L’any passat 2023, 3,5 milions de creueristes van visitar la ciutat de Barcelona. La xifra de les persones que es passegen per la ciutat gràcies a aquest mitjà de transport no ha parat de créixer en les darreres dues dècades. L’any 2005 en foren 1,5 milions. És a dir, que en el termini de vint anys, la xifra s’ha més que duplicat.
Aquests hotels de la mar, que ofereixen la possibilitat de visitar diverses ciutats en poc de temps, estan en l’ull de l’huracà. L’any 2018, l’anterior alcaldessa, Ada Colau, va pactar amb l’Autoritat Portuària de Barcelona una limitació de l’espai dedicat a aquest negoci. L’activitat es va concentrar en set terminals, més allunyades de la ciutat. L’objectiu era minimitzar les molèsties a la població. La restricció, tanmateix, ha evidenciat les seues limitacions. Ni el nombre de creueristes ha disminuït ni les molèsties al veïnat per un tipus de turisme que es mou en grup, com ramats d’ovelles, s’han minimitzat. Els creuers, de fet, estan en el punt de mira dels moviments contra la turistització de la ciutat.
Garbellar aigua
No són poques les ciutats que, com Barcelona, fa temps que persegueixen acotar aquest sector. Venècia, ciutat turística per antonomàsia, ha estat pionera en aquesta matèria. A la vista dels problemes mediambientals que generava, l’any 2021 les autoritats italianes van prohibir l’entrada d’aquests megavaixells al seu casc històric. A més, aquests turistes, com la resta de persones que visiten la ciutat però no hi pernocten, han de pagar cinc euros per accedir-hi.
Des de 2022, a Palma poden atracar un màxim de tres creuers i només un d'ells pot dur més de 5.000 passatgers.
Amsterdam, per la seua banda, reduirà la seua capacitat a un sol amarrador i el nombre d’escales es limitarà a un màxim de cent per any. Dubrovnik, que disposa d’un port que permet que atraquen fins tres megacreuers amb capacitat per a fins a 5.000 passatgers i dues embarcacions de mida mitjana, va decidir ja fa quasi cinc anys acotar aquest negoci. Des de 2019, en l’anomenada perla de l’Adriàtic només poden desembarcar un màxim de dos creuers per dia.
Tot seguint els passos de Dubrovnik, l’anterior govern de les Balears comandat per Francina Armengol va signar l’any 2022 un acord d’enteniment amb la patronal dels creuers per tal de limitar a tres el nombre de bucs que diàriament arriben al port de Palma. D’aquests tres, a més, només un podrà tindre capacitat per més de 5.000 passatgers. El pacte té vigència fins l’any 2026.
Un negoci que s’enlaira
Són xicotetes accions que persegueixen acotar un sector que fa temps que avança a tota vela. L’any 2023, 31,7 milions de persones a tot el món van fer ús d’aquest mode de transport. És un 7 % més que l’any 2019, el previ a l’esclat de la pandèmia. És, dins l’àmbit turístic, el sector que amb més força i velocitat s’ha recuperat. Que el negoci està en auge ho demostra el fet que quasi una quarta part dels vaixells que naveguen actualment pel món s’han incorporat a la flota mundial els darrers dos anys, segons la Cruise Lines International Association (CLIA).
Segons les estadístiques de la patronal del sector, la zona del Carib (vegeu gràfic) continua sent la que concentra el gruix de l’activitat, amb el 44,2% dels creueristes. Al marge d’aquesta àrea, és la Unió Europea la que més interessa als qui opten per aquest mode de viatjar: el 10,4% de tot el volum de passatgers es concentra al nord d’Europa, per un 18,5% que solquen els enclavaments del mediterrani.
El clima, els recursos culturals i patrimonials i la seguretat jurídica han fet d’aquesta
La Unió Europea, amb el 28% de la quota de mercat, és la segona destinació mundial.
destinació una de les preferides. És tracta, de fet, d’una de les destinacions que més ha crescut, amb un increment del 23% respecte de l’any 2019. Els nord-americans són, amb molta diferència, els qui més ús fan d’aquest servei: dels 31,7 milions de creueristes, 16,9 milions, és a dir, més de la meitat, procedeixen dels Estats Units. El creixement d’aquesta nacionalitat, respecte de 2019, és del 19%.
Des del sector defenen, tanmateix, que encara hi ha molt de marge de creixement. En un món en què el turisme no para d’augmentar, els creuers reclamen la seua part del pastís. Al capdavall, asseguren, “només” representen el 2% del negoci turístic mundial. Segons les seues xifres, són els responsables de la creació directa de 910.000 llocs de treball directes.
La utopia infinita
La previsió de la patronal CLIA de cara als pròxims anys és d’un creixement sostingut al voltant del 10 %. La flota actual la constitueixen un total de 300 embarcacions (representen una mica menys de l’1 % de tota la flota mundial de bucs). Mostra de les bones perspectives de creixement que tenen de cara als temps vinents és que en l’actualitat, en les drassanes de tot el món —majoritàriament europees— s’estan construint 57 noves embarcacions. Són, en total, 128.000 places noves de trinca.
Només aquest any, han eixit a la mar sis creuers que sumen 17.564 places. El més espectacular és el Utopia of the Seas, un megacreuer de 5.714 places botat per la companyia Royal Caribbean International, amb cinc piscines, un teatre i un parc aquàtic. Al desembre s’incorporaren altres 2.500 places al global del sector gràcies al Disney Treasure, un vaixell de la companyia Meyer Werft amb bandera alemanya. Segons les dades de CLIA, el 28 % dels vaixells que entraran en funcionament d’ací a 2028 tindran més de 4.000 places.
La perspectiva és, doncs, la de continuar incrementant naus i places. O el que és el mateix, continuar assaborint la mel d’un sector, el del turisme, que no albira signes d’esgotament. Està per veure, en tot cas, com encaixa tot això amb la creixent consciència, tant de les autoritats públiques com dels ciutadans, dels impactes negatius que genera la massificació turística en les ciutats.
CONTAMINACIÓ A PROA
“Més important que les mesures per reduir l’impacte dels vaixells, és la reducció de la indústria del transport marítim. És necessari un decreixement urgent del sector i repensar quins mitjans de transport són necessaris i quins no”, explica Dídac Navarro, membre d’Ecologistes en Acció. Aquesta organització ecologista, com moltes altres, fa temps que avisa dels desastrosos efectes que la hipermobilitat —i el consum desorbitat de combustible que aquesta comporta— té sobre el planeta.
Segons aquesta organització, que treballa del bracet amb l’alemanya NABU en matèria de transport, si bé en les flotes que s’estan dissenyant actualment s’estan introduint millores, el gruix dels grans vaixells i creuers continuen navegant amb fueloil pesat, un combustible barat, però molt tòxic. Per això, reclamen canvis. Un d’ells és deixar d’utilitzar aquest combustible i passar-se al dièsel marí.
Els 218 creuers que an circular per Europa el 2020 van generar el mateix òxid de sofre que 1.000 milions de cotxes.
“Encara és un combustible fòssil, però almenys comporta una reducció important de la contaminació i el risc. A més, emet un tipus de gasos que es netegen amb més facilitat”. A més, reclamen la col·locació de filtres de partícules i convertidors catalítics per reduir les emissions, tal i com es fa en els cotxes. No s’ha de perdre de vista que, en atracar als ports, els creuers contribueixen a empitjorar de forma molt severa la ja de per si malmesa qualitat de l’aire de les ciutats, una circumstància que ha estat àmpliament criticada pels moviments anti-turistització.
Segons l’organització Transport & Environment, els 218 creuers que van passar per Europa el 2020 —any de molt poca activitat, a causa de la pandèmia— van generar el mateix òxid de sofre que 1.000 milions de cotxes. A Barcelona, els creuers van emetre quasi tres voltes més òxid de sofre que tots els cotxes de la ciutat.