Si vostè s’ha interessat alguna vegada per conèixer el Nepal, és probable que l’agència de viatge o la informació que ha trobat navegant per Internet ja li hagen advertit que es tracta del país amb més accidents d’avió del planeta. L’aeroport de Kàtmandu, la capital, està enclavat entre muntanyes i no disposa d’una pista massa llarga, raó per la qual l’aterratge no és apte per a cardíacs.
Un hàndicap idèntic al d’unes altres ciutats, com la igualment turística Pokhara, des de la qual s’observen l’Annapurna i dos cims que també superen els 8.000 metres. Tot sovint els aeroports del Nepal han estat construïts en altiplans sorgits de la demolició de l’entorn muntanyenc en què estan ubicats.
Fins i tot n’hi ha de directament temeraris, com el de la ciutat de Lukla, la porta d’entrada a l’Everest, amb una pista d’aterratge curta —560 metres, una quarta part que la pista més curta de l’aeroport JFK, a Nova York— que mena a un precipici. En els últims 20 anys, durant el procés d’enlairament o d’aterratge, hi han mort 56 persones. Un pilot nord-americà narrava a la CNN, ara fa uns mesos, com va tractar d’aterrar-hi sense èxit després que les condicions meteorològiques s’alteraren sobtadament. El vent va començar a bufar amb molta força i després de fer temps sobre la tempesta, va decidir girar cua cap al punt d’eixida.
La xifra d’accidents aeris mortals del Nepal crida l’atenció de ja fa anys. El proppassat 24 de juliol, una nau de la companyia Saurya Airlines, amb 19 persones a bord, va estavellar-se a l’aeroport de Kàtmandu en el moment de l’enlairament. Es dirigia cap a Pokhara, la segona ciutat del país, situada a només 200 quilòmetres però a set hores de distància per carretera. Una única persona va salvar la vida.
Un any i mig abans, el 15 de gener de 2023, un vol de Yeti Airlines que havia partit de Kàtmandu i que també es dirigia cap a Pokhara, va patir un accident encara més greu. Les 72 persones que hi havia a l’interior, 15 de les quals estrangeres, van morir a l’acte quan eren a punt d’aterrar per un problema amb les hèlixs. Malgrat la proliferació de catàstrofes aèries al Nepal, feia tres dècades que no morien tantes persones en un accident. En total, des de 2010 s’han produït una quarantena d’accidents d’avió amb més de 350 víctimes mortals.
Vuit de les catorze muntanyes més altes de la Terra pertanyen a aquest país que tothom relaciona de seguida amb l’Everest i el massís de l’Himàlaia. Més enllà de l’orografia i la meteorologia, capaç de provocar canvis d’oratge molt radicals en un marge de temps estretíssim, hi ha un altre factor a tenir molt en compte: que les lleis del sector aeronàutic han estat redactades per funcionaris que en fan negoci. Una mena de buit legal afavoreix aquesta connivència sense que ningú no hi pose remei.
Això explicava recentment, en un article a The Times, el seu corresponsal a la zona. L’Autoritat d’Aviació Civil —que respon a les sigles locals CAAN— té encomanada la tasca d’investigar els motius de cada accident. No obstant, s’hi mostra laxa.
L’envelliment de la flota d’avions nepalesos que operen en el territori no redueix el risc de patir-ne un. De fet, la Unió Europea té prohibit, des de ja fa una dècada, el trànsit dels avions de la principal companyia del país, Nepal Airlines. Una circumstància que repercuteix en la projecció turística del país i que, segons el corresponsal del diari britànic, Mujib Mashal, s’agreujaria, i de quina manera, si països com l’Índia, la Xina o els de l’Orient Mitjà seguiren les passes de la UE.
“L’Autoritat de l’Aviació Civil gestiona desenes d’aeroports i ofereix la majoria dels seus serveis, alhora que regula i supervisa tot el que hi té a veure, des de la formació i la qualificació del personal fins els aspectes tècnics de l’aviació i la navegació aèria”, detallava Mashal en el seu article.
“L’Autoritat de l’Aviació Civil compleix dues funcions: la de proveïdor de serveis i la de supervisió del sistema aeri i les naus que hi circulen”, explica Sanjiv Gautam, que n’és l’excap i ara treballa en una consultora privada. “Què ha de passar si un controlador de trànsit aeri comet una errada? Provarà d’ocultar-la o no?”, es pregunta després de l’experiència acumulada i amb una resposta implícita evident.
Aquest conflicte d’interessos crida l’atenció de tothom, però ningú no hi posa fil a l’agulla. L’any 2020, tal com han requerit les Nacions Unides, hi va haver un primer intent de dividir l’agència en dos a fi d’evitar el conflicte existent, però l’agitada vida política del país va impedir-ho.
“Ens cal una institució d’investigació permanent que estiga lliure de qualsevol influència”, ha admès públicament Baburam Bhattarai, que fou primer ministre del país entre 2011 i 2013. Tanmateix, res no canvia ni sembla previst que canvie, per bé que les investigacions dels accidents aeris succeïts al Nepal obtenen una puntuació ínfima en els barems de l’Organització de l’Aviació Civil Internacional (OACI), l’ens creat per l’ONU en 1944 que vetlla per l’acompliment del conveni internacional d’aviació civil. Les autoritats nepaleses del sector tan sols respecten una de cada quatre normes en vigor.
Les dificultats del terreny compliquen la circulació aèria, però també resulta innegable la manca de manteniment dels avions, una atribució del Govern i els seus funcionaris. El 92 % dels accidents de l’última dècada han estat motivats per col·lisions amb les muntanyes o amb algun altre element, en bona mesura, precisament, per les deficiències tècniques de les aeronaus.