Tal com és tradició per encetar la Diada nacional de Catalunya, a les nou en punt del matí s'han iniciat les ofrenes al monument de Rafael Casanova. Seguint el protocol institucional, ha començat el Govern, liderat per primera vegada en catorze anys per un president no independentista, Salvador Illa. L’ha seguit de la mesa del Parlament i l'Ajuntament de Barcelona, amb el també socialista Jaume Collboni al capdavant.
Ni a l’ofrena del Govern ni a la del PSC s’han sentit crits ni xiulets. Malgrat que diversos membres de l’executiu, entre els quals el mateix Illa, no han cantat l’himne nacional. En canvi, a la d’ERC i les JERC sí que s’han sentit retrets. “Traïdors!”, “espanyols!”, han cridat alguns assistents a la comitiva, encapçalada per l’expresident Pere Aragonès i el secretari general adjunt d’ERC Juli Fernández. S’hi han trobat a faltar l’expresident del partit, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira, que és qui va rubricar el pacte que va facilitar la investidura de Salvador Illa.
El matí de la seva primera Diada com a president, Salvador Illa no ha fet declaracions públiques. Ahir al vespre sí que va pronunciar el discurs oficial de l’Onze de Setembre, en el qual va reivindicar que la Diada "pertany a tots els catalans i a totes les catalanes", i va posar el focus en el fenomen migratori. "Tothom que ve a millorar Catalunya és català. Amb els mateixos drets i els mateixos deures que tenim tots nosaltres", va insistir el president.
Davant del monument a Casanova, ha estat la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, l’encarregada de fer declaracions als mitjans. Paneque ha fet una crida al consens i a la unió i ha demanat acordar "noves fites de país" en el marc de la Diada . “És un gran dia per compartir i gaudir junts i dialogar entre persones diferents. Cadascú des de les seves idees i posicions", ha dit la socialista.
El president del Parlament, Josep Rull (Junts), per la seva banda, s’ha mostrat crític i contundent. Ha demanat mantenir "la fermesa i la determinació" davant "l'incompliment radical" de la llei d'amnistia, per part del Suprem. Rull també ha lamentat que s'hagi de tornar a commemorar una Diada amb l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig a un exili "infame".
L'Ajuntament de Barcelona també ha participat en l’ofrena, l'última d'Ada Colau com a regidora —que ha anunciat aquesta setmana que deixa el consistori—. L'alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, ha destacat el "bon moment" polític que segons ell viu el territori i ha afirmat que Barcelona vol ser la punta de llança "de la nova etapa que s'obre a Catalunya" amb el govern del PSC a la Generalitat.
El discurs d'Illa, l'amnistia i el finançament singular
Quan les institucions han completat les ofrenes, ha estat el torn dels partits polítics. Els socialistes han retut homenatge a Casanova presidits per la número dos del partit, Lluïsa Moret, i amb presència de l'expresident José Montilla i ministres com Jordi Hereu. També hi era present l'expresidenta de la Diputació de Barcelona Núria Marín.
Després de l’ofrena, al seu torn, la presidenta de Junts, Laura Borràs, ha criticat el discurs institucional del president de la Generalitat, Salvador Illa, per la Diada i ha assegurat que "era més eloqüent pel que no deia que pel que deia". Ha apuntat que al missatge institucional s'hi hauria d'haver plasmat que la "prioritat" del Govern és "liderar el progrés de Catalunya". En canvi, considera que la del PSC va ser "més aviat no molestar el PSOE”.
ERC —sense Rovira ni Junqueras— ha refermat el seu "compromís i convicció" per aconseguir la sobirania fiscal. El secretari general adjunt d'Estratègia, Comunicació i Coordinació Institucional d'Esquerra, Juli Fernàndez, ha situat l'objectiu d'aconseguir més eines per aconseguir la independència i ha reivindicat el seu partit com "hereu" de qui va lluitar per l'esperança i per avançar en la llibertat de Catalunya.
La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha defensat que el "finançament just" és imprescindible per a Catalunya així com l'avenç en l'autogovern. Albiach ha trobat a faltar que Salvador Illa fes més al·lusió en el seu primer discurs de la Diada a aquest avenç en sobirania.
Crida a deixar enrere el desànim
Les ofrenes han seguit amb les diferents entitats civils del país. Des del Consell per la República, el portaveu Antoni Castellà, ha reivindicat el retorn fugaç de l'expresident Carles Puigdemont com una "confrontació amb l’Estat" que avisen que repetiran. “Reiterarem molts 8 d'agost des del Consell fins que el jutge Llarena desisteixi de la seva rebel·lia", ha recalcat, tot i que, en ser preguntat si això volia dir que Puigdemont tornaria més vegades, ha dit que això no "no es concreta amb si [Puigdemont] vindrà o no”.
Com és tradició, les tres entitats que conformen la Federació Llull, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear han fet la seva ofrena acompanyades d'un grup de grallers que han interpretat els himnes dels tres territoris dels Països Catalans: La Balanguera, la Muixeranga i els Segadors.
El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha fet una crida a participar per la Diada de l'Onze de Setembre. Antich ha demanat que l'independentisme es mobilitzi per demostrar que "no ha claudicat ni claudicarà mai". A més, ha refermat la "convicció" que Catalunya és una nació i que té el dret a decidir. El líder d'Òmnium també ha afegit que cal sortir de la "fase de desànim, retrets i despellament mutu" dels últims anys per part de les forces independentistes. I que el moviment es torni a aplegar: "El país avança quan la societat civil treballa pels grans consensos", ha asseverat.
Entre els ofrenants hi ha hagut també entitats i sindicats com Comissions Obreres i UGT, el Futbol Club Barcelona —que ha comptat amb la presència del president Joan Laporta, els jugadors Alèxia Putellas i Alejandro Balde i els entrenadors Hansi Flick i Pere Romeu—, els Falconers de Barcelona o els Castellers de Barcelona.
Aliança Catalana no ha participat en l’ofrena institucional al monument de Casanova. En canvi, va fer un acte d’homenatge propi al fossar de les Moreres durant la tarda de la vigília. La diputada i alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, va encapçalar l’acte de la formació d'extrema dreta, que va topar-se amb una acció de rebuig i protesta per part d’Arran i la coordinadora Som Antifeixistes. Els Mossos d’Esquadra van separar els manifestants antifeixistes dels membres i simpatitzants d’Aliança Catalana.