D'entrada, per a qui no s’ha comunicat mai per ràdio (A, Alpha; B, Bravo; C, Charlie…), el vocabulari del servei de socorrisme de les platges de Barcelona costa una mica d’entendre. “Als Bravos s’hi troben els Limas que gestionen tres o quatre torres cada un”. Un cop t’entreguen el codi en clau, tot es fa més senzill. Els Bravos són les bases, l’espai, sota el passeig marítim, on descansen els companys que no els toca ser a la torre i on atenen les lipotímies o altres incidents allunyats del sol i la sorra. I els Limas, els responsables generals de la seguretat a cada platja.
Des de la vintena de torres —de l’Hotel Vela, a la platja de Sant Sebastià, la primera, fins a les piscines del Fòrum, l’última—, els socorristes vigilen aigua, sorra i asfalt. Així ho explica César Vallet, que fa cinc anys que socorre les platges de Barcelona: “La nostra responsabilitat es divideix en aquests tres sectors. El primer, que no se’ns pot escapar, és l’aigua; després, la sorra i, per acabar, el passeig”. I assegura que hi van molt, al passeig marítim, on sovint hi ha xocs amb patinets elèctrics i tota mena d’incidents, molts derivats de l’alcohol i les drogues.
Hem passat un matí amb ell a la torre cinc de la Barceloneta per entendre com és cuidar la seguretat d’una de les platges més turístiques de la ciutat. Ha estat un matí tranquil. Una nena que parlava en anglès li ha demanat on podia llogar una taula de body board i una dona asiàtica, que també semblava estar de vacances, ha vingut, nerviosa, perquè al seu marit li havia picat una medusa. “No es preocupi, no és perillós, que es posi a l’aigua salada una estona i res més”, ha explicat en César.
Els incidents més comuns
Als socorristes de les platges barcelonines els toca fer una mica de tot, des d’indicar on són els lavabos fins a donar un cop de mà a les víctimes de robatoris. Però el que atenen més sovint, en l’àmbit de la salut, són lipotímies (desmais). “La majoria dels casos no són per insolació”, respon amb humor a la nostra pregunta ingènua. “N’hi ha, però generalment són conseqüència de consums excessius”.
Més enllà d’això, aquest any ja porten dues aturades cardíaques (de mitjana n’hi ha quatre per temporada) i dos “traumàtics en espigó”. “Està prohibit saltar des de l’espigó, i fem prevenció, però la gent hi insisteix molt”, assegura. Explica que tots dos casos van ser traslladats amb diligència a l’Hospital del Mar —que és a tocar de la platja i atén totes les incidències que se’n deriven— i tots dos n’han sortit amb vida. “Un d’ells es va quedar atrapat entre els cubs de ciment, però el vam poder treure, empaquetar-lo i portar-lo a l’hospital. S’havia trencat tres vèrtebres.”
Els esportistes també els donen feina. Els jugadors (o aficionats) al vòlei sorra s’esquincen turmells, es lesionen genolls i es disloquen espatlles. “Potser portem deu espatlles dislocades aquest estiu”, explica en César. Alguns, per voler arribar a tocar una bola difícil; d’altres, en una mala caiguda practicant paddle surf.
I també han d’atendre, cada vegada més, delictes sexuals. Fotografies no consentides, tocaments indeguts… I gestionar la sorpresa dels turistes —i la necessitat de gravar-ho tot— en trepitjar les zones de platja nudistes que hi ha davant del Club Natació Atlètic-Barceloneta i a la platja de la Marbella.
Fa una bona estona que parlem d’incidents i el César no ha mencionat el que, per als que no hem viscut la professió, ens sembla que hauria de ser l’activitat principal dels socorristes: atendre ofegaments. “N’hi ha, i tant que n’hi ha, però aquí ens ajuda molt el mar”, diu, tot fent referència al fet que el Mediterrani no és un mar perillós. “Amb la taula de rescat, podem arribar a la persona molt de pressa, i en general arribem sempre abans que passi res”, explica.
En poc més de dos minuts remant sobre la taula, els socorristes poden arribar a recórrer dos-cents metres dins l’aigua. “Tot i que hi arribi, jo sempre ho dic, si no nades bé, no vagis dos-cents metres endins”, diu en César. Però el públic d’aquestes platges no hi està massa acostumat, al mar, i generalment li té poc respecte. “Venen amb el xip de vacances: platja, alegria, festa, alcohol”.
Un estil de vida
Per tal de recórrer dos-cents metres en poc més de dos minuts, un socorrista ha d’estar en forma. De fet, és un dels elements d’aquest tipus de feina que atrauen en César. De bon matí, se’n va al Club Natació Atlètic-Barceloneta a nedar o al gimnàs. I als vespres, un parell de cops per setmana, es troben amb altres socorristes per compartir una sessió esportiva. Més enllà de tot això, dins les nou hores de jornada, compten amb quaranta minuts d’entrenament. “Alguns estirem, sortim a córrer una estona, fem taula…”.
Abans tenien vint minuts, però van fer pressió per allargar-los. En César parla orgullós de la tasca del Sindicat de Socorristes de Barcelona, que és part de la CGT. Fou aquest mateix Sindicat el que l’any passat va lluitar quan l’empresa que gestionava el socorrisme a les platges, Aunar Group 2009 SL, va deixar de pagar-los les nòmines. Enguany, la licitació s’ha adjudicat a una empresa nova: FCC Medio Ambiente.
És una feina vocacional. “No et fas ric i treballes per temporada, però t’obliga a tenir un estil de vida saludable, és una feina de cara al públic, per ajudar la gent, davant del mar, i et permet viatjar, entre temporada i temporada, si vius de manera austera”. Ell, com molts altres socorristes, treballen la temporada d’estiu a Barcelona i a l’hivern marxen a llocs més càlids, com les Canàries o Sud-amèrica (Argentina, Brasil, Uruguai…).
Una temporada breu
Ara, en temporada alta, les platges de Barcelona compten amb cent quatre professionals, entre socorristes, Limas, coordinadors generals i sanitaris —a les torres o donant suport des d’embarcacions de seguretat. Després d’una vida sencera dedicada al socorrisme, a les platges argentines, a Melilla, Mallorca, Tenerife…, en César considera que l’operativa de Barcelona és de les millors que hi ha.
Malgrat això, com molts companys, creu que la temporada és massa curta. La temporada de bany comença per Setmana Santa —sigui quan sigui que caigui— i acaba el setembre. Bé, enguany, com que se celebra la Copa Amèrica, s’ha allargat fins a l’octubre. La resta de l’any, no hi ha cap socorrista a les platges de Barcelona.
A més, la temporada es divideix en baixa, mitjana i alta. “A l’abril només hi havia dues persones treballant per tota la platja, i no saps la gentada que teníem”. Els socorristes reclamen un equip complet tota la temporada, i temporades que responguin a les necessitats de seguretat de les platges. “A les illes fan des de Setmana Santa fins a novembre. Quina imatge dones des de Barcelona? Per què a l’octubre la guingueta segueix treballant i nosaltres no?” .