir a una altra comunitat perquè aquí els és impossible accedir a un habitatge».
Els menorquinistes asseguren que «és possible regular (legalment) la compravenda de propietats al·legant un interès general». Per assolir l’objectiu el Govern hauria de declarar «l'emergència residencial de la zona, basada en l'increment de preus o la manca d'habitatge disponible». Per a Més, els consells i ajuntaments també podrien proposar que s'aprovàs aquesta declaració. Una vegada declarada l'emergència, «entraria en funcionament el mecanisme de limitació de la venda d'habitatges a partir de la vinculació econòmica o social de cada persona amb el territori». Al cap de quatre anys d’estar a la venda un habitatge, el podria adquirir qualsevol persona. Durant la declaració d'emergència residencial no es podria vendre a cap fons ni empresa.
El fet que existeixi una clara majoria parlamentària del PP i Vox augura que cap de les dues proposicions de llei prosperarà.