La relació entre Vox i el PP a les Illes no passa per un bon moment. De fet no se sap si hi ha tengut qualcun, de bon moment. Les friccions han sovintejat d’ençà que pactaren l’acord de governabilitat, el juny de l’any passat. Però al contrari d’abans, ara el context espanyol no ajuda a disminuir la tensió. La situació entre tots dos s’està encalentint cada cop més. Ningú espera que hi hagi un trencament de forma immediata. Però està clar que els enfrontaments existeixen i cada vegada són més intensos. Dues fortes topades.
El passat 28 de juny se celebrà el dia de l’Orgull LGTBI. No pareix, a primera vista, un tema que hagués de motivar l’enfrontament entre el partit dretà i l’ultradretà. Doncs també això provocà un dur enfrontament entre tot dos. Dues setmanes abans del dia de l’Orgull el PSOE proposà a la Mesa del Parlament que es pengés la bandera multicolor, que simbolitza aquest moviment, a la façana de l’edifici de la Cambra en solidaritat amb la lluita pels drets dels membres del col.lectiu. A la qual cosa el president del Parlament, Gabriel Le Senne, de Vox, s’hi oposà. La sorpresa saltà quan el PP donà suport a la petició socialista i la proposta s’aprovà. I esclatà la polèmica. Le Senne assegurà, en roda de premsa, que ell i el vicepresident de la Mesa, del PP, Mauricio Rovira, havien arribat a un acord de no penjar la bandera, igual que trobaven que no s’havia de penjar cap tipus de símbols a les façanes de les institucions perquè «han de ser neutrals».
L’any passat les dues membres socialistes de la Mesa ja varen demanar que el Parlament fes el mateix acte simbòlic a favor del col.lectiu LGTBI, però la majoria PP-Vox s’hi negà. Enguany, pel contrari, els conservadors decidiren acceptar la proposta socialista. Segons Le Senne, Rovira li va confessar que «l’ordre ve de dalt» i que no s’hi podia oposar. És a dir, del Consolat de la Mar, seu del Govern. O sigui, de Marga Prohens, la presidenta del Govern i del PP balear.
El president ultra de la Cambra entrà en còlera. «Això és una traïció en tota regla», afirmà. Assegurà que sentia «una decepció absoluta» davant del fet que el soci hagués votat a favor de penjar la bandera. Va fer un intent de canviar la decisió - «estam a temps que la Mesa rectifiqui» - però el PP es va mantenir inflexible. L’ordre de la direcció seguí essent la mateixa i no es rectificà la decisió presa. En primera instància s’hagués pogut entendre com un fet aïllat, però ben aviat es veié que no era així quan la mateixa polèmica entre PP i Vox per la bandera LGTBI es repetí fil per randa a d’altres institucions compartides. Era evident que els conservadors s’havien volgut desmarcar expressament de la formació ultradretana.
A Vox es va rebre amb sorpresa la posició ordenada per Prohens. La contraofensiva consistí en recórrer als tribunals perquè suspenguessin l’ordre de penjar la bandera de l’arc de Sant Martí. El jutjat no acordà la mesura cautelar però el simple fet del recurs indicava la voluntat de plantar-se davant del canvi de postura del PP ordenat per Prohens. El qual, clarament, responia a la tàctica de projectar la imatge de ser diferent de Vox, amb l’evident intenció de desfer el discurs esquerrà que els agermana. Per si quedava algun dubte, el portaveu del PP, Sebastià Sagreras, contestà Le Senne afirmant que «no pot dirigir el Parlament com si fos el seu cortijo. S’han de respectar els acords i penjar la bandera amb motiu de l’Orgull va ser un acord» de la Mesa. En aquells dies -entre el 13 i el 17 de juny- va créixer força la tensió entre Vox i el PP. I no tant pel símbol esmentat sinó pel que suposava: la clara intencionalitat del PP de desmarcar-se dels ultres, encara que fos -com era el cas- fent costat a l’esquerra.
Enmig de la mala maror entre els dos partits, el dimarts dia 18 de juny el plenari del Parlament havia de votar la presa en consideració, a proposta de Vox, de la derogació de la Llei de Memòria Democràtica. El PP ja havia anunciat el seu vot a favor, «perquè així ho pactàrem en l’acord de governabilitat», segons el portaveu de la formació conservadora, el citat Sagreras. En aquella jornada parlamentària Le Senne protagonitzà el conegut i lamentable episodi d’esqueixar la foto d’Aurora Picornell que mostrava -en solidaritat amb les víctimes del franquisme i en protesta per la derogació- la membre socialista de la Mesa Mercedes Garrido.
L’endemà Le Senne intentava emmascar el seu atac de ràbia donant unes difuses explicacions sobre que havia perdut els nirvis perquè Garrido -i l’altra membre socialista de la Mesa, Pilar Costa- havien mostrat les imatges desobeint la seva ordre de no mostrar retrats. El partit ultra tancava files amb el personatge. Tant a Palma com a Madrid li donaven expressament suport i acusaren el PSOE de «violar la neutralitat» de la Cambra.
Des del PP, el seu portaveu, Sagreras, es mostrà crític per la «resposta totalment deplorable» de Le Senne però també atacà al PSOE per «les gesticulacions» que feia Garrido al president de la Cambra, intentant així l’equidistància entre «PSOE i Vox», perquè la seva brega «ens avergonyeix a tots». Prohens també hi volgué dir la seva. L’endemà afirmà que «hi ha línies que no es poden traspassar», en referència al que havia fet Le Senne: «mai es pot faltar al respecte a les persones que no hi són, especial si parlam de víctimes, de persones assassinades i objecte de fets que mai no s’haurien d’haver produït».
La contundència de la presidenta, que no criticàs l’actitud del PSOE i que això arribàs just després de l’anterior topada, enervà la ultradreta. Vox reaccionà ràpidament advertint que si el PP se sumava a la campanya de l’esquerra de demanar la dimissió de Le Senne com a president del Parlament ho consideraria «un trencament del pacte» signat el juny de 2023.
La cap de Vox a Balears, Patricia de las Heras, reconegué que en el seu partit estan «molt decebuts» amb el PP. Digué que tenen la sensació que Le Senne és l’objectiu «d’una cacera política» que el que cerca realment és «desprestigiar» tot el partit i que, en aquest context, entendrien com a «molt greu» que els de Prohens fessin costat a qui els «persegueixen». En concret advertí que si el PP se sumàs d’alguna manera a la campanya del PSOE i els Més de demanar que els ajuntaments i Consells exigeixin la dimissió del president del Parlament, «això tendria conseqüències».
Fins la setmana passada, en alguns ajuntaments i en el Consell d’Eivissa el PP votà a favor del rebuig per l’actitud de Le Senne, tot i que no a favor de la seva dimissió. En el Consell de Formentera, però, també votà a favor que el president feixista del Parlament dimiteixi del càrrec. No hi ha hagut resposta dels ultres, de moment. «S’estan desmarcant de nosaltres», reconegué davant dels periodistes la presidenta de Vox-Balears, Patricia de las Heras, i afegí, en to amenaçador: «han de tenir present (els del PP) que som els únics que els garantim el Govern».
Aprofitant la tensió creixent entre els dos partits, Francina Armengol oferí al PP el suport del PSOE balear si «trenca amb la ultradreta», però els de Prohens contestaren negativament i criticaren que l’únic que vol l’actual presidenta del Congrés és «incrementar la crispació».
Ara arriben les vacances parlamentàries i és previsible que la situació es tranquil.litzi. A la tornada, el setembre, és probable -per no dir segur- que el català torni provocar espurnes entre PP i Vox, no debades amb el començament del curs escolar es posarà en pràctica el pla del Govern d’introducció del castellà a les escoles -de forma voluntària per part de cada centre- cosa que al parer dels ultres és «molt insuficient».
Així mateix, s’haurà de resoldre la concreció de l’Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística, que el 21 de setembre de 2023 fou enregistrada en el Parlament com a iniciativa de Vox, que posteriorment va ser dotada en el Pressupostos d’enguany, aprovats el desembre, amb 750.000 euros a l’any i que encara no s’ha posat en marxa perquè el Govern hi posa impediments relatius a la capacitat d’imposar les multes que exigeixen els ultres. Així que lluny de disminuir, tot fa pensar que en el darrer terç de l’any la tensió entre PP i Vox seguirà creixent a Balears.