Després de més d’una dècada de majoria, aquest 11 de setembre Catalunya celebra la primera Diada sense govern independentista i en minoria al Parlament. Enguany, serà el socialista Salvador Illa l’encarregat de fer el discurs institucional de la festa que commemora la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques el 1714.
Més enllà de celebrar-la des de l’oposició, l’independentisme arriba a la Diada en un moment de redefinició política, sense una estratègia compartida i amb retrets encreuats, que han anat en augment després del pacte d’Esquerra Republicana amb el PSC per investir Illa com a president.
És temporada de congressos, per aquest espai polític. Aquesta tardor, Junts, ERC i la CUP celebraran els aplecs amb la militància per renovar-se i redefinir-se.
Puigdemont fa efectiu el lideratge
Junts, el principal partit de l’oposició, es trobarà l’últim cap de setmana d’octubre a Calella (Maresme) per redefinir-se per enfrontar la nova etapa política. Però la renovació de la centredreta catalanista no vol dir pas noves cares. Més aviat la formalització del lideratge extraoficial que hi ha hagut fins avui.
Sembla que el partit podria entregar la presidència que fins ara ostenta Laura Borràs a Carles Puigdemont. I és que ningú pot negar que Puigdemont sigui, avui, el “líder moral” de Junts. La seva direcció tàcita del partit es va enfortir després que Borràs fos suspesa com a diputada i presidenta del Parlament l’estiu de 2022 per suposats delictes de prevaricació i falsedat documental. I aquests últims mesos, Puigdemont ha sigut la principal figura de les negociacions amb els socialistes, que van permetre l’aprovació de la llei de l’amnistia a canvi de la investidura de Pedro Sánchez al govern espanyol.
ERC, continuisme o renovació
Per la seva banda, ERC viu un moment de crisi interna. Després de les eleccions europees de principis de juny, i d’haver perdut 13 escons i el 30% dels vots als comicis catalans, Oriol Junqueras va abandonar la presidència del partit. Ara, Junqueras proposa tornar a agafar-ne la direcció i es presenta com a candidat per ser elegit al congrés que se celebrarà a finals de novembre. L’anterior líder, però, haurà de competir amb tres candidatures més.
Davant de la proposta continuista de Junqueras, Marta Rovira ha apadrinat una candidatura alternativa que busca un “nou lideratge”, malgrat comptar amb el suport de membres que fa més d'una dècada que són a la direcció del partit. La Nova Esquerra Nacional —així han anomenat la proposta—, de moment, no té un cap de cartell definit, sinó que de moment es presenta com una candidatura de lideratge “coral”.
Tot i que les dades no els donen possibilitats reals, el Col·lectiu Primer d’Octubre, un espai intern crític amb la direcció els últims cinc anys, ha presentat una tercera candidatura: Recuperem ERC. I n'ha sorgit una quarta, que vol "crear una candidatura realment regeneradora". Es tracta de Foc Nou, promoguda per l'exconseller Alfred Bosch i l'exdiputat republicà Jordi Orobitg, entre d'altres.
Les dades apunten que la candidatura de Junqueras és la que té més opcions de liderar el partit, i l'única que podria fer-li la competència seria l'alternativa impulsada per Rovira. L'afer dels cartells contra Maragall i la cerca de còmplices i culpables ha accentuat encara més aquesta divisió de la direcció actual i les dues candidatures principals d'ERC.
Refundar la CUP en hores baixes
La CUP, al seu torn, es troba encara en l’anomenat Procés Garbí, que van iniciar amb voluntat de renovar el partit, però que van veure estroncat per l’avançament electoral a Catalunya. I van patir-ho als resultats. La formació anticapitalista, que hauria de donar el procés intern per finalitzat el 21 de setembre, es troba en hores baixes. El 23J de l’any passat no va obtenir representació al Congrés i a les eleccions catalanes del maig va perdre cinc diputats al Parlament.
Una diada descentralitzada
Gairebé com si fos una metàfora de la fracturació de l’espai polític —o potser amb la voluntat de no fer massa evident la desmobilització social—, la manifestació de la Diada d’enguany s’ha plantejat descentralitzada. L’ANC, Òmnium i altres entitats independentistes —el Consell de la República, la Intersindical, el CIEMEN i els CDR— s’han posat d’acord per organitzar conjuntament la mobilització, que se celebrarà alhora a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa.
A part de la manca d’unitat, un altre dels temes que marcaran aquesta Diada és l’anomenat ‘finançament singular’. Un canvi en el model econòmic que ERC va pactar amb els socialistes que, tot i que encara se’n desconeixen els detalls, suposaria que Catalunya tindria la competència de recaptar i gestionar els seus impostos. Aquest cap de setmana, però, Pedro Sánchez va oferir transferir també aquesta competència a la resta de comunitats de l’estat espanyol.
El president de l’ANC i cantautor Lluís Llach —en la seva primera diada al capdavant de l’entitat— ha fet referència al ‘finançament singular’ a la carta dirigida als socis de l’Assemblea que els ha enviat en motiu de l’11 de Setembre. “Tenim el dret i el deure de combatre el robatori fiscal de 22.000 milions d’euros cada any. És l’explotació colonial espanyola en la seva forma més subtil, però més barroera”, ha escrit Llach.
Altrament, Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha aprofitat una entrevista al diari Nació Digital per llençar un missatge en contra de la tensió que hi ha dins l’independentisme. “Clausewitz deia que no sabem exactament com es guanya una guerra, però sí que sabem com es perd: equivocant-se d'enemic. Nosaltres tenim clar que és l’Estat. Dins del moviment, demanem no confondre’s d’enemic”, ha dit Antich.