Societat

Les aigües tèrboles del balneari de Benassal

A principis del segle XX Benassal fou al turisme d’interior el que Benidorm al turisme de costa en els 70. Jutges, polítics com Ignasi Villalonga o Lluís Lucia, escriptors, activistes del valencianisme, aristòcrates i burgesos estiuejaven en aquest municipi de l’Alt Maestrat atrets per les propietats curatives de les seues aigües. Fou l’època daurada de la Font d’En Segures. Després vingué la letargia. El 2011, amb l’objectiu de recuperar l’esplendor perduda, la Diputació de Castelló i la Generalitat van inaugurar-hi un centre termal on van destinar cinc milions d’euros. La inversió, tanmateix, no ha generat els beneficis esperats i els empresaris reclamen resoldre l’adjudicació. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l’Ajuntament del petit municipi de Benassal, a l’interior de Castelló, es conserva un estoig de pell. En el seu interior guarda una dotzena de flascons dins dels quals hi ha pedres menudetes. No són pedres, però, sinó càlculs renals. Gràcies a les etiquetes es pot saber qui i quan va expulsar aquella mola. La majoria de les contingudes en aquest estoig daten de la dècada dels 30 i dels 40. N’hi ha que tenen la mida d’una oliva; d’altres, la d’un cigró. L’estoig el va regalar el doctor Vicente Almelar al consistori i és una mostra del poder sanador ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi