-El lema d’aquesta 56a edició de la Universitat Catalana d’Estiu és “Països Catalans: resistència i societat civil democràtica”, tal com es llegeix al cartell. Per què han triat aquesta manera d’anunciar-se?
-El cartell és una composició que ha fet el fotògraf Joan Fontcuberta, i el lema és una cosa meva. En primer lloc, “Països Catalans” perquè l’objectiu de la Universitat Catalana d’Estiu és la presència i la defensa dels Països Catalans. Pel que fa a la “resistència”, em sembla que és difícil de no justificar-ho, tal com estan els Països Catalans en aquest moment. I la “societat civil democràtica” perquè podem fiar-nos i impulsar la vida política dels partits, però allò que ha fet forts els Països Catalans ha sigut la societat civil. Aquesta societat civil és, per mi, el puntal de la recuperació democràtica en la qual tots estem una implicats.
-La mateixa Universitat Catalana d’Estiu és, de fet, una mostra del treball d’aquesta societat civil als Països Catalans al llarg de la història.
-Ho és, té la vocació de ser-ho i en molts moments ho ha sigut. Ara esperem que ho continuï sent, perquè ho necessitem bastant tots plegats i la vocació de la Universitat Catalana d’Estiu és de ser-hi.
-Enguany la UCE s’implica en la celebració de diverses efemèrides i homenatges: el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés, l’aixecament de Prats de Molló, el record a Aureli Argemí, la presència fixa de Pompeu Fabra... Dona especial importància a algun d’aquests esdeveniments?
-Li la dono a tots, perquè tenim records de persones que han estat vinculades a la Universitat Catalana d’Estiu, com ara Argemí o Estellés. Aquesta gent hi ha estat molt present i, a més, són persones representatives del món cultural que gairebé podríem col·locar dins de la “resistència i societat civil democràtica”. Pompeu Fabra, evidentment, és un referent per nosaltres, com també ho és Pau Casals, que l’any passat va ser un protagonista important. Pompeu Fabra i la defensa de la llengua per nosaltres és un element nuclear i fonamental. El tema de la llengua, de fet, el trobarem en alguns dels actes organitzats pel mateix rectorat. En aquest sentit, les commemoracions estan buscades i pensades en funció de més o menys les efemèrides i de la conjuntura del moment, tot i que quan es planifica la UCE, des que comencem fins que acabem, passen moltes coses i no podem respondre sempre a les últimes novetats. Només cal veure el gir que ha tingut la política catalana aquests dies.
-Tradicionalment, de fet, o com a mínim aquests últims anys, la Universitat Catalana d’Estiu obria o cloïa l’edició amb la visita del president de la Generalitat de Catalunya. Enguany no serà així?
-No, tot i que tindrem l’honor que el president del Parlament presideixi la clausura, l’honorable Josep Rull. És l’única autoritat que ja hi era i que ens hi hem adreçat, però com podrà comprendre dilluns va prendre possessió el nou Govern i, per tant, no els podem convidar per dissabte. Tot i que si hi vinguessin a última hora serien absolutament ben rebuts.
-Per tant, no han tingut contacte amb els polítics recentment nomenats.
-Ha estat impossible, estan encara prenent possessió dels càrrecs, com qui diu. Evidentment al llarg del curs ens hi adreçarem, com sempre passa.
-Parlava de la conjuntura política als Països Catalans. Hi ha una situació evidentment molt adversa al País Valencià i a les Illes Balears, i a Catalunya també hi ha hagut un canvi molt important. Considera que, ateses les circumstàncies, i tenint en compte l’evolució de cada territori, la situació a Catalunya es podria interpretar com a igual de dramàtica que als altres territoris?
-No, no. Al programa d’aquest any hi ha, en primer lloc, un manifest que es va aprovar a la darrera reunió del patronat de la Universitat Catalana d’Estiu, que es titula “contra la barbàrie”. Aquest manifest, que demanem que la gent se’l faci seu i el vagi difonent, és un manifest contra les agressions que s’estan produint contra la cultura i la llengua del País Valencià i de les Illes. És un manifest de solidaritat i de condemna. En aquest cas s’estan produint agressions molt directes i brutals. Per això hi diem “contra la barbàrie”. A Catalunya seria injust dir-ho. Es pot considerar que el nou Govern serà més o menys espanyolista, però està dins del rigor democràtic i hi ha l’arrelament dels seus membres a la realitat històrica de Catalunya. Per tant, en aquest sentit, mai no equipararia els governs del País Valencià i de les Illes amb el de Catalunya. Ens solidaritzem amb aquests dos territoris i per això hem fet aquest manifest.
-En aquesta edició han donat molta importància a qüestions d’actualitat com ara la de la biodiversitat, la del canvi climàtic o la intel·ligència artificial...
-... són inquietuds de la comunitat acadèmica i de la ciutadania en general, però nosaltres les abordem des de la perspectiva acadèmica. Al final la UCE viu al món, i també al món acadèmic. Per això hem de respondre a aquestes inquietuds.
-Pel que fa als premis Canigó, un dels guardonats serà Joan Amorós.
-Amorós és un activista cultural que va impulsar el Congrés de Cultura Catalana, ha estat president del Centre d’Agermanament Occitano-Català, és impulsor, ànima i president d’una institució que es diu Ferrmed i que té importància a nivell europeu... És una personalitat brutal del nostre país, i ara està impulsant una campanya multitemàtica amb la qual es persegueix poder definir quines són les àrees que realment necessita impulsar Catalunya i quin dèficit pressupostari presenten cada una d’aquestes. És, per tant, una personalitat d’una densitat i d’un pes extraordinari.
-Plataforma per la Llengua també ha obtingut aquest premi Canigó enguany.
-Plataforma per la Llengua és una entitat que està fent una feinada importantíssima, i amb aquest premi li volem agrair tota aquesta feina que està fent en uns moments que no són fàcils.
-Hi ha alguna cosa més que vulga destacar d’aquesta nova edició de la UCE?
-El dia 20 d’agost anirem a Prats de Molló a fer un homenatge al president Francesc Macià i al seu intent d’envair el Principat. Visitarem la Casa Macià i en principi estaven convidats els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, però veurem si hi poden venir. L’acte el farem igualment. També cal dir que nosaltres som Universitat Catalana d’Estiu. Això vol dir que som universitat, i com a tal ens preocupen molt les relacions amb les universitats oficials del país. Per tant cada any, des dels darrers anys, fem reunions amb rectors de les universitats catalanes per poder analitzar el paper de les universitats en aquesta conjuntura actual i volem que la Universitat Catalana d’Estiu mantingui la vocació de ser una universitat d’estiu de les universitats dels Països Catalans. Per això, en aquest sentit, també està present la Xarxa Vives d’Universitats en aquesta convocatòria.