La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, va reclamar aquesta setmana passada a Brussel·les un règim especial per a les illes europees. Va plantejar l’exigènciadurant la seva ponència en el seminari sobre les regions insulars i el nou mandat legislatiu de la UE, en el marc de la Setmana Europea de les Regions, on hi participà juntament amb altres representants polítics insulars.
Prohens assumeix així una de les reivindicacions clàssiques dels governs baleàrics. Que la Unió Europea accepti reconéixer que les illes necessiten un tractament especial perquè són territori molt fràgils, sobretot les mediterrànies que estan sotmeses a una forta pressió turística.
Prohens es va congratular per l’inici de legislatura del Parlament continental i assegurà que «és una gran oportunitat per a les regions insulars per dissenyar conjuntament un full de ruta amb les principals reivindicacions per aconseguir que s’atenguin les (nostres) demandes perquè, com a illes, tenim unes necessitats evidents, que, no obstant això, les institucions europees no sempre tenen en compte».
Entre d’altres mesures que caldria que la UE acceptés per compensar el cost de viure en alguna de les illes europees, Prohens reclamà «la flexibilització de les regles per als ajuts d’estat, els (anomenats) ajuts de minimis, una qüestió que a les Illes Balears ja ha mobilitzat agents econòmics, socials i de la societat civil entorn del manifest ‘Unint forces per superar les dificultats’, el qual assumesc en primera persona». Però per sobre de tot, la presidenta baleàrica reclamà «un règim específic per a les illes de la Unió Europea que permeti l’exempció a la norma general o elevar el llindar per compensar la nostra insularitat i els sobrecosts derivats d’aquest fet diferencial».
Al respecte la líder illenca exposà als presents exemples concrets com el sobrecost del transport per insularitat que en el cas balear se situa entre el 74% i el 100% respecte del continent, la qual cosa encareix la provisió de matèries primeres, béns intermedis, d’inversió i de consum, així com les exportacions agrícoles i industrials, i impossibilita a les empreses competir en igualtat de condicions en el mercat únic de la Unió. A més, també reivindicà que, tot i la modificació del Reglament d’ajuts de minimis, que en va ampliar el límit de 200.000 a 300.000 euros com a quantia màxima que poden percebre les empreses d’ajuts estatals, aquests llindars continuen resultant insuficients per a les regions insulars en general i per a Balears en particular.
Prohens instà la resta de representants polítics d’altres regions insulars europees a convertir totes les propostes i els reptes plantejats en un full de ruta per defensar conjuntament davant els diferents organismes, fòrums i espais de la Unió Europea. «Tenim la capacitat d’incidir en l’agenda europea durant els pròxims cinc anys. Crec que junts podem aconseguir el reconeixement i les mesures necessàries per part de les principals institucions europees per donar resposta a les necessitats i demandes de les regions insulars. Tenen la mà estesa de les Illes Balears», expressà la presidenta del Govern balear.