Si Carlos Mazón acudira al seu primer debat de política general amb un mono de treball en lloc de l’americana de costum, ningú no hauria d’estranyar-se’n. A les Corts, dimecres, no l’espera un acte protocol·lari ni una passejada militar.
Efectivament, la seua estrena en una sessió parlamentària d’aquestes característiques no serà com les dels presidents que van precedir-lo, els quals gaudien d’una majoria sòlida al darrere. Mazón no tindrà prou amb el balanç optimista de costum i una cascada d’anuncis més o menys grandiloqüents. La del 18 de setembre no serà una jornada de brindis al sol i gestos a la galeria, sinó que haurà d’arromangar-se de valent. “Teniu molts somnis, busqueu la fama, però la fama costa... I ací és on començareu a pagar-la, amb suor”, tal com repetia la monitora de la sèrie Fama.
Des que Santiago Abascal, l’11 de juliol, ordenara l’eixida immediata de Vox del Consell, el PP governa el País Valencià en franca minoria. Amb 40 diputats d’un hemicicle que en té 99, es troba a 10 escons de la majoria absoluta. Un escenari inaudit, que ningú no havia previst i que situa el cap del Consell davant una conjuntura adversa.
Per aquesta raó, tant la seua exposició preliminar del dimecres 18 de setembre com els discursos i rèpliques dels síndics de la resta de formacions —PSPV, Compromís i Vox— cobren un protagonisme especial. No, no serà un debat de política general més. El president i els tres grups de l’oposició hauran de fixar la seua postura amb vista al curs que ara s’inicia, un dels més incerts que es recorden.
Una posició de partida que, d’alguna manera, permetrà intuir les possibilitats reals d’aprovar els pressupostos de 2025, una mena de Tourmalet que Mazón i la seua consellera d’Hisenda, Ruth Merino, pretenen escalar en tàndem, acompanyats d’algú. Els senyals que els arriben, però, no són esperançadors. Per la carretera hi ha tot de rivals delerosos de punxar-los les rodes.
Què s’espera, així doncs, de cadascuna de les quatre potes que integren les Corts?
Mazón marca el terreny
Òbviament, el discurs més esperat de la jornada és el del president. Hi haurà crítiques a l’herència dels governs del Botànic, així com un balanç satisfactori de la feina duta a terme en contraposició a l’etapa anterior. En aquest punt, el cap del Consell agrairà el treball dels tres consellers de Vox. Una picadeta d’ull a la formació de qui, malgrat tot, espera més esperit de col·laboració.
Mazón destacarà mesures com la reforma fiscal o l’anomenada llei “de llibertat educativa”, encara més tenint en compte que el debat coincideix amb el retorn a les aules. Ací també arremetrà contra la gestió dels seus antecessors, als quals els responsabilitzarà dels problemes que van produir-se al començament del curs 2023-2024.
De ben segur que hi haurà referències a les dades tan bones del sector turístic i de la inversió estrangera, per bé que en molts casos es tracta de projectes captats per l’executiu progressista. La derogació d’un impost a les estades turístiques —coneguda com taxa turística, que mai no va arribar a entrar en vigor— serà molt aplaudida pels populars. Com és lògic, l’aigua i l’exigència d’unes infraestructures millors també presents, igualment, en la seua exposició. Dos aspectes en què Mazón podrà lligar la lloança de la gestió pròpia amb la reivindicació al Govern de l’Estat. L’ampliació dels aeroports d’Alacant-Elx i València serà una de les demandes principals.
En aquest sentit, també serà interessant de comprovar el seu to a l’hora de referir-se a la necessària reforma del sistema de finançament. Tant les seues paraules com els pronunciaments de la titular d’Hisenda han deixat entreveure —potser per la dificultat de posar d’acord totes les autonomies del règim comú, la pràctica totalitat d’elles en mans del PP— més interès per l’aprovació d’un fons d’anivellament que no per la reforma d’un model caducat des d’ara fa una dècada, en temps de Mariano Rajoy.
Els atacs furibunds al “finançament singular” o “concert” català estan tan garantits com que Mazón es referirà novament als “castellonencs, valencians i alacantins” en lloc de fer servir el genèric “valencians”. S’espera que ací torne a increpar el PSPV per haver sigut una de les federacions socialistes —segons ell, l’única— que no ha censurat l’acord d’investidura que el PSC ha tancat amb Esquerra. En una entrevista en aquest setmanari el cap del Consell ja va afirmar que el PSPV s’havia convertit “en un fons voltor amb seu a Barcelona”.
Però, més enllà de treure el fuet per fustigar l’esquerra, de Mazón també s’espera algun gest de distensió. Entestat a llaurar-se la imatge de líder pactista, moderat, obert a esquerra i a dreta, és factible que llance alguna oferta concreta a la resta de grups pensant, molt especialment, en PSPV i Compromís.
És factible que llance alguna oferta concreta a la resta de grups pensant, molt especialment, en PSPV i Compromís
Ja va fer-ho amb motiu del ple extraordinari sobre l’amnistia que va tenir lloc a les Corts el 22 de novembre de l’any passat. “No he vingut a la presidència de la Generalitat Valenciana a parlar només d’allò que ens separa, portes enfora hi ha molta gent passant dificultats; en els pròxims dies, mentre es tramite la llei d’amnistia, els convocaré per a buscar punts en comú”, va dir aleshores. Els socialistes sí que van acudir a aquella ronda de converses, però els valencianistes, no.
Amb ells, això sí, ja havia acordat quatre mesos abans un pacte secret pel qual Compromís s’abstenia en la votació de Llanos Massó —de Vox— com a presidenta de les Corts a canvi dels vots del PP per a situar en la Mesa la seua diputada Maria Josep Amigó en detriment de la socialista Josefina Bueno.
Mazón s’esforçarà per transmetre sensació d’estabilitat, tot i la feblesa parlamentària en què es troba ara. És probable que pose damunt la taula propostes de futur raonables que PSPV i Compromís no puguen negar-se a consensuar. De cap manera no qüestionarà, però, la llei de concòrdia —que ha soterrat la de memòria democràtica del Botànic— ni la de llibertat educativa, dos anatemes per a l’esquerra.
Muñoz i Baldoví a l’uníson?
De les intervencions dels dos grups d’esquerres, previsiblement dures, caldrà parar molta atenció als matisos. Al PSPV no esperen res de Mazón, consideren que la seua actitud no ha variat gens ni mica des que es troba en minoria. Quan encara governava amb Vox, coincidint amb el catastròfic incendi del barri de Campanar, a València, van plantejar-li en seu parlamentària un pacte sobre les emergències que no va materialitzar-se. La carta dels socialistes per concretar-ne els punts no va obtenir resposta.
Pel que fa a la llei de concòrdia, el PSPV ja no reclama al PP que la derogue, sinó que espera la reacció del Govern d’Espanya. La secretària general dels socialistes valencians i ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, va afanyar-se a comunicar la intenció de l’executiu de Sánchez de recórrer-hi en contra davant el Tribunal Constitucional. Per tant, si la Generalitat Valenciana no desfà el seu camí, la llei acabarà a l’alt tribunal espanyol, que podria deixar-la sense efecte. Arribats a aquest punt, al PSPV sostenen que ix bastant més a compte una declaració d’inconstitucionalitat que deixe en evidència Mazón que no una negociació bilateral a les Corts, a la qual, per cert, els populars no s’avenen.
Els socialistes, en el seu torn durant el debat, que protagonitzarà José Muñoz, seran immisericordes amb Mazón. El dibuixaran com un president ostatge de l’extrema dreta, que hi ha governat còmodament encara que això l’obligava a aprovar lleis revisionistes com aquesta. Conscients que Vox tampoc no li ho posarà senzill, al PSPV no volen facilitar-li les coses al PPCV.
La cultura del pacte no està massa arrelada entre els populars. Mazón sempre presumeix d’haver tirat endavant diversos pressupostos de la Diputació d’Alacant amb l’abstenció de Compromís. Un escenari que ara sembla del tot impossible, malgrat la presència del nacionalista Gerard Fullana —que era diputat provincial a Alacant— a les Corts.
No cal anar tan lluny, a una negociació pressupostària que s’intensificarà en les pròximes setmanes. Als plens setmanals del Consell no abunden els projectes de llei. Mazón, com Sánchez, sap que cada votació que ha de passar per l’hemicicle és un suplici per l’aritmètica endimoniada, cosa que està reduint, i de quina manera, la càrrega legislativa. Mentre el primer Botànic era una màquina legislativa, l’actual executiu governa al ralentí.
A Compromís encara alberguen menys expectatives en el debat. Joan Baldoví va suggerir a Mazón l’aprovació d’una llei “de tracte just” a les Corts que exigesca a l’Estat la reforma immediata del sistema de finançament, així com la implantació d’un fons d’anivellament transitori i la condonació del deute generat per l’infrafinançament.
El cap del Consell, en la reunió que tots dos van mantenir el 31 de maig, va acceptar l’envit de Compromís, però el grup popular no ha actuat amb tanta diligència. Mantenen diferències en la redacció de la norma, que, de qualsevol manera, fou admesa a tràmit en el ple del 27 de juny. La postura favorable dels socialistes a la seua presa en consideració va situar el PPCV contra les cordes, però el posicionament del partit de la gavina ha anat modulant-se.
Mazón, com Sánchez, sap que cada votació que ha de passar per l’hemicicle és un suplici, cosa que està reduint la càrrega legislativa
I és que, recentment, el mateix Mazón que ha prioritzat el fons d’anivellament —i fins i tot el “problema migratori”— al nou sistema de finançament, també ha expressat la conveniència de separar una possible quitança del deute provocat per l’infrafinançament i la negociació del nou model. És la posició que mantenen el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. No obstant, la situació financera de la Generalitat es veu llastada, en gran mesura, pel deute que s’ha acumulat a conseqüència de l’infrafinançament i les injeccions continuades del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).
Siga com siga, és ben segur que els socialistes recordaran a Mazón que el Govern de l’Estat està transferint més diners que mai a la Generalitat Valenciana i que PSPV i Compromís li retrauran el baix nivell d’execució pressupostària.
L’enigma Vox
No és tan pronosticable, en canvi, el discurs de Vox. El fins fa poc soci dels populars subratllarà els avenços que, a parer seu, ha significat el govern compartit. Al capdavall, en són corresponsables. Ara bé, alhora han de ser capaços de marcar distàncies amb el PPCV i sobretot amb el PP, fruit de l’estratègia dictada per Santiago Abascal des de Madrid.
De la mateixa manera que el juliol passat ja va ordenar l’eixida dels governs autonòmics pel repartiment dels menors no acompanyats arribats a les illes Canàries, ara manifesta el desig de votar en contra dels pressupostos autonòmics allà on el PP necessita els seus vots —a més del País Valencià, a les illes Balears, l’Aragó, Extremadura, Múrcia i Castella i Lleó— si Feijóo s’avé a pactar la reforma de la llei d’estrangeria amb Sánchez.
“No som uns kamikazes, però la immigració és la nostra línia roja per excel·lència”, assenyalava dies enrere Llanos Massó, presidenta de l’hemicicle valencià i membre de la direcció estatal del partit. La persona que, conjuntament amb el síndic parlamentari, José María Llanos, no deixen d’emetre senyals crítics amb el PP, a qui acusen d’acatar els dictats de l’esquerra i no mantenir-se ferms en aspectes com aquest.
En realitat, Massó i Llanos, Llanos i Massó, encarnen el Vox valencià més partidari de continuar prestant suport al PPCV. Una postura que no comparteixen una bona part dels diputats alacantins, començant per qui n’era la síndica, Ana Vega. Ells advoquen per una línia més dura, que reconnecte el partit amb les seues essències i que impedisca, d’aquesta manera, l’ascens de la formació de l’agitador Alvise Pérez. Aquest segment del grup parlamentari, inferior en nombre però no residual, urgeix a plantar cara contra tot allò que fa el PP i mai no faria Vox.
Qui prendrà la paraula per part de la ultradreta serà José María Llanos, però el seu discurs inclourà avisos molt clars als populars. En una formació com Vox, més centralitzada a Madrid que el mapa ferroviari espanyol, els missatges a Mazón vindran precuinats de la Meseta. Els portaveus valencians són com els ninotets del ventríloc José Luis Moreno.