La Fundació Puigvert, l’hospital català especialitzat en urologia, nefrologia, andrologia i medicina reproductiva, va constituir el 17 d’octubre de 2023 un Consell per la Llengua amb la intenció expressa d’ajudar a mantenir i fomentar la llengua catalana en les relacions interpersonals dins de la Fundació i en les relacions dels professionals que hi treballen amb els pacients del centre. Al capdavant hi ha la presidenta de la Fundació, Helena Ris: «El Consell el formem una dotzena de persones motivades en el foment de l’ús del català i el presideixo jo mateixa perquè es visualitzi que és una eina totalment institucional. Ens hem anat reunint i identificant els problemes per tal d’anar corregint-los i redactar un Pla de millora de l’ús de la llengua, del qual ja el tenim un primer esborrany».
El Consell per la Llengua es va constituir amb dos objectius principals, segons la mateixa Fundació. «El primer és mantenir la continuïtat del sentiment del nostre fundador, el doctor Antoni Puigvert, pel que fa al país i la llengua» i, el segon, «el paper que vol tenir la Fundació com a líder en els aspectes assistencials, docents i investigadors, però també com a membre reconegut i actiu de la societat en què es troba immersa i a la qual ha de servir els seus valors, la seva riquesa cultural i la seva llengua».
Segons el director general de la Fundació Puigvert, Ramon Massaguer, «d’aquesta manera queda institucionalment clar, per tots els estaments de la casa, que la preferència del català ha de ser activa, una norma lingüística interna per als nouvinguts i per al tracte amb els pacients i els seus familiars».
En un hospital universitari com és la Fundació Puigvert cal «un esforç extra», perquè, com a hospital universitari, tenen metges vinguts de fora de l’Estat espanyol i alguns només s’hi estan un any o un curs.
La primera missió del Consell per la Llengua serà dissenyar l’esmentat Pla de millora de l’ús de la llengua o Pla de gestió lingüística. Com assenyalava Helena Ris, els termes del Pla s’estan discutint encara, però un primer esborrany assenyala que es vol «facilitar, a tot el seu personal i a aquelles persones que de manera temporal formen part del seu dia a dia, la possibilitat d’adquirir un nivell de comprensió i expressió oral en llengua catalana».
Les accions que pretén impulsar aquest Pla són la creació d’una comissió operativa del Consell per la llengua, la realització d’una enquesta i el foment de la participació en cursos, parelles lingüístiques, a més d’accions més simbòliques destinades a recordar la catalanitat del projecte (difusió d’efemèrides, diades, etc.) o la creació d’una biblioteca en català, entre altres.
L’enquesta es farà «a tot el personal» per esbrinar quin és «l’ús del català dins la institució»: nivells de comprensió, de parla i d’ús de la llengua. Se n’encarregarà el Departament de Recursos Humans i «els resultats seran una guia per poder desenvolupar la resta de les accions formulades en aquest document».
Aquest mateix Departament facilitarà als treballadors que ho demanin la inscripció en cursos del Consorci de Normalització Lingüística o als cursos «Prescriu-te el català» del Departament de Salut de la Generalitat. De la mateixa manera, es promourà la creació de parelles lingüístiques dins l’àmbit del centre hospitalari. Segons l’esborrany del Pla, el model de parelles lingüístiques «es proposa com a eina per facilitar, d’una manera individual i directa, la possibilitat que totes aquestes persones professionals disposin d’un “tutor” dins del seu àmbit de treball diari que els faciliti la comprensió quan estan en grup i alhora practiquin la conversa en català».
La comissió operativa del Consell per la Llengua es crearà «amb la finalitat de dinamitzar les accions proposades en aquest Pla d’una manera efectiva i pràctica».
En un pla més simbòlic, per evidenciar el compromís de la Fundació Puigvert, s’impulsarà la creació d’una biblioteca en català «per posar a l’abast de tots aquells que ho desitgin (...) tant novel·la com assaig o poesia» a través d’una «acció d’intercanvi».
A escala interna, també s’implementaran actualitzacions informàtiques que evitin episodis com el que l’any passat va perjudicar els esforços que la Fundació Puigvert feia per prioritzar la comunicació en català (en l’àmbit de les xarxes socials, etc.). Un pacient de la Puigvert hi va enviar un SMS en català i la Fundació li va respondre per confirmar cita amb un missatge en castellà. «A partir d’aquí —diu Massaguer— vam detectar que el nostre sistema informàtic telefònic responia, per defecte, en castellà, si no és que la persona que se’ns havia adreçat demanava expressament que volia la comunicació en català. Això ja està canviat», afegeix el director general. Però per evitar futurs errors (el cas va provocar una denúncia a la Plataforma per la Llengua), el Pla de gestió lingüística preveu que «el Departament de Sistemes de la Informació actualitzarà les aplicacions amb el català com a llengua per defecte en tots els dispositius de la institució» i tots els equips tindran «indicacions per fer ús dels correctors i traductors com els de Softcatalà».
Finalment, el Consell per la Llengua vol establir un «protocol d’ús de la llengua» per millorar el tracte amb els pacients, sigui quin sigui el seu origen, un protocol que també tractarà «l’actitud» amb els pacients. Segons la presidenta de la Fundació Puigvert, Helena Ris: «Si estem revisant els protocols d’atenció, també val la pena aprofitar i no entrar només en l’ús de la llengua, sinó també en l’actitud. Valia la pena fer una cosa més genèrica i que es tingui en compte tot el tema de la relació amb el pacient o l’usuari». •