La situació política de Formentera segueix essent esperpèntica i única. El Consell es manté amb un president, Llorenç Córdoba i un sol membre de la seva Junta de Govern. Sense ningú més perquè tots els altres membres executius dimitiren el juny.
Com ha explicat aquest setmanari des de finals de l’any passat, Córdoba està enfrontat amb el PP, que és el partit majoritari de la coalició Sa Unió, de la qual fou ell el cap de llista a les eleccions de maig de 2023. Les raons de l’enfrontament són personals, polítiques i econòmiques. Córdoba volia cobrar més -sobretot per anar al Parlament, atès que també és l’únic diputat que tria la petita illa- però no se’l va satisfer i a partir de llavors -l’octubre de l’any passat- tot s’anà complicant. S’enfrontà al PP i al final del mes de gener fou expulsat de Sa Unió.
Res millorà els mesos següents i el 20 de juny tots els membres, menys un, de la Junta de Govern insular varen dimitir per forçar Córdoba a fer el mateix. Però ell ja havia advertit que no pensava «dimitir de cap manera» i talment ha fet. S’ha negat a deixar el càrrec.
El resultat és que el Consell té un president que no pot governar perquè no té govern però tampoc els grups polítics representants a la institució són capaços de pactar una moció de censura per sortir d’aquesta situació estrambòtica.
Els comicis de l’any passat determinaren que Sa Unió és el partit majoritari amb 9 escons, el segueix Gent per Formentera amb 5 i el PSOE amb 3. Les tres formacions troben que és insuportable la situació actual, però no es posen d'acord amb la possible solució. I així van passant els mesos, amb Córdoba a la presidència i negant-se a dimitir.
El surrealisme ha arribat les últimes setmanes a cotes inimaginables. Davant del desastre, Gent per Formentera va proposar a finals d’agost declarar la «inviabilitat» del Consell. El partit anuncià que «consideram que l’avançament electoral és l’única solució possible per a l’eterna crisi institucional a la qual el president i Sa Unió han fet entrar l’administració insular. Per això la declaració de inviabilitat del Consell és la passa prèvia per a l’avançament electoral».
Aquesta declaració iniciaria un procés legal que podria culminar amb la dissolució de la representació obtinguda a les eleccions de 2023 i amb la convocatòria forçosa d’uns nous comicis.
Però Sa Unió s’ha oposat a la idea de Gent per Formentera i la proposta ha quedat bloquejada. La podria desbloquejar el president, però tampoc hi està d’acord. De fet va contestar a la seva peculiar manera la intenció de Gent d’iniciar el procés esmentat. Va fer un comunicat públic a principis de setembre en el qual anuncià un nou «acord de governabilitat» amb la seva antiga formació, Sa Unió. D’aquesta manera es podria formar de bell de nou la Junta de Govern. La seva inexistència és l’element formal al qual s’acull Gent per reclamar la declaració de inviabilitat, atès que la normativa legal obliga a l’existència de la junta.
Per tant, segons el comunicat de Córdoba, tot estava arreglat. La institució podia seguir funcionant amb normalitat. Però no. Resultà que Sa Unió emeté un comunicat al cap de pocs minuts del de Córdoba en el qual desmentia rotundament cap acord amb el president.
De fet, Sa Unió i el PSOE han estat negociant una possible sortida que passaria per la reforma del reglament de la institució i la petició de modificar la Llei de Consells -que hauria de fer el Parlament- per obligar al president, Córdoba, a presentar una qüestió de confiança.
Gent s’ha mostrat escèptica respecte a aquesta intenció dels altres dos partits perquè, argumenta, la qüestió de confiança «és potestat exclusiva» del president i de ningú més, no se’l pot obligar a presentar-la a cap institució i difícilment podria tirar endavant quelcom així.
En resum: de moment el Consell de Formentera segueix intensificant l'esperpèntic desgavell.