Filadèlfia. Un apartament elegant a primera línia de mar i al rebedor arriba ja l’olor de bagels, salmó, ceba tallada i altres exquisideses del típic esmorzar jueu. Gairebé una quarantena de persones d’edat avançada s’han convocat aquí per fer un brunch i recollir fons provinents de donatius a unes quantes setmanes de celebrar-se les eleccions presidencials.
L’amfitrió és Burt Siegel, un home de 81 anys i amb ascendència en la comunitat jueva i l’escena política de Filadèlfia i l’estat de Pensilvània. A les parets del passadís, hi pengen invitacions emmarcades de les festes inaugurals de presidents elegits, la més antiga de les quals data de l’any 1965 i porta el nom de Lyndon B. Johnson. Siegel ha treballat durant 38 anys per al consell de la comunitat jueva de Filadèlfia, darrerament com a director. El 2008 va crear amb quatre amics el Democratic Jewish Outreach Pennsylvania, un grup de lobbistes que dona suport als candidats del Partit Demòcrata durant les campanyes electorals.
El candidat que actualment rep el favor d’aquest grup de ciutadans jueus es diu Malcolm Kenyatta. De 34 anys, a més de ser net d’un prominent defensor dels drets civils de la comunitat afroamericana, és un dels prometedors candidats dels demòcrates. Kenyatta ambiciona ser elegit auditor de comptes federal i el seu discurs gira sobretot al voltant de la desmanegada política pressupostària dels republicans. El tema d’Israel i els interessos dels electors jueus, només el toca per sobre.
Burt Siegel és qui se n’encarrega i recorda el xoc que va causar en la comunitat jueva dels Estats Units l’atac terrorista de Hamas del 7 d’octubre. Es queixa del creixent antisemitisme que hi ha als EUA i la part de culpa que imputa a l’anterior president Donald Trump. “Els jueus que donen el vot a Trump no s’haurien de fer mirar el seu cervell, sinó el seu cor!”, proclama.
El públic deixa anar una riallada sarcàstica. Saben a què al·ludeix Siegel. “Si algú és jueu i vota per Kamala en lloc de per mi, s’hauria de fer mirar el cap”, va dir Trump a principis d’agost. “He fet més per Israel que qualsevol altre president”, va presumir dues setmanes després. Malgrat tot, en les eleccions del 2020 “sols vaig rebre el 24 per cent de vots provinents de la comunitat jueva”, es queixà la setmana passada. I reblà que això no es podia repetir el 2024. “Si no guanyo aquestes eleccions, els electors jueus tindran una bona part de responsabilitat en aquesta derrota”, avisà de forma enigmàtica.
Qualificar de poc intel·ligents i desagraïts sectors de l’electorat jueu, a més de fer-los responsables de forma preventiva d’una eventual derrota electoral, és una estratègia arriscada, inclús per als estàndards de Trump. Trump no burxa cap altre grup tan obsessivament per portar-lo a la contra de Kamala Harris. “Harris no té simpaties per les persones jueves”, afirmava durant l’estiu. “Odia Israel”, fou l’acusació que li llençà durant el debat presidencial del 10 de setembre. Harris, el marit de la qual és jueu, primer se’l quedà mirant atònita i després tot just va moure lleument el cap.
La majoria de minories dels EUA tendeixen al Partit Demòcrata, entre les quals l’afroamericana (amb ben bé un 80 per cent), la hispana i l’asiàtica (amb un 60 per cent respectivament). El mateix passa amb la comunitat jueva dels Estats Units, que fa gairebé un segle que vota demòcrata en un 70 per cent. Només els presidents republicans als anys cinquanta Dwight D. Eisenhower i Ronald Reagan als vuitanta van aconseguir de recollir més del 30 per cent dels vots de la comunitat jueva.
La població jueva dels Estats Units té dues particularitats. D’una banda, i a diferència d’altres minories, estan repartits de forma desigual per la geografia nord-americana. La majoria viu a les costes est i oest, en estats com Nova York, Nova Jersey, Florida, Pensilvània i Califòrnia; ben pocs ho fan al centreoest.
De l’altra, tenen nivells més alts de formació i estan més polititzats que la mitjana. Tenen una alta alegria electoral, així en diu Sam Markstein, del lobby pròxim a Trump Republican Jewish Coalition. “Els votants jueus estan molt ben informats. Coneixen els candidats, coneixen els temes, saben a qui donen el vot.”
El fet que en les eleccions presidencials l’experiència digui que ben bé el 70 per cent de l’electorat jueu donarà el vot a la candidata del Partit Demòcrata no interessa a Markstein. “Fa temps que detectem en la comunitat jueva un moviment envers el Partit Republicà”, diu. “El 7 d’octubre, el creixent antisemitisme als Estats Units i el debilitament de les relacions americanoisraelianes amb Harris i Biden estan accelerant aquesta tendència.”
A més, assegura que no té importància quina és la direcció del vot jueu a Beverly Hills, a l’Upper East Side de Manhattan o a Nova Jersey. “Aquests vots no compten per a la carrera presidencial. El vot jueu que compta és el dels estats frontissa.”
En la majoria d’estats ja fa temps que se sap del cert si cauran del cantó del candidat republicà o de la candidata demòcrata. Decisius seran una bona colla d’estats que encara pengen d’un fil, els anomenats estats frontissa. A gairebé tots els estats dels EUA, el partit guanyador nomena els delegats que un estat pot enviar finalment a Washington per triar el president, no importa com d’ajustats siguin els resultats.
En els últims anys, alguns dels estats frontissa van tenir uns resultats ajustadíssims. El 2020, Geòrgia va caure del cantó demòcrata per només 11.000 vots i Pensilvània, per uns 80.000.
“Pensilvània és, sense cap mena de dubte, l’estat clau per als dos bàndols”, diu Sam Markstein. I és que aquest estat disposa de 19 delegats, més que cap dels altres estats frontissa. Fa quatre anys, afirma, Trump va rebre sols el 20 per cent del vot jueu, però una enquesta recent li atorgava al voltant d’un 40 per cent. Queda per veure si l’enquesta és correcta, però per a Markstein obre un càlcul convincent: a Pensilvània hi viuen uns 300.000 jueus amb dret a vot, la diferència entre el 20 i el 40 per cent seria una estimació aproximada de 60.000 vots.
No és pas casualitat que tant Trump com Harris duguin a terme molts actes electorals a Pensilvània. No només pel vot jueu, però també per això. Markstein no dona importància al fet que bona part de l’electorat jueu d’aquest estat percebi com a antisemites les sortides de to i els lemes insuportables de Trump. “És justament la manera de Trump” de posar en relleu els serveis prestats a Israel: el trasllat de l’ambaixada estatunidenca de Tel-Aviv a Jerusalem, el reconeixement de la sobirania d’Israel sobre els alts del Golan, la sortida del pacte nuclear amb l’Iran i la intermediació dels anomenats Acords d’Abraham per normalitzar les relacions entre Israel i diversos estats àrabs. “Per tot això hauria d’haver rebut el Premi Nobel.”
Afirma que aquest missatge serà el que difondrà Trump en les setmanes que resten als estats frontissa, sobretot a Pensilvània. “Perquè Pensilvània és el centre de la batalla política.”
Aquesta frase és una de les poques en què el republicà jueu Markstein i el demòcrata jueu Jeremy Ben-Ami estan d’acord. Ben-Ami va crear el 2008 el lobby J Street, un equivalent liberal de grups d’interès conservadors de la Republican Jewish Coalition de Markstein.
Com Markstein, Ben-Ami confereix al resultat electoral de Pensilvània una especial importància. “És l’estat decisiu de les eleccions del 2024”, diu, “i la decisió caurà d’un cantó o l’altre per 50.000 o 60.000 vots”. Ben-Ami també està d’acord amb Markstein en aquest punt.
Ara bé, Ben-Ami nega que els votants jueus estiguin alineant les seves actituds amb les polítiques israelianes dels dos partits principals. “La comunitat jueva està interessada en els mateixos problemes que el conjunt de la població nord-americana, i en les properes eleccions compto que serà principalment l’economia.”
Afegeix que el fet que el 70 per cent de la població jueva normalment voti demòcrata no té res a veure amb Israel, tema que situa sempre en vuitena o novena posició en la llista de prioritats. Segons ell, una persona vota el Partit Demòcrata perquè aquesta dona a l’estat de la democràcia estatunidenca i l’estat de dret una importància rellevant. “No em puc imaginar cap elector jueu que es preocupa per aquestes coses que ara digui: votaré un criminal convicte, que danya la nostra democràcia, però que trasllada l’ambaixada dels EUA a Jerusalem.”
Ben-Ami afirma que entre les eleccions del 2016 i les del 2020 Trump va perdre vots d’electors jueus. “Si ell fos tan increïble per a Israel i aquestes haguessin estat les qüestions decisives, llavors hauria hagut de registrar una onada de vots.” I afegeix: “Simplement no em crec que el 2024 hagi de guanyar molts votants nous.” Recentment, ha aparegut una enquesta sobre la intenció de vot dels jueus ortodoxos dels EUA, una comunitat especialment activa políticament. Aparentment, dona la raó tant al republicà Markstein com al demòcrata Ben-Ami, però a parts desiguals.
Segons l’enquesta, entre els jueus ortodoxos, el suport a Donald Trump ha pujat en els darrers dotze mesos del 73 al 77 per cent. El suport dels jueus ultraortodoxos, que conformen dues terceres parts d’aquest grup, fins i tot s’enfilaria fins al 93 per cent.
Tanmateix, la comunitat ortodoxa només representa al voltant d’un deu per cent de tota la població jueva dels Estats Units. Els jueus reformistes, conservadors o sense vinculació religiosa segueixen decantant-se per Kamala Harris.
Això no vol pas dir que Kamala Harris pugui comptar amb tots i cadascun dels vots provinents d’aquest entorn. “Quan Joe Biden encara era el nostre candidat, no tenia cap mena de dubte”, diu una dona d’edat avançada a la fi del brunch per recollir donatius a casa de Burt Siegel. “Amb Kamala Harris, no ho tinc tan clar.”
Biden gaudeix d’un gran prestigi als EUA, sobretot entre l’electorat jueu d’edat avançada. Durant dècades, s’ha implicat a favor d’Israel i, fins i tot, s’ha declarat sionista. Això, Harris no ho ha fet i ha mostrat, més que no pas Biden, comprensió pel bàndol palestí. Però, per això, de cop cal votar Trump?
La senyora inclina el cap i dibuixa una ganyota. Òbviament hi ha reflexionat abans, però no vol dir-ne res més, sobretot res de noms. I és que no s’ha d’anar pas a votar si cap dels candidats no t’acaba de convèncer.