El debat de política general que es va celebrar al Parlament balear la setmana passada —els dies 1 i 2 d’octubre— va mostrar una presidenta del Govern i del PP insòlita: anuncià actuacions en política turística que són contràries a tot el que havien defensat els seus antecessors conservadors en el càrrec: José Ramón Bauzá (2011-2015), Jaume Matas (1996-1999 i 2003-2007) i Gabriel Cañellas (1983-1995), deixant de banda el fugaç Cristòfol Soler (juliol, 1995 - juny, 1996), que els seus companys de grup parlamentari obligaren a dimitir.
Marga Prohens ha sorprès tothom, ha rectificat posicions que fins ara eren essencials per al PP i ha assumit parcialment el discurs polític de l’esquerra en alguns aspectes de la política de mobilitat i de turisme.
És prest per valorar el canvi de posició del PP, però de moment està fora de dubte que Prohens pilota el seu partit d'una forma prou diferent —en els dos àmbits citats— de com ho feren els seus antecessors. La incògnita és si podrà complir el que promet, perquè no té majoria per fer-ho.
El tren
Durant el debat parlamentari anuncià que de manera immediata —aquest octubre— el seu Govern aprovarà el projecte per crear el tren que unirà Palma amb el municipi de Llucmajor, a 30 km de distància. Amb la intenció d'acabar amb els embussos en una via que està prou saturada. Segons explicà, el Govern el pagarà amb fons propis —tot i que no renuncia a un conveni ferroviari amb l’Estat— i posarà en marxa el projecte tot d’una: «Aquest mes sortirà a exposició pública». Unirà les dues localitats passant per infraestructures essencials de Mallorca com són l’Hospital de Son Llàtzer, el futur recinte firal, l’aeroport de Son Sant Joan i un aparcament dissuasiu que es construirà a la rodalia del nucli urbà.
És molt simbòlica políticament aquesta futura infraestructura. Quan l'esquerra governà l'Ajuntament de Palma entre 2007 el 2011 va anunciar que construiria el tramvia per unir l'aeroport i el centre de la ciutat. Tanmateix, no ho va aconseguir ni aleshores ni quan novament el consistori de la capital va estar en mans progressistes (PSOE, Més i Podem) entre 2015 i 2023, igual que el Consell Insular de Mallorca i el Govern balear.
Ara el PP de Prohens amplia aquella idea de l'esquerra del tramvia i la converteix en aquesta línia de tren que, segons la presidenta, suposarà un canvi prou important en la mobilitat de l'illa de Mallorca, perquè podrà arribar a moure uns 7,5 milions de passatgers anuals, entre residents i visitants.
Políticament, també és rellevant perquè durant el segon mandat presidencial de Jaume Matas, entre 2003 i 2007, aquell Govern del PP desplegà una frenètica activitat de creació d'infraestructures —i de corrupció—, entre les quals es va fer l'autopista entre Palma i Llucmajor. El 5 de juliol de 2005, Matas inaugurava aquella obra i l'anunciava com la primera passa de la futura autopista que s'allargaria fins a Campos i Manacor. Tant la part construïda com la totalitat que es projectà van generar una intensa crítica ecologista i de tota l'esquerra que reclamaven —amb manifestacions incloses— que s'apostàs pel tren i no pel cotxe. El PP es mostrà insensible a les crítiques. Igual que ho havia fet en temps de Cañellas i posteriorment ho faria amb Bauzá. Ara, tanmateix, Prohens ha anunciat aquest tren que és, a la pràctica, donar l'esquena a la tradició del PP en mobilitat i, alhora, una bufetada per a l'esquerra a la qual manlleva un dels seus segells d'identitat en aquest àmbit.
Per descomptat, també es tracta d'una mesura que la presidenta va vendre com una actuació concreta contra una de les conseqüències més impactants de la saturació turística —de la qual, per cert, sol acusar l'esquerra—, com són —tal com s'ha dit abans— els embussos de les carreteres que suporten més trànsit rodat durant l'estiu —per exemple, la citada autopista entre Palma i Llucmajor, en especial en el tram que uneix la capital i l'aeroport de Son Sant Joan.
Saturació turística
La presidenta illenca també anuncià durant el debat de la setmana passada, a banda del ferrocarril, que el mes de febrer pròxim presentarà un decret llei de mesures urgents contra la saturació turística. «No podem esperar al pròxim estiu sense haver-hi qualque cosa pràctica i efectiva», digué Prohens.
Aquest anunci es donava per fet, però el que sorprengué fou en què es concretarà: entre altres qüestions, el decret llei incorporarà l’augment de l’ecotaxa o impost a l’estada turística per a la pròxima temporada alta —de maig a octubre— i la tornarà a reduir durant la temporada baixa. Cal recordar que Unides Podem havia demanat un increment d’aquest impost fa dos anys i el PSOE el rebutjà. I que Més per Mallorca fa un mes proposà que s’augmentàs al doble i els socialistes no digueren res. El PP sempre ha estat en contra de l’ecotaxa. I ara resulta que Prohens no només no n’abomina, sinó que diu que la incrementarà.
El que no explicà la presidenta és com pretén convalidar el decret llei, tal com és preceptiu que faci el plenari del Parlament. Perquè no és previsible que Vox hi estigui a favor; de fet, sol oposar-se a tot el que simplement soni a possibilitat d'imposar qualsevol tipus de límit a la saturació. Els ultres troben que defensar això és talment com «atacar el turisme i el benestar dels ciutadans», segons va dir la seva portaveu parlamentària Manuela Cañadas, davant de la creació de la Mesa de la Sostenibilitat: l’àmbit d’anàlisi que Prohens ordenà crear la primavera passada amb l’objectiu de trobar solucions a la massificació. De fet, Vox acusà Prohens, justament per això, d’actuar contra «la principal font d’ingressos de les famílies» baleàriques.
Essent així les coses, el PP haurà d’allargar la mà a l’oposició d’esquerres. O bé, si no —i tal com aquest setmanari ha analitzat recentment—, podria esperar que abans hi hagi un nou trencament del grup parlamentari d’extrema dreta i que dos dels seus sis diputats segueixin el mateix camí que els altres dos que ja l’han abandonat per anar al grup mixt i des d’allà donar suport al Govern. Al respecte, la setmana passada un d’aquests dos crítics que encara estan en el grup parlamentari de Vox, Sergio Rodríguez —l’altre és Idoia Ribas—, declarava al diari digital mallorcadiario.com que no estava d’acord amb el trencament del pacte amb el PP ni amb la potencial intenció de provocar el bloqueig del Govern de Prohens, i criticava amb duresa la direcció del partit a Madrid i la portaveu parlamentària, la citada Cañadas.
Si Rodríguez i Ribas es fessin també trànsfugues, aleshores Prohens tendria assegurats els 30 vots que donen la majoria absoluta del Parlament, que està format per 59 diputats. Si no, no s’entén com vol aprovar les seves sorprenents mesures anunciades.
D’ençà que Prohens va deixar astorat tothom el mes de maig, quan anuncià que «hem arribat al límit» turístic, no ha deixat d’insistir que cal adoptar mesures contra la massificació abans de l’estiu de l’any que ve. Va organitzar la Mesa de la Sostenibilitat perquè els experts, empresaris, sindicats, partits... arribin a conclusions del que es podria fer a mitjà i llarg termini, però vol mesures concretes de forma immediata. I durant el debat en el Parlament insistí en la mateixa idea.
La presidenta pareix haver-se pres la lluita contra la saturació com una de les estratègies polítiques fonamentals del seu mandat. Per descomptat, l’ecologisme i l’esquerra no se’n refien gens ni mica i l’acusen de parlar molt, però de fer poc i, sobretot, de prendre mesures que a la pràctica suposen massificar més.
Per una altra banda, els hotelers també s’han mostrat crítics amb alguna iniciativa de Prohens, cosa que resulta prou estranya. Perquè que aquests empresaris s’oposin a un Govern del PP és insòlit. Sempre han estat units. Durant el primer Govern del Pacte de Progrés (1999-2003), quan l’esquerra aprovà (2001) l’impost sobre estades turístiques, conegut com l’ecotaxa, el PP de Matas i les patronals hoteleres s’aliaren —juntament amb el Govern espanyol de José María Aznar— per atacar sense pietat la intenció progressista. Amb Bauzá al capdavant del Govern els hotelers tingueren tanta influència com que el president arribà a presumir que eren els que li dictaven la política turística: «Són els que en sabem més». Més o menys igual passava en el temps de Cañellas.
Amb aquests antecedents resulta prou cridaner que ara Prohens defensi no només l’existència de l’impost turístic —del qual sempre n’han dit pestes els hotelers—, sinó que anunciï que l’augmentarà. Encara més estupor provocà que també anunciàs que pujarà el cànon de l’aigua que paguen els hotels, per ser grans consumidors. L’actitud de la presidenta respecte dels hotelers no té antecedents, cap president de Govern del PP —ni tampoc, val a dir-ho, el de Francina Armengol entre 2015 i 2023— havia fet res mai en contra dels interessos d’aquests empresaris, dels quals Prohens s’ha mostrat prou allunyada en alguna conversa informal: «No els dec res», afirmà en una ocasió.
En resum, el debat de política general ha mostrat un PP que de la mà de Prohens pareix voler ser diferent del que sempre havia estat en matèria turística. Ara bé, de moment tot són paraules. Caldrà veure si les converteix en fets i, si és així, amb qui comptarà per fer-ho.