El 1983 va ser elegit per Aliança Popular (AP, partit que el 1989 es convertí en l’actual Partit Popular, PP) al Parlament balear i al Consell Insular de Menorca. Just després, l’aleshores primer president del Govern illenc, Gabriel Cañellas, el nomenà vicepresident. A partir de llavors, Joan Huguet va desenvolupar una intensa carrera política, sempre en el mateix partit. Fou diputat a la cambra balear fins al 2008; membre del Consell de Menorca fins al 1995 i president de la institució de 1991 a 1995; president del Parlament entre 1995 i 1999; el 2008 fou elegit senador en representació autonòmica, i el 2011, fruit de les desavinences que tenia amb qui aleshores era el president del PP balear i del Govern balear, José Ramón Bauzá, deixà la política institucional.
Actualment, participa en tertúlies, fa conferències, escriu llibres, manté el càrrec orgànic de membre del comitè regional del PP balear i no para, perquè, com ell diu, «estic jubilat, però no retirat».
—Vostè va servir en política activa durant 28 anys. No l’enyora?
—El cuquet de la política no t’abandona mai, les coses com són. Seguesc actiu fent política, el que passa és que la faig d’una altra manera, diferent de com la feia abans, a les institucions. Escric llibres sobre política, particip en debats... És diferent de com era, però seguesc profundament interessat per tot el que és la res publicae.
—Què li semblen les queixes per la massificació turística de Menorca, illa que s’havia mantingut fins ara al marge del gran desenvolupament turístic de Mallorca i Eivissa?
—Encara hi està, al marge. No es pot comparar de cap de les maneres el turisme a Menorca amb el que passa a Eivissa i a certes bandes de Mallorca durant alguns moments de l’estiu.
—Tanmateix, les queixes també hi sovintegen, sobretot per part de l’esquerra i l’ecologisme, igual que passa a les altres illes.
—Ara estam enmig d’una moda, com és la de la percepció que tot està sobrepassat pel turisme. No és el cas de Menorca, i assegurar el contrari no és cenyir-se a la realitat. Són dades, no opinions: Menorca no ha incrementat el nombre de places turístiques ni ha augmentat la pressió urbanística des que es va aprovar el Pla territorial de l’illa (el 2003). És vera que hi ha més turistes, que els preus dels habitatges han pujat molt, que hi ha moments en determinats llocs que durant l’estiu es té la sensació de saturació..., però el model de desenvolupament no ha canviat. És el mateix que era i que està marcat pel Pla territorial i per la declaració de Reserva de la Biosfera.
—Una declaració de la qual l’any passat es compliren 30 anys.
—Ens l’aprovà la UNESCO el 1993, juntament amb Lanzarote. La primera vegada que es declarava així unes illes. Es reconeixia l’essència de Menorca, que encara ara manté: la protecció del territori combinada amb una economia sostenible. I això va ser possible en el seu dia perquè confluïren diversos factors.
—Quins?
—El primer van ser les anàlisis que al respecte havia fet l’Institut Menorquí d’Estudis, encapçalat per Miquel Vidal. Quan vaig arribar a la presidència (del Consell, el 1991), vaig convertir aquelles anàlisis en una proposta política que el plenari aprovà per unanimitat. És important destacar que l’esquerra hi votà a favor a pesar que jo havia arribat a la presidència a través d’una moció de censura —la qual tirà endavant amb el vot d’un trànsfuga del PSOE. I també fou fonamental que totes les entitats culturals de l’illa donaren suport a la pretensió. En resum: la idea comptava amb un suport social gairebé absolut, i això li donà una força que avui en dia es manté viva.
—Des de la llarga experiència política que ha tingut vostè, com veu el Govern de la seva companya de militància Marga Prohens, amb les crisis quasi contínues de relació amb el soci, Vox?
—Veig el Govern situat en un equilibri inestable que segurament serà crònic, però que no el posa en perill. Vox és un partit molt inestable internament, amb divisions de tot tipus que sovint no s’expliquen de portes enfora. Això no és bo per al PP, com és obvi, perquè sempre està a l’expectativa del que pot passar a Vox. No obstant, per moltes crisis que hi hagi en el si del soci i entre aquest i el PP, el Govern no caurà. Prohens disposa de més diputats que el conjunt de l’esquerra, i això és una gran força.
—El PP pateix una seriosa crisi a Formentera: el president del Consell no té cap suport, no té junta de govern, els partits representants no pacten una moció de censura...
—No s’entén res. No veig que hi hagi més solucions que pactar una moció de censura o anar a un procés legal de forçar unes noves eleccions. El que es diu de voler obligar el president a presentar una qüestió de confiança (tal com han dit que volen impulsar el PSOE i la formació de dreta local, Sa Unió, que és la suma del PP i un grup independent) no és possible, perquè és una potestat exclusiva de la presidència.
—El PP s’arrisca a perdre el diputat formenterer aliat a les pròximes eleccions de 2027?
—Sí, no crec que el repeteixi. Amb tot el que està passant m’estranyaria molt que l’esquerra no guanyàs (el 2027) el diputat de Formentera.
—És creïble tot el que es diu en públic i es filtra sobre aquesta crisi?
—(Pensa, sospira) No. Hi ha d’haver una altra explicació que ningú diu.
—Per ventura, negocis locals?
—(Fa un mig somriure) Jo no ho sé, però del que estic segur és que no és gens normal que el PP i la dreta local independent pactassin la coalició, Sa Unió, posassin Córdoba de candidat i tot just després de ser elegit president del Consell i diputat del Parlament ja intentassin llevar-se’l de sobre, fer-lo dimitir, com va passar el mes de setembre (de 2023). No és normal. Alguna raó hi ha d’haver que ho expliqui. Pens que aquesta història és com un iceberg: el que es diu en públic i es filtra és la part més petita, la que es veu en superfície, però el gruix del que de bon de ver està passant està submergit.
—Entre la crisi de Formentera, les contínues topades amb Vox... creu possible que Prohens hagi de convocar eleccions anticipades?
—No, no veig cap motiu a l’horitzó per pensar que pugui passar això. Prohens aguantarà tot el mandat.
—Prohens no està dèbil per mor de la seva dependència de Vox?
—No. De fet, ha sorprès tothom. Tant a la gent del PP com a l’oposició d’esquerres i a les persones i entitats que es relacionen amb el Govern. Quan va ser elegida per dirigir el PP balear (per decisió de Pablo Casado, el juliol de 2021), pareixia una política amb certa experiència institucional, però mancada d’un coneixement profund del que és el PP i del que podria significar governar. Tanmateix, amb poc temps s’ha consolidat, ha fet un govern tècnicament molt ben qualificat i crec que cada vegada ho fa millor. Basta comprovar la falta de resposta social crítica cap a la seva gestió. Tot d’una d’arribar a la presidència, l’esquerra li augurà problemes en les polítiques turística, urbanística i lingüística. Idò, mira tu com ha començat el curs escolar —amb pau absoluta—, com lidera el debat sobre el turisme... Hi ha una pau social respecte al Govern que feia molts anys que no es veia, i això és bo per al partit que governa, en aquest cas el PP.
—He de suposar, pel que diu, que veu amb optimisme el futur electoral del seu partit a les Illes.
—Fins ara no veig res a l’horitzó que sigui un problema greu per al PP. És vera que, com t’he dit, hi ha això de Formentera, que no podem saber que passarà amb Vox nacional i les ordres que doni a Balears, però crec que, si ara es convocassin eleccions, faríem uns 28 diputats com a mínim i Vox dos o tres.
—I l’esquerra?
—La seva única manera de tornar al poder serà com ho feia abans (de 2015), amb un acord amb el regionalisme (abans Unió Mallorquina, ara Proposta per les Illes, el PI), però per si sola no veig possible que arribi a la majoria absoluta.
—Vol dir que si el PI recupera la representació parlamentària, evitaria la majoria absoluta de PP i Vox?
—Però és que no veig possible que la recuperi. El PI va tenir una gran oportunitat quan nosaltres entràrem en una profunda crisi, a partir de 2015. Si ells haguessin mantengut de forma estable i sense bregues internes el seu triumvirat, ens haurien fet molt de mal.
—Quin triumvirat?
—Jaume Font, com a cara del partit, era el líder amb més carisma social, qui tenia de ver la possibilitat d’arrossegar vot del PP. Després, Antoni Pastor com a organitzador. I, finalment, Josep Melià com a ideòleg. Si tots tres haguessin estat capaços de mantenir la direcció compartida sense entrar en bregues, les coses haurien estat prou diferents. Però primer va caure Pastor, després Font i el resultat va ser el conegut. Una vegada perduda la representació, no veig possible que la pugui recuperar, sobretot perquè sense una agrupació potent a Palma sempre serà un projecte coix i circumscrit als pobles de Mallorca —perquè a les altres illes és inexistent—, i ara es troben amb el fet que Prohens els està prenent la posició política en molts de pobles, així que no crec que puguin recuperar cap escó.
—Vol dir que Prohens està acotant la posició del PI perquè assumeix una certa imatge regionalista a l’estil de com ho pretenia fer Gabriel Cañellas en el seu temps?
—Les situacions són molt diferents i, per tant, males de comparar. En aquells anys, el PP només governava a Balears i Galícia, i això permetia que aquí Cañellas fes el que volgués. Ara el PP és molt diferent de com era. Ha governat el país, ho tornarà a fer, té molt de poder municipal i autonòmic, i si bé Prohens governa com creu que és millor per als interessos dels ciutadans (de Balears), les circumstàncies no són iguals que quan governava Cañellas. Però si no s’equivoca, si intensifica la connexió —la seva i la de tots els càrrecs institucionals— amb els batlles, regidors i agrupacions locals —que són la gran força del PP—, sí que pot anar adquirint una imatge molt arrelada a la realitat de base que recordi de qualque manera la que tenia Cañellas.
—Vostè prepara un llibre de reflexions polítiques sobre els anys de govern de Pedro Sánchez. Quina opinió li mereix el líder socialista i president del Govern?
—És un personatge d'autèntica novel·la. Des d'aquest punt de vista és prou interessant. El problema, però, és que és el president del Govern i que el que fa ens afecta a tots: actua sempre en funció del seu interès personal de mantenir-se, com sigui, a la presidència; es torna enrere de tot el que diu que farà, de tot; acusa els que no el segueixen de fer exactament el que ell fa amb tothom que el critica. És un narcisista absolut; fa coses impossibles d'imaginar en altres democràcies, com l'amnistia, la destrucció dels valors constitucionals, atacar la unitat nacional... I té l'habilitat de tapar cada cosa que fa amb enormes cortines de fum que projecta a través dels molts mitjans que té al seu abast. No s'havia vist mai res igual.
El problema per al PSOE és que una vegada perdi el poder, i en algun moment passarà, no serà com quan ho pateix un partit diguem-ne normal, que entra en una crisi que és un parèntesi; en el seu cas crec que serà molt, molt més greu i destructiu.
—Veu possibles les eleccions espanyoles anticipades?
—No de forma immediata. Ara bé, si no li aprovassin el sostre de despesa i altre cop hagués de prorrogar els pressupostos, aleshores la pressió en contra seva augmentaria molt. Si així passàs, si jo fos Feijóo presentaria una moció de censura que no seria com cap altra (la de Vox), sinó que, n'estic ben convençut, tindria conseqüències semblants de la que va tenir la del PSOE contra Adolfo Suárez (el 1980), que debilità el govern prou més del que ja hi estava. Si s’encadenassin aquests esdeveniments, crec que llavors Sánchez acabaria tard o d’hora avançant les eleccions.