El discurs d’una hora i mitja de la presidenta del Govern, Marga Prohens, que obrí el debat de política general -Parlament balear, 1 i 2 d’octubre- va sorprendre per l’anunci de la immediata aprovació del tren que unirà Palma amb Llucmajor i que enllaçarà amb l’aeroport, un hospital i un futur gran aparcament dissuasiu fora del cas urbà de la capital. A més, també avançà l'increment de l'impost turístic durant els estius a partir de l'any que ve.
«Jo no venc aquí a vendre powerpoints i aquest mes d’octubre ja sortirà a exposició pública aquest projecte», assegurà. La vetllada referència crítica als governs d’esquerra (2015-2023) s’arrodoní amb la invectiva directa: «un projecte que posarem en marxa després de més d’una dècada de moltes promeses i anuncis però l’absoluta paràlisi, amb ni un sol metre de via licitat» durant els executius esquerrans.
Políticament suposa assumir com a pròpia una idea tradicional que l’esquerra, en efecte, no va poder posar en pràctica i, a més, canvia el discurs tradicional del PP que mai havia apostat pel ferrocarril.
A banda d’això, la presidenta també -en el torn de contra rèpliques- anuncià l’increment de l’impost turístic -cosa que li ha valgut una dura crítica de la patronal hotelera, tradicional aliada del PP i que ara no s’entén amb Prohens- durant l’estiu, si bé no digué amb quina quantitat, i el retorn durant la temporada baixa a les xifres actuals que paguen els visitants: d’1 a 4 euros per turista i dia, segons l’establiment on s’allotja. Era una reivindicació ecologista i de part de l’esquerra per lluitar contra la saturació: tant Unides Podem com Més per Mallorca han demanat aquest increment i el PSOE sempre s’hi ha negat.
Així mateix insistí en la seva coneguda política de rebaixar impostos - «seguirem fent-ho»- i, tal i com ja va fer Francina Armengol en el seu dia, s’oferí com a líder del front comú balear per exigir a Madrid una millora del finançament de les Illes.
A efectes del Pressupost de l’any que ve anuncià que -si l’aprova el Parlament- incrementarà el sòtil de despesa en uns 200 milions en relació a l’any passat. Entre d’altres mesures socioeconòmica també en tingué per als autònoms, als quals aplicarà deduccions fiscals amb l’objectiu que puguin conciliar: «som conscients de la major dificultat» que tenen aquests treballadors per compte propi perquè «no tenen horaris ni reduccions de jornada», i en aquest sentit també tingué paraules crítiques per a l’esquerra: «els autònoms han deixat de ser els gran oblidats en aquestes illes». El nombre d’aquests professionals arribava a principis de setembre a la xifra, en números rodons, de 105.000.
Resumí l’activitat del seu Govern -de la qual assegurà que ha complert «el 70% del programa al qual es vàrem comprometre»- dient que «és el canvi de veritat» i «el compliment de la paraula donada».
Agraí el compromís de Vox en aquest «canvi» i expressà el desig que «no l’abandoni». No va tenir cap paraula per a l’incident del mes de juny protagonitzat pel feixista president del Parlament balear, Gabriel Le Senne -el qual hagué de declarar recentment per aquest motiu davant d’un jutge per un possible delicte d’odi- ni, tampoc, per a la crisi permanent en la qual viu el seu soci.
Des del PSOE, el seu portaveu parlamentari, Iago Negueruela, acusà Prohens de governar per als que més tenen i oblidar-se dels que tenen menys: «el progrés (social) d’aquestes illes s’aturà ja fa quasi un any i mig». Criticà la falta de referències de la presidenta a l’incident de Gabriel Le Senne, «un president (de la Cambra) indigne que desfile pels tribunal» mentre es manté a la presidència i «vostè ho permet».
Respect al turisme assegurà que ara es torna «al turisme d’excessos», de fer amnisties urbanístiques i noves regulacions que «possibilitaran fer més mansions en terreny rústic» i, en resum, «del que es tractava a era d’arribar al poder (el PP) per tornar posar les illes en venda». Per al socialista el Govern de Prohens «promou privilegis, no drets».
El líder de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, exigí a Prohens que actuï per «garantir» l’ús residencials «dels habitatges» i a tal efecte anuncià que el seu partit presentarà una proposició de llei, a la qual es preveurà que els «municipis tensionats» pugui «restringir la compra» de no residents que vulguin adquirir-hi una segona residència. Es tracta, asseverà, de fer real «l’ús residencia i lluitar contra l’especulació». Al seu entendre «no falten cases, es que no podem pagar-les». Respecte a l’impost turístic, reiterà que Més presentarà una altra proposta per duplicar-lo i per crear un nou impost que gravi els cotxes de lloguer. Acusà la presidenta de no impulsar el català i d’oblidar-se de la possibilitat de crear la policia autonòmica. Finalitzà la seva intervenció «constatant» que «vostè és la presidenta de la legislatura més inestable de la història».
Josep Castells, portaveu parlamentari de Més per Menorca, concretà «el gran problema» del Govern de Prohens en el fet que mostra «un desajustament» entre «les paraules i els fets». El que fa, al capdavall, és «enganyar intentant fer creure que fan una cosa i fan l’altra». Tot es redueix «al doble llenguatge i la propaganda».
Des d’Unides Podem la seva única diputada criticà Prohens sobretot perquè «li preocupa ben poc» el problema social de les dificultat d’accés a l’habitatge.
La portaveu de Vox, Manuel Cañadas, va fer una intervenció que ja és un clàssic en ella: llegí sempre les consignes que li arriben de Madrid i criticà el Govern per no «controlar la immigració il.legal» -a la qual responsabilitzà de tots els mals- i, sobretot, per «mantenir les imposicions lingüístiques» i el «fanatisme catalanista».