Amb quasi 3.000 habitants censats que es multipliquen per deu durant l’estiu —independentment que hi pernocten o no—, Cadaqués s’ha consolidat com una de les destinacions predilectes durant els períodes de vacances. La seua oferta cultural, reflectida en diverses galeries i en la referencialitat de Salvador Dalí; la seducció dels seus carrers que tant van inspirar Josep Pla i les dificultats per arribar-hi no han evitat que Cadaqués esdevinga, també, símbol d’un turisme massiu concentrat en locals d’hostaleria que exigeixen als treballadors un esforç desproporcionat.
Però com que Cadaqués és particular, la seua oferta laboral de l’estiu també ho és. I ofereix alternatives com la dels taxistes de barques. La localitat de l’Alt Empordà, tot i situar-se al litoral, no disposa de port convencional. Aquest fet obliga a oferir un servei als qui vulguen navegar sobre les aigües calmades d’aquest racó de la Mediterrània tan cotitzat entre els turistes d’arreu del món.
Les barques són amarrades amb boies enmig d’una mar a la qual només es pot accedir amb l’ajuda d’un taxista que es dedica a traslladar, amb una barca, els navegants de la terra al vaixell i del vaixell a la terra. Ramon Canal, nascut a Barcelona el 2004, ha desenvolupat aquesta feina els últims estius, quan fa el parèntesi dels seus estudis d’Enginyeria de Dades a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Aquest jove estudiant admet que la seua feina no és especialment dura. De fet, “és divertida i m’agrada”. Exigeix cinc hores de treball al matí i la seua bona relació amb els companys facilita encara més la rutina laboral.
Ramon explica que en aquest negoci hi ha dos clients prototípics. D’una banda, l’estiuejant que té una barca al poble, que visita Cadaqués amb freqüència i que és conegut per la gent que, com ell, treballa o viu en aquesta localitat. Hi ha, d’altra banda, un altre tipus de client, procedent de l’estranger i que tendeix a demanar una boia per amarrar el vaixell durant una o dues nits. “Solen ser bastants simpàtics i, a més, acostumen a deixar propina”. Aquests visitants venen dels Estats Units, del Canadà o de diferents països d’Europa, i evidencien el reclam internacional de Cadaqués.
L’estiu a Cadaqués
Els estius a Cadaqués no són viscuts per tothom de la mateixa manera. La principal diferència es troba entre els qui hi tenen casa i els qui no. Ramon és dels primers, ja que la seua àvia n’hi va comprar una fa temps que l’han continuat fent servir els seus descendents. Els pares de Ramon hi tenen una galeria d’art i ell pot pernoctar al poble sense més complicacions.
Per als autòctons o els qui hi tenen casa, les vacances a Cadaqués es passen en bona part enmig de la mar, a dins d’una barca en què transcorre el dia mentre els ocupants prenen el sol o es banyen. De vesprada i de nit és quan es fa vida d’oci als locals d’hostaleria, on el treball no és tan agraït.
Molts d’aquests bars i restaurants són envaïts per clients, la majoria estrangers, que tenen Cadaqués marcat al mapa com un lloc de visita obligada. Aquest petit poble tan captivador perd singularitat en els dies de més visites i s’acaba mimetitzant amb qualsevol altra localitat de la Costa Brava, segons Ramon.
La massificació hi ha arribat per quedar-se, si més no a les hores major afluència. La poesia visual de Cadaqués, convertida en prosa per Josep Pla, que va enlluernar Salvador Dalí i que han valorat i valoren tants altres artistes que van visitar i continuen visitant la vila —Pablo Picasso, John Cage, Max Ernst, Federico García Lorca...—, resisteix malgrat els efectes perniciosos d’un turisme massificat i despietat.