David Taylor és un aficionat a les arts plàstiques del districte anglès de Lincoln. A més, és un habitual de les galeries d’art i les cases de subhastes, llocs que sovinteja a la recerca d’algun quadre que li resulte captivador per a incorporar-lo a la seua petita col·lecció personal.
Per la pintura que tenia entre mans, presidida per una jove recollint fesols en un camp de colors preciosos, havia pagat 2.000 lliures esterlines. Sí, era molt bonica, li havia impactat bastant i semblava d’una certa qualitat, però no podia imaginar que es tractava d’un original impressionista amb més d’un segle d’història. La canadenca Helen McNicoll n’era l’autora. Nascuda a Toronto (Canadà) l’any 1879, va morir massa jove, als 35 anys, a causa d’una diabetis.
A casa, en retirar el marc que protegia l’obra, Taylor va reparar en aquella signatura que hi havia a la vora... I va aprofitar l’emissió del programa Fake or Fortune?, de la BBC 1, per a eixir-ne de dubtes.
L’espai, un dels més exitosos de la cadena i el més seguit del planeta en les qüestions relacionades amb l’art, s’emet des de fa 12 anys i és conduït per la veterana presentadora d’informatius Fiona Bruce. Però, sobretot, compta amb l’assessorament de l’expert en art Philip Mould, un marxant que alhora és propietari d’una reputada galeria londinenca i que fou l’impulsor de la idea.
Mould disposa d’un talent innat per a descobrir autèntiques joies de l’art. Popularment conegut amb el malnom del “detectiu de l’art”, entre les seues troballes figuren “la meitat de l’obra més antiga del pintor britànic Thomas Gainsborough, l’únic retrat del príncep Arthur Tudor i diverses obres clau perdudes de Sir Anthony Van Dyck”, tal com presumeix a la biografia del seu web. Entre els anys 1988 i 2011 fou assessor oficial d’art de la Cambra dels Comuns i de la Cambra dels Lords, raó per la qual llueix orgullós l’Orde de l’Imperi Britànic.
Fruit dels seus coneixements i de la seua gran capacitat comunicativa, ha escrit diversos llibres sobre la matèria, com per exemple Sleepers: In Search of Lost Old Masters (“Dorments: A la recerca dels vells mestres perduts”) o Sleuth: The Amazing Quest for Lost Treasures (“Detectiu: La increïble recerca dels tresors perduts”).
En cada programa se centren en un moviment artístic o un pintor en concret. D’aquesta manera, el primer capítol del mes d’octubre d’enguany va focalitzar-se en Helen McNicoll.
“Una bella pintura de dones treballant en un camp podria ser una valuosa obra perduda de Helen McNicoll, una famosa artista impressionista del Canadà?”, deia la introducció del programa. L’equip va rodar a Toronto i al Quebec, a més d’entrevistar-se amb un col·leccionista multimilionari, Pierre Lassonde, bon coneixedor de l’obra de McNicoll, que va certificar l’autenticitat de la peça, anomenada The Bean Harvest.
El quadre de Taylor representa unes dones en una escena campestre. Víctima d’una escarlatina que va deixar-la sorda quan a penes tenia dos anys, la trajectòria d’aquesta artista, enrolada en el moviment impressionista, va ser curta però reeixida. Una dona avançada al seu temps, que va viatjar malgrat les seues limitacions físiques de l’època i les que li imposava l’època que li va tocar viure, encara que va tenir la sort de nàixer en una família acomodada.
McNicoll, que va iniciar la seua carrera artística a Montreal, fou una de les introductores de l’impressionisme al Canadà.
Les possibilitats econòmiques de la família van possibilitar que McNicoll, en la seua etapa de formació, emigrara a Londres en 1902. Va preferir la capital britànica a París, tot i que la majoria d’artistes quebequesos del moment optaven per la segona.
A Londres va estudiar a l’Escola de Belles Arts Slade, de caire progressista, que concedia un tractament igualitari a tothom independentment del seu sexe. També va passar per l’avantguardista New English Art Club, on va establir contacte amb mestres com Henry Tonks, Fred Brown i Philip Wilson Steer, que prioritzaven els temes de la vida moderna i paraven molta atenció a l’atmosfera i la llum.
Els seus mèrits van permetre-li ingressar, el 1913, a la Royal Society of British Artists. L’any següent, l’anterior a la seua mort sobtada, també va estrenar-se com a membre de la Royal Canadian Academy of Arts. Ara, 110 anys després de la seua mort, una obra seua, venuda per 2.000 lliures, ha eixit a la llum. I en val 150 vegades més.