Les cites de la ‘Ilíada’ i ‘El Gattopardo’ a ‘Tragèdia siciliana’
Tragèdia siciliana, una novel·la negra ambientada a Catània (Sicília) on la màfia moderna s’enfronta a la tradicional, de la mà d’un atrevit Ottavio Cappellani que inclou cites d’Homer i Giovanni Tomasi di Lampedusa.
L’Editorial Clandestina porta la Tragèdia siciliana del divertidíssim i ofenedor Ottavio Cappellani (Catània, 1969), una novel·la de 2007 que es riu de la màfia de Catània d’aquest nou segle. La traducció de Pau Vidal garanteix una hàbil combinació de fidelitat a l’original i català genuí.
Cappellani crea dos personatges amants de les cites: Jano Caporeale i Cosimo Cosentino, “dues velles glòries del teatre catanès”, que li permeten introduir els clàssics (grecs i sicilians) sense forçar. Primer, tots dos comparen una escena amb l’assassinat de l’òpera Cavalleria rusticana (‘Cavallerositat camperola’), la primera obra on apareix esmentada la màfia, segons Història de la màfia de John Dickie. Després, Cosentino cita el primer vers de la Ilíada (“Canta, deessa, la ira d’Aquil·les Pelida") i després l’escriptor sicilià més important del XIX pren protagonisme. El Gattopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa és manllevat per Caporeale diverses vegades. Primer, una cita directa: “L’anomenada d’amable però inflexible entesa en art que l’acompanyaria, immerescudament, al llarg de la seva llarga existència”. És un avantatge que Pau Vidal sigui també el traductor de l’última i més fiable traducció d’El Gattopardo (acabada de reeditar per Proa). D’aquesta manera, Vidal pot utilitzar els fragments de l’obra de Lampedusa traduïts per ell mateix i que no hi hagi conflicte de versions.
La segona cita de Caporeale serà indirecta, però Cosentino la reconeixerà:
“—Ja arriben les rates guardianes de la flamant rosa.
—Gattopardo, també?
—Naturalment. Una altra mala pècora de campionat, l’Angelica...”
Fa referència a l’entrada de l’alcalde de Donnafugata, don Calogero Sedàra, al palau Ponteleone, amb la seva filla Angelica, que s’ha promès amb Tancredi.
El fragment original deia: “Don Calogero la seguia com un ratolí custodiaria una rosa flamant”.
Cosentino dirà, després d’encara una tercera cita d’El Gattopardo: “Collons, quin recargolament, en Tomasi di Lampedusa, no?”.
La tomba de Keats segons Wilde; la de Wilde segons Highsmith
Molt interessant Pensaments, articles i assaigs d’Oscar Wilde (Quid pro Quo, 2024) on hi ha “La tomba de Keats”. A Diarios y cuadernos de Patricia Highsmith (Anagrama, 2023) trobem la tomba de Wilde.
A l’article “La tomba de Keats”, publicat a l’Irish Monthly el juliol de 1877, i recollit ara al benvingut recull Pensaments, articles i assaigs, Oscar Wilde escrivia la seva visita a un cementari de Roma proper a la piràmide de Cesti: “La seva ombra s’estén sobre la tomba d’un escriptor que es troba al mateix nivell de Spenser, de Shakespeare, de Byron, de Shelley i d’Elizabeth Barret Browning, en el gran seguici dels dolços cantors d’Anglaterra.
En efecte, a la seva base s’estén, en suau i verd penden, el paratge anomenat Antic Cementiri Protestant, i s’hi veu una tomba d’aspecte vulgar, que porta la següent inscripció: ‘Aquí reposa tot quan de mortal hi havia / en un jove poeta anglès / que en el seu jaç de mort, en l’amargor del seu cor, / demanà que es gravessin sobre el seu sepulcre funerari / aquestes paraules: / Aquí jeu un home el nom del qual fou escrit sobre l’aigua / 24 de febrer de 1821’ El nom del jove poeta anglès és John Keats”.
Vuitanta-cinc anys després (12-7-1962) l’escriptora Patricia Highsmith visita el cementiri Père-Lachaise de París i escriu al diari: “La tomba d’Oscar Wilde és a la secció 89e, a la paret central nord, i hi he arribat després de caminar gairebé quilòmetre i mig. Entre panteons rectangulars enfosquits (pel temps), la majoria amb làpides triangulars, he trobat el d’Oscar: un rectangle gairebé quadrat de granit amb una gran efígie egípcia coberta volant horitzontal. Només un nom a la part de davantera en grans lletres. A la part del darrere aquests versos tan adients: I estranyes llàgrimes ompliran per ell / l’urna de Pietat trencada de fa temps. / Doncs seran marginats qui el plorin, / i els marginats sempre estan de dol” (‘And alien tears will fill for him / Pity’s long-broken urn, / For his mourners will be outcast men, / And outcasts always mourn’).
Arturo Gaya reviu els versos d’Abu Bakr al-Turtuxí
La veu de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Arturo Gaya, publica Ets tan pobre que només tens diners, un disc amb versos del poeta nascut a Tortosa el 1059 en versions catalanes de Miquel Àngel Llorenç.
Abu Bakr al-Turtuxí (Tortosa, 1059-Alexandria, 1126) va ser “la personalitat intel·lectual musulmana més rellevant nascuda a Catalunya”. Arturo Gaya ha fet una versió musical dels seus versos amb les versions catalanes de Miquel Àngel Llorenç i els arranjaments de Sergi Trenzano. La cançó “Ofici de poeta” diu: “Quan m’acomiado dels meus amics / saludo els meus papers / i esdevinc un poeta versador / De velles cançons / i de bons consells / Ara bé, si el meu cos vol amagar secrets / no els revelaré / per això si el vers diu claret / lo nom de l’amada / no em posaré roig / ni m’avergonyiré. / I si faig sàtires / Fins i tot del califa / no tinc miraments. / La poesia és companya que honora l’absència dels meus amics / l’amistat d’un company dura fins al dia del juí.”