Fa vint-i-cinc anys un grup d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que estudiaven les coves de la zona de Manacor, a Mallorca, trobaren en una un pont submergit, de quasi vuit metres de llarg, fet amb grans blocs de pedra. La cova és coneguda pel nom de la Genovesa o, també, d’en Bessó. Els científics deduïren que el pont fou construït per salvar el pas entre dues cambres separades per un llac interior i connectar l’entrada amb la cambra més allunyada, i que els pas dels mil·lennis elevà el nivell de l’aigua i finalment acabà per deixar-lo submergit.
Uns anys després de la troballa, l’antiguitat del pont va ser estimada —a partir de la datació de restes de ceràmica trobades als voltants de la construcció— en uns 3.500 anys, que s’avenia amb el que se suposava sobre el moment en què possiblement havia començat el poblament de Mallorca. En efecte, fins ara s’ha donat per bo que els pobladors més antics de les Illes eren descendents dels pobles ibers, amb patrimoni genètic de pastor de l’Europa de l’Est, que haurien saltat des de la Península cap a l’arxipèlag fa entre 4.800 i 4.000 anys.
Tanmateix, la cova Genovesa ha permès posar en qüestió la data d’arribada d’aquests primers pobladors de l’illa. Un nou estudi científic, elaborat per experts de la UIB amb col·laboració amb altres investigadors de les universitats nord-americanes de Harvard, Nou Mèxic i Sud de Florida, ha recalculat l’antiguitat de la construcció i ha conclòs —segons publicaren el 30 d’agost a la revista Communications Earth & Environment— que el pont va ser construït fa entre 6.000 i 5.600 anys. Una nova dada que fa que aquest pont sota l’aigua posi en dubte el que es coneixia sobre el moment en què fou poblada Mallorca i, en directa conseqüència —segons els experts—, el poblament de tot el Mediterrani occidental.
El càlcul dels científics es basà en l’estudi d’un element que observaren in situ: incrustacions de calcita producte de l’aigua de la mar. Amb la datació radiomètrica —que és l’habitual a la geologia per a datar fòssils— s’adonaren que hi havia una estabilització de la cota d’aigua que coincidia amb la marca i que situava l’antiguitat de l’edificació entre les dates abans citades. Aquests experts consideren, per tant, que la construcció va ser aixecada en algun moment de la forquilla de les quatre centúries i que, en conseqüència, cal revisar tot el que es coneixia —o millor, se suposava— sobre el poblament inicial de les Balears, atès que la nova datació el situa en un temps molt anterior —entre 800 i 2.000 anys— al que es manejava fins ara. La dada d’aquest nou estudi científic resulta revolucionària perquè canvia el que es donava per cert sobre l’ocupació de l’illa mallorquina i de tot el Mediterrani occidental.
Els experts han escrit a la revista referida que l’aportació és transcendent, perquè, atesa la manca de proves arqueològiques sobre l’època estudiada, la llum que aporta ara el pont de la cova Genovesa de Manacor suposa una font sòlida sobre la qual es pot saber del cert quan arribaren els primers colonitzadors de Mallorca. A més, per la importància de la magnitud de l’illa —és la sisena més gran del Mediterrani— i la seva posició geogràfica —situada enmig de l’àrea marítima formada per la península Ibèrica, el sud occidental d’Europa, el conjunt de Còrsega i Sardenya i el nord d’Àfrica— potencialment pot ajudar a entendre també quan es colonitzà tota aquesta zona.
La CNN publicava —el mateix dia que la revista científica citada treia a la llum l’estudi— l’opinió d’un dels experts estatunidencs que han estudiat la cova mallorquina, Bogdan Onac, professor de l’Escola de Geociències de la Universitat del Sud de Florida, per al qual “la troballa suposa que es podria reduir prou el moment en el qual els humans s’assentaren a les regions oriental i occidental del Mediterrani”. A més, afegia que “la presència d’aquest pont submergit i d’altres artefactes indica un nivell sofisticat d’activitat, cosa que implica que els primers colons coneixien els recursos hídrics de la cova i que per això construïren aquesta infraestructura estratègica per navegar-hi”.
A partir de troballes de restes de ceràmica i fòssils de trossos de Myotragus balearicus —un animal extingit que sempre fou considerat una mena de cabra i que recents estudis genètics de la Universitat Pompeu Fabra asseguren que més aviat seria una ovella—, els científics creuen que “els humans haurien utilitzat l’àrea més a prop de l’entrada per viure”. Queda per saber el propòsit de fer el pont per creuar a l’altra cambra. “No està clara” la raó que animà a fer la feinada que degué suposar, deia Onac al mitjà estatunidenc, però aventurava que “podria ser com a refugi, un lloc per a rituals, un mena de magatzem per tenir-hi menjar”.
El que sí que està ara fora de dubte és que el pont té una antiguitat que el pot convertir en l’antecedent de les construccions en pedra dels períodes pretalaiòtic i talaiòtic —cultura que es desenvolupa durant l’edat del bronze— que existeixen a Mallorca i Menorca i que es remunten, en els casos més extrems, a una antiguitat entre 4.000 i 4.800 anys, tal com han estat datades les restes humanes trobades als jaciments arqueològics de la cova de Muleta, a Sóller, i de Son Matge, a Valldemossa. Ara la cova Genovesa enllaça aquestes estructures característiques de l’època talaiòtica amb moments prou anteriors, quan arribaren els primers humans a l’illa de Mallorca.