Són les dues de la matinada i a la carpa de festes de Vilafranca sona ‘Bailar pegados’. És el tram de la cançó melòdica. A Sergio Dalma li segueix Laura Pausini i el seu ‘Se fue’ i, posteriorment, ‘Un beso y una flor’, de Nino Bravo. Clàssics entre els clàssics. Fa una hora que l’orquestra The Luxe amenitza la segona nit de festes d’aquesta localitat dels Ports i el recinte és encara mig buit. Són, sobretot, els més veterans els qui, a aquesta hora —prudencial— de la matinada, agafen posicions en un recinte que va omplint-se a poc a poc. A primera fila, un grup de xiques, en la quarantena, s’esgargamellen quan Aitor, un dels vocalistes de The Luxe, entona el ‘cualquier noche los gatos, oooohhh, ooohhh, oooohhh, de tu callejón...’ de Loquillo.
L’agost és al sector de la revetlla el que el desembre al sector de la neu. Són, junt als bous, un ingredient imprescindible de la festa, per més que en els últims anys les discomòbils —més barates i amb menors necessitats logístiques— els hagen guanyat terreny.
N’hi ha que a penes sumen cinc músics i n’hi ha que compten una dotzena de professionals damunt l’escenari. N’hi ha que tenen un repertori més melòdic i hi ha que s’han especialitzat a versionar grups valencians actuals. Per a totes hi ha cabuda entre els mesos de juliol i agost. El País Valencià, amb la seua tradició de bandes de música, és prolífica en aquesta matèria. Algunes, com Montecarlo, Titanic o Platino fa més de 25 anys que roden per tota la geografia.
“Sobretot, nosaltres som una orquestra millennial”, explica Lucía, teclista de The Luxe, una orquestra amb seu a Cabanes, a la Plana Alta. Aquesta banda va nàixer el gener de 2015 amb sis músics (bateria, baix, guitarra, teclat, trombó i trompeta). A ells s’hi han afegit, a més, tres cantants.
Temporada alta
Aquesta nit toquen a Vilafranca. La nit anterior van estar a Catí. En la setmana de la mare de Déu d’agost —quan es concentren les festes en molts municipis— actuaran de forma consecutiva a Aín, la Pobla Tornesa, Viver, les Coves i Albocàsser. Cinc concerts de cinc hores en cinc dies. Vides de mussol que condicionen els bioritmes. Quan ells es giten, els comerços alcen les persianes; quan ells s’alcen del llit és pràcticament l’hora de berenar.
“El mes d’agost és dur, però, amb tot, tenim la sort que toquem molt pels pobles de Castelló. Per tant, podríem dir que la nostra gira és més còmoda que la d’altres grups que van per tota Espanya. No és el mateix haver de desplaçar-te per tocar a Vigo que per tocar a Benassal”, explica Lucía, que té 32 anys i es va estrenar amb el conjunt en el cap d’any de 2017 a 2018. Ella és mestra de piano, a més d’estudiant de piano clàssic en el conservatori superior.
Són, clar, setmanes de passar una mica de son, tant per als músics com per a l’equip de so i llum que cada nit els acompanya i que, de fet, allarguen les hores per assegurar-se que la maquinària funciona a la perfecció. No cal dir dels muntadors, que arriben moltes hores abans que ells i se’n van molt més tard. “Es peguen un curro que flipes!”, remarca Lucía.
Un treball en equip i molt professional per tal que el públic balle, cante i xale. L’alcohol sempre contribueix a propagar aquella desinhibició i exaltació dels sentits que, entre el públic —independentment de la seua edat—, mereix una setmana de festes patronals.
“El que més m’agrada de tocar a The Luxe és que som companys, però, sobretot, amics. Hem creat una família molt especial, en la qual s’ha generat molta confiança. He treballat en altres orquestres on els membres del grup es limitaven a tocar i complir, però ací hem fet molta pinya —explica aquesta artista—. Si he de sacrificar vida; si he de deixar de vore a amics; si no puc anar a les celebracions familiars perquè treballo el cap de setmana, almenys tinc la recompensa d’estar en una orquestra en la qual em sento que estic en família i en la qual, a més, toco amb grandíssims professionals”.
Quan el rellotge arriba a les tres i mitja de la matinada, els músics fan un descans. Abans han fet un recorregut per la música pop espanyola: Amaral, la Oreja de Van Gogh... Ara els agafa el testimoni un DJ, un xic jovenet. El sector de la música, i molt especialment, el dels DJ’s està fortament masculinitzat.
Tots a una veu
Hi ha trasbals de públic. Els més grans, que havien ocupat les primeres files, deixen pas a la xicalla. Sonen ritmes urbans i llatins, sons indesxifrables pels qui, com qui escriu aquestes línies, fa molt de temps que vam traspassar la frontera de la trentena. Tothom entra en èxtasi quan sona la versió techno de La potra salvaje, el tema d’Isabel Aaiún que, per una carambola futbolística, ha acabat esdevenint la cançó de l’estiu d’aquest 2024. Els decibels pugen. Els flaixos de llum procedents dels focus enlluernen aquest moment de disbauxa.
Quan tornen a l’escenari, els tres cantants del grup, Aitor, Sandy i Pedro, s’han canviat de roba. Se’ls nota que acumulen experiència, moltes hores damunt de la tarima. Saben com connectar amb el públic; es mouen per l’escenari com qui es passeja per casa. Si estan cansats, no ho sembla. Estan a punt de passar l’equador de la temporada d’estiu.
Ara sí, el recinte de festes és ple. Es dona una estranya confabulació musical quan sona ‘Física o Química’, de Despistaos, el tema que donava entrada a la sèrie homònima d’Antena 3. La canten els grans, però també els xavals de divuit anys, que pràcticament portaven bolquers quan la sèrie es va emetre, entre els anys 2008 i 2011. Les nits d’orquestra tenen aquestes coses.
“Com que som una orquestra molt de la terreta, la gent ja ens coneix, o bé perquè ja hem tocat en el seu poble o perquè ens ha vist al poble del costat. Anem a públics molt agraïts, que ho canten i ho ballen tot”, explica hores abans Lucia.
Són les cinc i mitja passades quan The Luxe apura les darreres cançons del repertori. Sona Extremoduro, Reincidentes i com no, ja per acabar, la cirereta del pastís: 'Flying Free', l’himne makina que va esdevindre emblema de la discoteca manresana Pont Aeri. Una pujada d’adrenalina per al públic, l’avís que açò ja s’acaba. Almenys per al públic. Perquè els membres de The Luxe, demà, tornaran a reunir-se al final de la vesprada per dur la gresca a un altre poble. Perquè a l’agost, la música en directe no para.