L’anunci de la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, d’augmentar l’impost turístic ha concitat la unanimitat crítica de les tres grans patronals hoteleres de les Illes: la Federació Hotelera de Mallorca, l’Associació Hotelera de Menorca i la Federació Empresarial Hotelera d’Eivissa i Formentera.
Totes tres digueren el mateix, gairebé paraula per paraula: que perjudicarà l’oferta legal —la dels hotels— i que donarà ales a l’oferta il·legal de les cases turístiques. Exactament igual ho havia dit el director general de la cadena Melià —la més poderosa de les Illes—, Sebastià Escarrer: l’increment de l’impost turístic «produirà un efecte bumerang (contra el turisme balear) perquè perjudicarà la competitivitat de l’oferta legal i enfortirà, en canvi, la il·legal». Al seu entendre no suposarà cap regulació del flux de visitants a la baixa sinó tot el contrari: «Tindrà com a resultat un agreujament de la saturació i que els residents s’afartin cada cop més per la situació».
La patronal pitiüsa, a banda de la repetició de la consigna citada, es mostrava dolguda perquè l’increment de l’impost «no estava sobre la taula» i «no s’ha consensuat» amb ells, els hotelers. La irritació dels citats empresaris és enorme perquè Prohens s’atreví a proclamar la pujada de l’impost sense haver-la negociada i la comunicà a les patronals del sector just abans de començar el debat parlamentari en el qual l’anuncià.
«Això no va en contra de ningú», digué posteriorment la cap de l’executiu illenc. Però els hotelers no se la creuen. Consideren un greuge que el PP, que sempre havia estat al seu costat, ara actuï pel seu compte sense consultar-los res en un tema per a ells tan sensible. Perquè sempre han estat en contra d’aquest impost que troben especialment perniciós. I ara veuen que han perdut la guerra que iniciaren fa més de vint anys.
Ho confessaven els hotelers pitiüsos, per boca del gerent de la seva patronal, Manuel Sendino, el qual deixava clara la derrota empresarial en la guerra per aquest impost que va esclatar el 2001, que revifà el 2016 i que ara viu el que podria ser el seu episodi final: «És un impost que sempre hem rebutjat, que hem definit com una multa a les nostres clientes... però bé, està instal·lat aquí a Balears, i per tot el món, i pareix que a tothom li sembla bé que li cobrin un poc més»; així que s’ha convertit en «un impost inevitable», lamentava.
La guerra de l’impost turístic
En ocasió del reportatge —publicat el 5 d’agost passat— d’aquest setmanari sobre els 25 anys del primer Govern del Pacte de Progrés de les Balears (1999-2003), l’aleshores conseller de Turisme, Celestí Alomar, artífex de l’aprovació de la primera ecotaxa, el 2001, explicava que allò va provocar la reacció furibunda en contra dels hotelers i del PP, i que la seva derogació, després de guanyar el partit conservador les eleccions de 2003 per majoria absoluta, «va ser un terrible error del PP», però que «el que no pogueren derogar va ser el que havíem assolit: encetar un debat polític i social sobre quin havia de ser el model turístic del futur», cosa que ha arribat «fins avui mateix». Més de dues dècades més tard, una presidenta del Govern i del PP, Marga Prohens, dona la raó a Alomar i a l’esquerra d’aleshores.
Aquella ecotaxa no provocà cap hecatombe turística, tal com havien dit els hotelers que passaria. Encara més significatiu fou que l’allau de protestes de turistes que auguraren tant el PP com el sector hoteler mai es va esdevenir. Els casos aïllats de queixes foren anècdotes que la premsa local usà a tall d’exemple d’excepció en l’ambient de tranquil·litat general amb la qual els turistes acolliren l’impost.
A pesar de les evidències que l’ecotaxa no suposava cap dels desastres anunciats, la pressió contrària dels hotelers i del PP fou furibunda. El motiu real no va estar mai del tot clar. El fet que tots els dramàtics auguris es revelassin com a meres excuses feia pensar que hauria d’haver-hi una altra raó que explicàs tanta oposició.
Quan el Govern progressista d’aquell temps anuncià l’ecotaxa, hi hagué empresaris del sector hoteler, com fou el cas d’alguns menorquins, que intentaren fer d’intermediaris entre les grans cadenes —que es mostraven inflexibles— i l’executiu presidit per Francesc Antich, per trobar un punt de trobada que evitàs un enfrontament obert. Tanmateix, les grans cadenes que dominaven —i dominen— les associacions empresarials imposaren la guerra fort i no et moguis. Un alt càrrec de la Conselleria de Turisme d’aleshores va explicar a aquest setmanari que a parer seu el vertader motiu de l’oposició a l’impost era que faria emergir —a través de les liquidacions que havien de fer els hotels— l’oferta real hotelera. No obstant això, el Govern mai ho va dir en públic, això. Sempre ho deia de forma extraoficial, sovint imposant l’anonimat de la font. El més acostat que manifestà al respecte el president, Antich, va ser —en una reunió amb periodistes per presentar l’impost— que «estam trepitjant molts de calls», en referència a les grans cadenes hoteleres.
El PP guanyà les eleccions de 2003 i derogà immediatament l’ecotaxa amb la primera llei que aprovà, el mes d’octubre del mateix any, per via d’urgència i d’article únic. Els hotelers celebraren el que pareixia la victòria definitiva i apostaren perquè progressivament el record del famós impost s’esvairia. S’equivocaren.
A conseqüència de les eleccions de 2015, l’esquerra —PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem— arribà novament al Govern, encapçalat per Francina Armengol. I ben aviat imposà de bell de nou un impost turístic —el vigent ara— que concità, altra vegada, les furibundes crítiques conservadores i dels hotelers. La líder parlamentària del PP era Marga Prohens. El diputat que va defensar el vot en contra del projecte, Álvaro Gijón, acusà l’esquerra «d’imposar una llei sectària, ideològica i injusta» que «tendrà greus conseqüències» per al turisme: «Vostès l’estan posant en perill».
La posició del PP era paral·lela a la de les federacions hoteleres. L’aleshores presidenta de la mallorquina, Imma de Benito, criticava el mateix dia de l’aprovació de la nova norma que s’hagués «imposat a esquena del sector empresarial» i, sobretot, augurà —tal com havia passat quinze anys abans—, un desastre turístic que, en forma de «reducció de la competitivitat», amenaçava el benestar econòmic de la societat balear i advertí que «l’oferta complementària» ja notaria l’hecatombe aquell mateix estiu. Les dades mostraren que entre 2015 i 2016 el nombre de visitants passà de 13 milions a més de 15, la xifra més alta de la història turística balear. I quasi és sobrer recordar que a partir d’aleshores s’inicià el gran boom turístic actual: el 2019 s’arribà a la xifra de 16,5 milions de visitants, que polvoritzà tots els rècords anteriors, i, després del parèntesi (2020-2021) de la pandèmia de covid, el 2022 es repetí la mateixa quantitat de turistes de tres anys abans, mentre que el 2023 se sumaren fins a 17,8 milions.
El resultat de tanta afluència turística en els últims anys fou la generalització de queixes socials, a partir de 2017, per mor de la saturació durant els mesos de la temporada alta, que cada any s’eixampla més i més: enguany començà l’abril i acabarà a finals d’aquest octubre. Les crítiques per les conseqüències negatives de la massificació no impressionaren gens ni mica a qui era llavors conseller socialista de Turisme (2019-2023), Iago Negueruela, que l’estiu de 2022 dejectava les invectives perquè deia que la saturació es tractava d’una mera «sensació» i que el que de bon de veres importava «als treballadors», segons ell, era «l’ocupació laboral» que generava l’allau turística. Ara, com a portaveu parlamentari del PSOE, es mostra favorable a la lluita contra la massificació.
Negueruela no és l’únic líder polític que ha canviat d’opinió respecte a l’impost turístic. Marga Prohens també. Ja era —com s’ha dit— la cap del grup parlamentari conservador quan el PP atacava l’esquerra per l’aprovació el 2016 del nou impost turístic. I amb el creixement de les accions de grups socials contra la massificació a partir de 2017, el seu partit acusà el Govern de Francina Armengol d’estar rere d’una «campanya turismofòbica». El mes de maig de 2018 el partit conservador organitzà un acte al carrer, exhibint els seus representants, inclosa Prohens, pancartes amb el lema «We love tourism», expressant així la voluntat que arribessin com més turistes millor.
D’aquella lluita contra la «turismofòbia» i l’impost turístic, l’ara líder del PP i del Govern ha passat no només a no posar en dubte el citat gravamen sinó a anunciar-ne l’increment per intentar regular a la baixa l’allau de visitants.