1. Aïllar l’extrema dreta
En la sessió d’investidura, el candidat Salvador Illa va voler donar una imatge dialogant i oberta a pactar amb tot el món, responent amb rèpliques a cada grup parlamentari i mesurant molt les seves paraules. Va explicar que tenia “dos interlocutors preferents”, ERC i Comuns, que li havien donat la investidura però que estava obert a dialogar i a arribar a acords amb Junts, el PP i la CUP. “Amb tothom excepte amb aquells que professen discursos d’odi: Vox i Aliança per Catalunya”.
Per si no haguera quedat clar, Illa va insistir en aquesta determinació en les respostes a aquestes dues formacions. Dues respostes que van ser pràcticament calcades amb quatre punts: Primer: “No hi haurà diàleg amb qui fa discursos d’odi”. Segon: “Governaré per als catalans que l’han votat, governaré per a tots”, que en la resposta a Aliança per Catalunya va ser: “també governaré per la gent de Ripoll”, d’on és alcaldessa la líder del partit. Tercer: “Treballaré sobretot per desmuntar peça a peça, i metòdicament, el seu discurs d’odi”. I quart: “Una última cosa: hi ha esperança”.
2. La música de la legislatura
En el seu discurs com a candidat a la Generalitat, Salvador Illa va dir que treballarà per la Catalunya dels escriptors, dels arquitectes i també per “A la Catalunya dels creadors, com l’empordanesa Sílvia Pérez Cruz, Juan Antonio Bayona —orgull de Trinitat Vella—, o els germans Muñoz, Estopa —i el seu barri de Sant Ildefons...”.
La tria d’un grup català d’expressió castellana va esperonar el representant de Junts que va reivindicar grups en català: “Escolti’m" li va etzibar Albert Batet, "a mi m’agrada molt Estopa, eh?, però també m’agraden Oques Grasses, eh? Només ha parlat de grups que canten en castellà quasi. A Catalunya també hi ha cultura catalana, senyor Illa”.
La discussió sobre música la va voler rematar el portaveu d’ERC, Josep Maria Jové, al final de la seua intervenció: “El senyor Batet complementava les seves recomanacions musicals d’Estopa i Sílvia Pérez Cruz amb Oques Grasses. Està molt bé, i segur que en té més, senyor Batet. Jo vull fer una cosa que no s’ha fet mai en aquest Parlament, que és reivindicar el metal català: Els aconsello, els recomano a tots vostès, que escoltin Crisix, Siroll! i, si els agrada Miquel Martí i Pol, escoltin Vidres a la Sang".
A la rèplica, Salvador Illa es va confessar poc melòman: “He de reconèixer la meva escassa cultura musical i no puc fer una rèplica a l’alçada dels seus comentaris suggerint-me grups. Hauria de recórrer a ajuda familiar i no puc fer-ho en aquest moment. Moltíssimes gràcies”.
3. Floretes a Pere Aragonès
Al contrari del que acostuma a passar en un debat d’investidura, el president sortint, Pere Aragonès va rebre paraules d’agraïment per part del nou candidat a la presidència de la Generalitat i d’un altre grup polític —a més a més del seu propi d’ERC.
És habitual que el representant del partit del president que cessa li agraeixi la feina feta. Tothom vol reivindicar el seu treball en el seu comiat. Però en aquest cas Salvador Illa també va tindre paraules de reconeixement: “Totes i tots vostès [en referència a ERC] tenen el meu reconeixement sincer, personal i polític, i molt especialment el president Aragonès. En iniciar aquesta sessió li he dit, quan he expressat a la meva intervenció m’he referit a les paraules que vostè va dir de: ‘He fet avançar el país, he procurat fer avançar el país’, que m’hi sentia molt reconegut i que era un reconeixement sincer. Jo crec que vostè ha fet, com tota feina de Govern, coses millors i coses que es podrien haver fet d’una altra manera, però sempre ha tingut el meu respecte, el meu reconeixement i, torno a dir, crec que ha deixat el país millor que el va trobar”.
Jéssica Albiach, dels Comuns, també va voler fer un agraïment sentit a Pere Aragonès: “Si m’ho permeten, aquest és un apunt una mica més personal. Els he de dir que sempre he trobat en el senyor Aragonès un senyor feminista, un home feminista. I això és una excepció, els puc dir, en un context masclista, paternalista, com el que és la política”.
Per contra, Albert Batet, de Junts per Catalunya, li va etzibar un adeu més amarg: “Ara vostè, president [Aragonès], se’n va amb el seu partit polític, Esquerra Republicana de Catalunya, pel qual va ser candidat, votarà la presidència del senyor Salvador Illa, el primer defensor a Catalunya del 155 —abans, fins i tot, que el Partit Popular decidís d’aplicar-lo! Quin llegat! Diuen que en política no et recorden per com arribes, sinó per com te’n vas”.
4. Els insults del PP
El president del Grup Parlamentari del PP, Alejandro Fernández, va fer mig discurs en castellà —més rude, tibat i pensat per ser televisat per les cadenes espanyoles— i un altre en català, un pèl més suau però igualment crític amb Illa. Sobretot a la part en castellà, Fernández va deixar anar insults de divers grau, alguns dels quals val la pena traduir (“Illa és el gendre ideal que te la clava quan et gires”) i i d’altres que no (“la sonrisilla ardillesca” d’Illa; Pedro Sánchez té “chulería chabacana”).
Illa va lluir la seva màscara més seriosa i amenaçadora —gairebé mirant per damunt de les ulleres— per demanar respecte a un diputat que sap que té “recursos dialèctics suficients” per evitar l’insult.
5. L’extrema dreta ensenya les urpes
Les intervencions més tenses, dramàtiques i pretensioses van ser les dels dos grups de l’extrema dreta presents al Parlament de Catalunya.
Ignacio Garriga, de Vox, va fer un discurs íntegrament en castellà i ple de referències al fantasma de l’islamisme: “L’islamisme és incompatible amb Occident. (...) Països com França, Bèlgica o Regne Unit estan destrossats per aquest problema i no podem permetre que això passi a Catalunya. A vostè sembla no preocupar-li”. També va dir que “Catalunya ha acabat convertida en la capital europea del crim (sic)”.
I va dibuixar un escenari apocalíptic sobre carrers catalans on ara s’han de prendre “precaucions que abans no calia prendre i que eren pròpies de països llunyans”.
Sílvia Orriols, d’Aliança per Catalunya, va fer un discurs íntegrament en català ple de referències a l’islamisme: “Sota la bandera del fals progressisme i arrecerats sota la totpoderosa correcció política s’han dedicat els darrers anys a perseguir opositors, a normalitzar la misogínia islàmica, a bonificar la ganduleria i a subvencionar la nostra substitució cultural i demogràfica. De la cultura del jaure i subsidi i de la multireincidència vostès han aconseguit fer-ne tret diferencial”.
I va dibuixar un escenari apocalíptic: “Som el país on regalar-li un jersei rosa a una nena es considera masclisme però entortolligar-li un parrac al cap sota la creença que els seus cabells són pecaminosos i provoquen sexualment els homes es considera riquesa multicultural” i “Som el país on, si tens un càncer i t’ingressen a l’hospital, t’has de pagar la televisió i l’aigua. Però si mates algú i t’ingressen a presó tens sala de cinema i pensió completa”. •