-Vostè rebat l’acusació de “feixisme” que se li fa a Sílvia Orriols.
-Crec que arreu de Catalunya, dels Països Catalans i de l’Estat espanyol hi ha un problema que no existeix a l’Europa occidental, que és la banalització de l’Holocaust, del nazisme i del feixisme. S’utilitza el concepte feixista com un insult i no com un mot per qualificar un període històric totalitari d’Europa com ho va ser el nazisme alemany, el feixisme italià o el franquisme espanyol. S’utilitza com un insult per qualificar l’adversari, i això no és correcte. Els mots s’han d’utilitzar adequadament. Per això, al llibre, dedico tot un capítol a analitzar si és o no és feixisme el discurs de Sílvia Orriols. El feixisme té com a característiques, per exemple, la utilització de la violència política, de grups paramilitars, l’apologia de l’extermini... Això és el feixisme. La pregunta que ens hem de fer és si tot això ho està propugnant Aliança Catalana, i els lectors del llibre poden traure les seves pròpies conclusions. Una altra cosa és si Aliança Catalana està o no dins de la família de l’extrema dreta, que al seu si té moltes famílies. Una és la del feixisme clàssic, però hi ha un altra, que de fet és la preponderant avui en dia, que rep tres noms: nacionalpopulisme, dreta radical populista o nova extrema dreta. Aliança Catalana, tal com analitzo en un altre capítol, pertany a aquesta família? Aquí la resposta la dona la mateixa Orriols o l’ideòleg d’Aliança Catalana, Jordi Aragonès: ells celebren el triomf del partit nacionalpopulista d’Àustria que ha guanyat les eleccions en aquest país, s’han reunit amb Alternativa per Alemanya, celebren el triomf de Geert Wilders a Holanda o celebren quan Marine Le Pen va quedar en primera posició a la primera volta de les eleccions presidencials franceses. Per tant, ells mateixos s’ubiquen dins del que seria la nova extrema dreta europea. Una cosa és el feixisme clàssic o l’extrema dreta tradicional com la de Jean Marie Le Pen, el pare, i altra cosa és l’extrema dreta o nacionalpopulisme com el de Marine Le Pen, la filla.
-Creu que se li fa un favor, en el fons, a Orriols quan se li acusa de ser feixista o quan se li compara amb Hitler?
-En primer lloc el que es fa és banalitzar l’Holocaust. I després, el que produeix és que els seus votants o potencials electors concloguin que aquesta senyora no té cap grup paramilitar, no té res a veure amb Hitler i que fins i tot és antifranquista. Per tant, aquests electors potencials, quan escolten aquests arguments, arriben a la conclusió que els polítics i els mitjans de comunicació els estan mentint sobre Sílvia Orriols, i llavors ja no tenen cap problema a votar-la. Per tant, la resposta a la pregunta és afirmativa. El que cal és explicar que Sílvia Orriols és una persona normal, una líder amb carisma i que té un discurs d’odi antiimmigrant i islamòfob, tal com ha reconegut ella mateixa, i que això entronca amb la nova extrema dreta arreu d’Europa.
-Què és, exactament, el nacionalpopulisme?
-D’entrada, és un nacionalisme radical o ultranacionalisme i, d’altra banda, això s’ajunta amb el populisme, que és considerar que uns determinats partits representen el poble en contra de les elits, siguin polítiques o econòmiques. A partir d’aquí afegeixen el discurs d’odi antiimmigrants i islamòfob. Hi ha dues famílies avui de nacionalpopulisme, tot i que n’hi ha tres grups al Parlament Europeu. Però, sobretot, hi ha dues famílies: una nova extrema dreta que conserva valors reaccionaris en temes morals, com ara Vox, que està en contra de l’avortament, de l’eutanàsia o de la comunitat LGTBI, tal com també ho està Orbán a Hongria; i, d’altra banda, Aliança Catalana s’ha orientat més en la línia de Geert Wilders d’Holanda o del nacionalpopulisme dels països escandinaus. Orriols posa tres vegades a l’any la bandera de l’arc de sant martí LGTBI a l’Ajuntament de Ripoll, està a favor de mantenir la llei d’avortament actual i també de mantenir la llei de l’eutanàsia. Per tant, a banda dels elements que el nacionalpopulisme té en comú, també té les seves divergències internes.
-Al llibre explica també que el cordó sanitari a Ripoll contra Orriols ha sigut i està sent inoperant. Per què?
-El de Ripoll és evident que va ser inoperant, perquè Orriols va passar de ser una regidora dels 17 que té Ripoll el 2019 a ser-ne la batllessa només una legislatura després. Jo no entro en si cal o no fer un cordó sanitari: el que dic és que, si es vol fer un cordó sanitari, s’ha de fer de debò. Llavors, els 122 diputats del Parlament català que no volen ni a Vox ni a Aliança Catalana no estan fent de debò un cordó sanitari, perquè el primer que no haurien de fer és una confrontació dialèctica amb Sílvia Orriols. I, en canvi, de manera constant, polítics de tots els colors s’hi confronten directament. Això és tot llevat d’un cordó sanitari, perquè justament els nacionals populismes, i també el català d’Orriols, tenen ascens quan es poden presentar com a víctimes del sistema polític i com a màrtirs antisistema enfront de les elits polítiques. Això ho aconsegueixen quan aquests 122 diputats del Parlament català fan confrontació política amb ella a tort i dret.
-Per tant, aquest cordó sanitari també pot fracassar al Parlament.
-De fet, el cordó sanitari al Parlament ja ha començat a fracassar. D’una banda han posat Orriols a dalt del tot a l’hemicicle, marginada a l’extrem dret, cosa que cap portaveu o líder de cap partit pateix, ja que se solen col·locar a la part central per poder sortir ràpid del seu escó. A ella, en canvi, l’han marginat. Això, juntament amb el fet que el president del Parlament, Josep Rull, ha tallat reiteradament les seves intervencions, li permet a Orriols presentar-se a les xarxes socials com l’única que defensa la llibertat d’expressió davant els altres polítics que la volen impedir. Per tant, al Parlament s’està cometent el mateix error que es va cometre a Ripoll i que li va portar a ser batllessa.
-D’altra banda, Aliança Catalana ha fet forat al Ripollès, però també en comarques gironines i de més enllà, on la gestació dels atemptats del 17 d’agost de 2023 va quedar lluny. Per què ocorre això?
-Orriols puja als territoris on hi ha més votant catalanista i, específicament, més votant independentista. La primera condició és que arreli més en aquests territoris. A partir d’aquí, fa forat on hi ha un electorat que escolta o s’identifica amb el discurs antiimmigratori i antimusulmà.
-Al final del llibre dibuixa dos possibles escenaris de futur per a Aliança Catalana, un d’optimista per a la formació i un altre de pessimista. En aquest últim cas sospita que el partit podria nodrir-se d’ultradretans clàssics. Si això passa, està segur que Aliança se’n ressentiria?
-El principal factor que pot conduir a la decadència d’Aliança Catalana és que Sílvia Orriols deixés la política. Perquè els partits nacionalpopulistes es nodreixen, especialment, de líders carismàtics. Si els perden, acostuma a caure tot el partit. D’altra banda, pel que fa a la possible entrada de neofeixistes en aquest partit, entenc que Aliança Catalana ho evitarà, perquè saben que això els donaria una molt mala imatge. De totes maneres, i això no ho dic al llibre, crec que l’escenari més probable és l’ascens d’Aliança Catalana al 2027 a les eleccions municipals. I crec que serà un ascens perquè hi ha la tendència europea, vista a Àustria recentment i també a França i en molts altres països, que aquests partits pugen molt. Si algú pensa que Orriols només ha tingut un 3,7% a les eleccions catalanes, convé recordar que Giorgia Meloni va començar també amb un 3,7% i ara és primera ministra d’Itàlia. Ho ha aconseguit en un marge molt curt de temps. Desconec quina serà la magnitud de l’ascens d’Aliança Catalana, però posaria la mà en el foc que traurà més d’un centenar de regidors a les properes municipals i crec que a les properes eleccions catalanes, a més de traure grup parlamentari, fins i tot avançarà alguns altres partits polítics actuals.
-La mateixa Orriols va militar a les Joventuts d’Esquerra Republicana. A Catalunya hi havia un pòsit, al si de l’independentisme, que podia desembocar en l’èxit d’una formació com Aliança? O realment ha sigut un cúmul de factors aliens a aquesta qüestió?
-Les dues coses. L’entrada d’Orriols en la política és multifactorial, però hi havia un pòsit en tant que hi havia un nacionalisme radical que Aliança Catalana treu sobretot de votants de Junts però molts dels seus dirigents els ha tret, també, d’Esquerra Republicana. I això es deu a aquest pòsit nacionalista radical que hi havia en un sector de l’independentisme i que volia deixar fora l’eix esquerra-dreta. Quan això passa, la tendència en política és caure en escenaris més radicals.
-Hi ha també una qüestió curiosa, i és que mitjans ultraespanyolistes com e-Notícies s’han posicionat al costat d’Orriols des que va irrompre amb força. Per què ocorre això?
-Pot passar per dues raons diferents. D’una banda, per la coincidència en el discurs antiimmigrant i islamòfob. L’altra raó és que poden creure que amb això provocaran una divisió entre l’independentisme.
-Per altra part hi ha la incomoditat evident d’alguns partits amb aquesta irrupció. Junts els ha copiat part del discurs migratori. Això afavoreix Aliança Catalana?
-Això afavorirà Aliança a mitjà i llarg termini perquè, tal com s’ha demostrat a Europa, quan algun partit imita el discurs dels partits nacionalpopulistes, els electors acaben votant directament el partit nacionalpopulista.
-Per últim, què poden fer ERC i la CUP davant aquest fenomen que també els afecta negativament?
-ERC, la CUP, Junts i qualsevol formació política han de fer dues coses. D’una banda, dissenyar polítiques públiques amb impacte social perquè aquells sectors de la societat que se senten abandonats perquè no reben una beca de menjador escolar, perquè no arriben a final de mes o perquè hi ha cues a la sanitat, compten amb solucions a problemes que són realment existents. I d’altra banda, si volen fer un cordó sanitari de debò no poden anar a la confrontació directa, perquè això acaba creant polarització social, que és la base del creixement i l’ascens del nacionalpopulisme.