Una persona morta, 30 persones ateses per inhalació de fum i 50.000 ciutadans evacuats preventivament. És el balanç de l'incendi que va començar diumenge al nord-est d'Atenes i que ha anat avançant fins a situar-se, dimarts al matí, a només catorze quilòmetres de la capital grega. Les imatges de la ciutat i els seus monuments envoltats de fum i cendres són esfereïdores. Almenys cent habitatges s'han vist afectats directament per un foc que ja ha calcinat 10.000 hectàrees.
La història es repeteix. Perquè, en matèria d'incendis, Grècia ha hagut d'acostumar-se a ocupar un lloc preeminent dins el marc de la Unió Europea. Rar és l'estiu en què no es dona un gran incendi que, a més, posa contra les cordes els serveis d'extinció i de protecció civil del país.
En la memòria col·lectiva hi ha l'incendi de l'Àtica del juliol de 2018. Un total de 104 persones van morir després que un incendi, a 34 quilòmetres d'Atenes, es propagara per una zona d'urbanitzacions disperses a causa del fort vent. Alguns van aconseguir fugir, però molts altres quedaren atrapats entre camins estrets i penya-segats vora la mar. Molts dels cadàvers es van trobar abraçats. Fou una ratera mortífera que va compungir el país i tota la Unió Europea. Va empetitir, també, els 30 morts que el 2007 es van registrar a la zona del Peloponès. Set-centes persones van ser hospitalitzades i 1.500 edificis es van veure greument danyats.
I si bé d'aquell episodi es van traure algunes conclusions, la història es va repetir l'any passat, amb un estiu de temperatures extremes. A Atenes, fou el juliol més càlid des que es tenen registres, amb una temperatura mitjana de 31,3 graus centígrads i unes temperatures mínimes nocturnes de 27,1 graus. Un estiu infernal també per als equips d'extinció que van concatenar incendis dia rere dia. Només el dia 17 de juliol es van registrar 44 incendis, tres dels quals, de grans dimensions, en la regió de l'Àtica.
93.881 hectàrees van cremar-se a Alexandroupolis l'estiu passat. És l'incendi més gran registrat a la UE.
Un dia després a l'illa de Rodes, un altre foc va obligar a la ràpida evacuació de 19.000 turistes. Les imatges dels turistes, carregats amb les maletes, enmig de camins pedregosos, va fer la volta al món.
Fou l'aperitiu d'allò que estava per vindre. Perquè el 19 d'agost un llamp caigut a Alexandroupolis, a tocar de la frontera amb Turquia, va donar peu a un incendi devastador. En total, segons el registre Copernicus, 93.881 hectàrees cremades. En alguns punts, les flames van arribar als 40 metres d'altura. És l'incendi més gran registrat mai en territori de la Unió Europea. Divuit persones van ser trobades mortes al bosc de Dadia, un dels ecosistemes afectats.
Segons l'estudi Anàlisi de morts per incendis forestals en el sud d'Europa, entre 1979 i 2016, 208 persones van morir pel foc. A ells caldria sumar-los, tanmateix, els nombrosos morts dels últims anys. L'estudi, que compara dades de països i zones del Mediterrani, posa de manifest que, al contrari del que passa en altres latituds, el gruix dels qui van faltar eren civils.
La particularitat hel·lena
Tot plegat ens interroga sobre les fatals conseqüències que, en línies generals, tenen els incendis a Grècia. Perquè, d'incendis succeeixen a tot arreu, i especialment a l'àrea del Mediterrani, on el foc forma part intrínseca de les dinàmiques dels ecosistemes. I a tota la Mediterrània s'estan registrant, els darrers anys, temperatures màximes i mitjanes que trenquen les estadístiques. Alhora, es prolonguen els períodes de sequera. En definitiva, es donen les circumstàncies òptimes perquè esclaten incendis i que, a més, aquests siguen d'una intensitat màxima.
Però si aquestes condicions són generals a tota la Mediterrània, per què és Grècia la que, habitualment, pateix el fenomen amb més intensitat i amb un major cost humà? Donar una resposta ràpida no és senzill, en aquesta matèria. Són diversos els factors que confegeixen un còctel explosiu. El primer té a veure -i en això no es diferencia molt d'altres països- amb el canvi demogràfic del país. Segons els registres del professor de la Universitat de Tesalònica, Alexandros Dimitrakopoulos, a la dècada de cinquanta del segle passat, el 70% de la població vivia en l'àmbit rural. A principis del mil·lenni el percentatge era del 20%.
Si hi ha alguna cosa que fa particular a Grècia ha estat les ferotges polítiques d'austeritat aplicades per la troika i que han tingut també conseqüències, tant en el manteniment de les infraestructures com en els serveis de prevenció i protecció civil. Perquè prevenció és també, en matèria d'incendis, aplicar polítiques forestals. I en aquest àmbit, segons adverteixen tots els experts, tots els països -fins i tot aquells amb unes economies més sanejades- fan curt. No cal ni dir d'un país que, des de 2008, va esdevindre l'ase dels cops de les polítiques d'austeritat i va haver d'aplicar la tisora a pràcticament totes les polítiques públiques.
"Grècia té un problema greu d'empobriment general. I això té conseqüències en molts àmbits. Per exemple, en el manteniment de les línies elèctriques, que a vegades són iniciadores dels incendis; o en els serveis d'emergències, que són crítics en la gestió de determinades situacions catastròfiques com pot ser un incendi forestal", reflexiona Ferran Dalmau, responsable de Medi XXI i expert en gestió de foc.
El que és el mateix: sense una gestió pública robusta, és més fàcil que el bosc es creme. Si en sanitat, menys metges i menys proves diagnòstiques signifiquen més risc de mort; si en transport, menys manteniment de carreteres significa més accidents, en gestió d'incendis, menys diners significa, també, més perill.
Grècia és, de fet, un dels països que menys ha avançat en la professionalització en les tasques de extició i el percentatge de voluntari que treballen en les tasques d’extinció és més alt que en altres països. El país hel·lènic ha fet una transició més lenta cap al canvi de concepció que ja han fet altres països: que tan important com invertir en extinció és fer-ho en prevenció. Segons el web especialitzat preventionweb, durant la primera dècada del mil·lenni, Grècia dedicava el 92% dels seus recursos a la prevenció i el 8% a la prevenció.
Un Monopoly arriscat
A tot això cal sumar, encara, l’intens procés de transformació de territori que ha experimentat Grècia. D’un banda, enormes superfícies de terreny que en el passat es destinaren a l’agricultura, han esdevingut terres abandonades on el matoll i el bosc creix passades dues generacions.
D’una altra banda, l’intens procés d’urbanització com a conseqüència de la creixent demanda turística -el turisme, com va passar en el cas d’Espanya, va ser el motor de recuperació de la crisi de l’euro- ha tingut com a resultat l’ocupació massiva d’un territori, on es barregen, amples zones boscoses amb esguits de cases disseminades. Molts dels qui moriren en l’incendi de l’Àtica eren grecs que estaven en les seues cases d’estiueig, però també moriren turistes procedents de Polònia o Bèlgica.
“El que passa a Grècia és un avís per navegants. Perquè ens està advertint sobre què passa quan no inverteixes en gestió forestal i prevenció -exposa, preocupat, Ferran Dalmau-. El que ens hem de preguntar és fins quan podem suportar aquest escenari de més calor i més sequera. Fins quan podrem salvar els mobles?”.