El dimecres d’aquesta setmana, 26 de juny, es va celebrar a Palma el I Congrés de Turisme de la Societat Civil, amb l'objectiu de debatre sobre el model turístic actual. La presidenta del Fòrum de la Societat Civil, l’entitat organitzadora, Joana Maria Palou, es mostrà convençuda que «el model actual (turístic) ha creat riquesa, però sobretot, ha creat rics i desigualtat».
El Fòrum va ser creat el gener de 2023 per un conjunt d'associacions -GOB, Obra Cultural Balear, sindicats com CC.OO i STEI i d'altres grups socials- amb l'objectiu d'arribar a assolir «la transformació de les Illes Balears». Els seus promotors demanen el «canvi de model econòmic i turístic» perquè l’actual «és insostenible».
Unes 200 persones es van inscriure en el Congrés, on s'hi presentaren uns 350 propostes . Totes les aportacions serviran per a un document que segons la presidenta del Fòrum permeti «transitar cap a un model de convivència justa, equitativa i respectuosa, que permeti el més ample desenvolupament social, cultural i econòmic en un marc respectuós amb els drets humans i amb el medi natural, amb la convicció que la participació de la societat civil és imprescindible en una societat democràtica avançada».
Per la part institucional participà en la trobada la secretària d’Estat de Turisme, la mallorquina Rosario Sánchez, que destacarà l’aportació del congrés com a«un debat assossegat sobre el turisme que volem» que ha de ser «per construir mesures reals i efectives que millorin la vida dels ciutadans». També ho féu la presidenta del Govern balear,Marga Prohens, que es mostrà partidària de «xerrar de límits, de contenció» perquè al seu entendre«és avui endia la manera de defensar el turisme i les Illes Balears». També hi varen intervenir la presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca, María Frontera; representants sindicals, del GOB...
Entre les intervencions que se succeïren al llarg de tota la jornada destacà la de Fernando Valladares, un investigador, biòleg i ecòleg, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que fou entrevistat in situ per la subdirectora de l'Ara Balears, Maria Llull. El naturalista es mostrà paratidari del «decreixement turístic» com a «única manera» de fer front al malestar social creixent davant de la massifació. «Hi ha molt que guanyar amb el decreixement», assegurà, i advertí que al respecte «tenim dues coses clares: que és inevitable i que porta prosperitat». Insistí en diverses ocasions en que «l’autèntica prosperitat sols és possible amb el decreixement econòmic». No explicà, però, com caldria afrontar-lo. A Balears hi ha en temporada alta més de 600.000 afiliats a la Seguretat Social, dels quals uns 160.000 treballen directament en el sector turístic.
El biòleg aplaudí iniciatives com aquest congrés organitzat pel Fòrum perquè «de res ens servirà una societat exasperada» per la saturació turística que es dediqui només a queixar-se, cal debatre i «trobar solucions». Segons aquest investigador de la biologia és mentida que el turisme ofereixi una cascada de benestar per al conjunt social. «Que la riquesa flueixi cap avall és una llegenda urbana: és una riquesa falsa (la que proporciona el turisme) perquè els inversors estan molt deslocalitzats, el que sí queda segur és l’impacte negatiu» en el lloc que rep la creixent turistificació, com són les Balears, «i d’altres territoris, perquè el fenomen passa d 'altres bandes». Al seu entendre és molt millor planificar «una desescalada» ara, en temps de bonança, que no fer res i simplement esperar a que una crisi econòmica «ens la porti» de forma sobrevinguda. «Ara es poden prevenir» les conseqüències del canvi de model -en el mercat laboral, per exemple- i «preparar mesures de compensació».