Ghofran Alibrahim està de nou mesos. Fa una estona que li han dit que donarà a llum un nen. Li volen posar Yousef. El que no sap és el lloc on el portarà al món. Ni com podrà tirar endavant la seva petita família els pròxims mesos. “No hi poden haver complicacions durant el part”, diu al telèfon Ghofran, de 29 anys. Diu que no es pot permetre una cesària i que no té assegurança mèdica.
Fa deu anys que Ghofran viu sense documentació en regla a Beirut, la capital libanesa. Ella és una entre l’aproximadament 1,5 milions de sirians que, fugint de la guerra, van buscar refugi al país veí, d’uns 5,4 milions d’habitants. Explica que ha visitat una ginecòloga d’un hospital proper i que les despeses han anat a compte de l’ACNUR, l’organització de l’ONU d’ajuda als refugiats. Tanmateix, la clínica es troba a tocar de Dahija, un barri que Israel està bombardejant per minar la milícia terrorista Hezbollah. “Ni tan sols sé si hi puc seguir anant”, diu. Des del balcó de casa va poder comprovar com s’elevava la columna de fum que va originar l’atac d’Israel contra el líder de Hezbollah. Mentrestant, les forces terrestres d’Israel han penetrat dins del Líban i un milió de persones han emprès el camí de la fugida.
De moment, Ghofran i el seu fill d’un any i mig viuen a casa del seu cunyat i la seva família. Dues habitacions per a tres adults i quatre infants. I aviat un nadó. “Hem d’anar-nos-en d’aquí”, diu Ghofran. Però no sap com. Amb l’ajuda d’un traficant, ja fa unes setmanes que el seu marit va marxar cap a Alemanya. És el que a molts altres els agradaria fer en aquests moments. Ara bé, quantes possibilitats hi ha d’aconseguir-ho? Serà una guerra al Líban el desencadenant d’un nou èxode massiu cap a Europa?
“La situació és dramàtica, i no només des de les recents escalades de violència”, afirma Sabine Hess, investigadora en fenòmens migratoris originària de Göttingen. Ara bé, no considera que sigui possible “un moviment migratori comparable al del 2015”, quan persones procedents de Síria van passar en massa per Turquia. Moltes de les famílies sirianes refugiades, que els darrers anys haurien estat esperant al Líban i Turquia, s’han empobrit greument i de cap manera no tenen els recursos econòmics per aconseguir superar les fronteres altament equipades de la UE, afirma Hess. Ara bé, considera que és plausible que “es produeixi un gran moviment de fugida per part dels mateixos ciutadans libanesos”.
A una valoració similar de la situació arriba també Karim Alwasiti, de l’organització pro drets humans Pro Asyl. Afegeix que arribar a Alemanya a través de la ruta per Turquia i els Balcans s’ha tornat extremament difícil. “I, com sempre, això afecta d’una manera especialment dura dones i infants.” Ghofran Alibrahim espera que el seu marit la pugui recollir al més aviat possible. La seva família es va vendre un terreny a Síria per poder pagar al traficant, afirma. Ara, ell es troba en un centre per a persones refugiades a Düren, a l’estat de Rin del Nord-Westfàlia, a l’espera que la seva sol·licitud d’asil sigui admesa. “Poden passar anys fins que pugui aconseguir un visat per a la seva dona i els seus fills”, diu Alwasiti, que acostuma a acompanyar famílies separades.
Segons l’ACNUR, la desesperació ha portat més de 100.000 persones a fugir cap a Síria. Nahla Osman, advocada de Rüsselheim i d’arrels sirianes, parla de “tragèdia”. Explica que la gent té l’opció de quedar-se al Líban amb la por que els bombardejos acabin amb ells, o bé de fugir a Síria. Ara bé, sobre els qui tornin penja l’amenaça “de ser detinguts i, probablement, assassinats perquè són considerats uns traïdors de la pàtria”, diu. A més, els homes joves és possible que siguin cridats a files.
“Per descomptat, els familiars que viuen a Alemanya faran tot el possible per reunir-se ‘il·legalment’ de nou amb els seus familiars en un lloc segur”, diu Osman. Té el temor que, de nou, moltes persones perdin la vida en la fugida i moltes famílies quedin fetes bocins. És per això que aquesta advocada exigeix que se simplifiqui el tràmit de reunificació familiar. “Les sol·licituds s’haurien de poder fer telemàticament per salvar persones i l’ambaixada alemanya a Jordània hauria de contractar nou personal.” I afegeix que, ara mateix, els ciutadans sirians no tenen permesa la sortida directa en avió des del Líban.
Tanmateix, fins i tot amb la situació al Pròxim Orient en contínua escalada, no és gaire probable que el Govern alemany planifiqui ajudes d’aquesta mena per als refugiats. Des de l’atac amb ganivet a Solingen, en què un islamista de nacionalitat siriana va assassinar tres persones i en va ferir diverses més, el discurs públic gira sobretot al voltant de la limitació de la migració.
Sophie Meiners, experta en fenòmens migratoris de la Societat Alemanya de Política Exterior, considera que és plausible que el debat al voltant de les expulsions s’endureixi encara més. “Si Síria de sobte es converteix en un país receptor per a les persones que busquen protecció, alguns, per descomptat, es preguntaran per què no hauria de ser possible retornar gent cap allà”, afirma la politòloga. Tot i això, afirma que aquesta narrativa no té en compte que una fugida del Líban diu més sobre la situació devastadora al Líban que sobre la seguretat a Síria. Afegeix que Alemanya no ha reeixit a dur a terme en el moment adequat un debat diferenciat sobre quines regions i en quines circumstàncies podrien ser possibles les expulsions a Síria. “El risc ara és que aquesta discussió esdevingui devastadora.”
Per a Ghofran Alibrahim, a punt de donar a llum, el retorn a casa no és una opció. Afirma que el país no és segur i que no vol veure créixer els seus fills allí. “De fet, estic sobrepassada per tot plegat.” Amb tot, es mostra agraïda per tenir un sostre sota el qual pot dormir. “Hi ha molta gent que està pitjor que jo.”
Traducció d’Arnau Ferre Samon