Societat

Les aigües tèrboles del balneari de Benassal

A principis del segle XX Benassal fou al turisme d’interior el que Benidorm al turisme de costa en els 70. Jutges, polítics com Ignasi Villalonga o Lluís Lucia, escriptors, activistes del valencianisme, aristòcrates i burgesos estiuejaven en aquest municipi de l’Alt Maestrat atrets per les propietats curatives de les seues aigües. Fou l’època daurada de la Font d’En Segures. Després vingué la letargia. El 2011, amb l’objectiu de recuperar l’esplendor perduda, la Diputació de Castelló i la Generalitat van inaugurar-hi un centre termal on van destinar cinc milions d’euros. La inversió, tanmateix, no ha generat els beneficis esperats i els empresaris reclamen resoldre l’adjudicació. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l’Ajuntament del petit municipi de Benassal, a l’interior de Castelló, es conserva un estoig de pell. En el seu interior guarda una dotzena de flascons dins dels quals hi ha pedres menudetes. No són pedres, però, sinó càlculs renals. Gràcies a les etiquetes es pot saber qui i quan va expulsar aquella mola. La majoria de les contingudes en aquest estoig daten de la dècada dels 30 i dels 40. N’hi ha que tenen la mida d’una oliva; d’altres, la d’un cigró. L’estoig el va regalar el doctor Vicente Almelar al consistori i és una mostra del poder sanador de les aigües que brollen en el paratge benassalenc de la Font d’en Segures. Les propietats curatives de l’aigua van convertir aquest indret en una destinació molt coneguda per a valencians i catalans del sud, allà per la primera meitat del segle passat. El financer i polític Ignasi Villalonga o el dirigent de la Dreta Regional Valenciana Lluís Lúcia passaren llargues temporades en aquest indret. Alguns hi acudien per recomanació mèdica, d’altres simplement per la benignitat del clima en les èpoques de més calor. 

Avui dels tres canons d’aigua de la Font d’en Segures continua brollant l’element líquid. És segurament l’única cosa que no ha mutat en aquestes contrades. Avui, bona part dels hotels i hostals que es van construir entre les dècades dels 10 i els 40 del segle passat al caliu d’aquella moda higienista romanen tancats amb pany i forrellat o funcionen a mig gas. La Font d’en Segures ja no és el que fou. L’esplendor dels menjadors de gom a gom; l’animositat de les tertúlies polítiques; el plaer de les passejades calmades fins al paratge del Rivet, ha desaparegut i en el seu lloc ha quedat una infraestructura d’hostalatges majoritàriament antiquats. 

Tot plegat desprèn un aire de melancolia. Els temps han canviat i el model de sol i platja ha acabat imposant-se. A Benassal, el municipi d’interior que més places d’hostalatge té al País Valencià (1.352, segons l’Agència Valenciana de Turisme), li hauria calgut ja fa molt de temps un pla de reconversió turística amb el suport de l’Administració. La tasca era gegantina i es va optar per aplicar pegats. Només uns quants empresaris de la zona s’han entestat a mantenir l’aposta. 

 

Esguits d’esperança

Un d’aquests pegats fou la inauguració d’un centre termal l’estiu de 2011. El centre estava cridat a reviscolar l’àrea, segons van manifestar el dia de la inauguració els responsables públics. Es tractava d’un projecte llargament anhelat en el municipi. L’Agència Valenciana de Turisme va invertir-hi 2,6 milions d’euros, per altres 2,6 de la Diputació de Castelló. La concessionària, una empresa filial de Balnearios de Valencia —un gran grup que també gestiona els balnearis de Cofrents i Montanejos al País Valencià— va destinar-n’hi 600.000. Quasi sis milions d’euros. “Ara fa un segle es van fer els primers passos perquè els primers visitants pogueren vindre a gaudir de les propietat de l’aigua. Ara, obrim camí perquè el futur de Benassal tinga una nova il·lusió”, va proclamar aquell dia, cofoi, Javier Moliner, qui feia poc més d’un mes que havia assumit el càrrec de president de la Diputació. Vinculat familiarment a Benassal ­—és fill de benassalenca— ho va dir en l’acte d’inauguració del balneari. L’acompanyaven el president de la Generalitat, Alberto Fabra, la consellera de Turisme, Lola Johnson, i la que era aleshores consellera d’Infraestructures, Isabel Bonig. L’acte fou un esdeveniment multitudinari en el municipi. Es repartiren besos i abraçades, felicitacions i bons auguris. Un rector es va encarregar de donar la benedicció a aquella instal·lació hidrotermal de quatre plantes que, en paraules de Moliner, havia de crear “futur, ocupació, il·lusió i esperança”.

Alberto Fabra encapçala la comitiva que va inaugurar el centre termal de Benassal. Al seu costat, la consellera Lola Johnson i el president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner.

Des d’aquella inauguració amb aires berlanguians han passat més de set anys i la sensació generalitzada a Benassal és de desencís. El centre termal no ha estat el revulsiu que els van prometre. No ha fer revertir la decadència de la Font ni ha actuat com a motor econòmic i de creació de llocs de treball. “Decebedor potser seria una paraula massa forta, però sense cap dubte, podria haver anat millor”, admet l’alcaldessa de la localitat, Mari Luz Monterde, que milita en les files del PP i va assumir el càrrec el 2014, quan ja feia tres anys de l’obertura de l’establiment. Monterde va substituir Baudilio Martínez, qui va deixar l’alcaldia per acomodar-se en la Diputació com a assessor de la Ruta del Sabor, on cobra un sou anual de 35.100 euros. 

Una opinió més contundent sobre el centre termal té el Gremi Turístic i Cultural de Benassal, que agrupa empresaris i hostalers d’aquest municipi que no suma ni 1.200 habitants. “Vam dipositar-hi moltes esperances però en lloc de beneficiar-nos ha acabat per perjudicar-nos”, asseguren. Critiquen que l’empresa gestora obre el balneari molts menys mesos dels estipulats i que, a més, ha desviat clientela des d’hotels propietat de benassalencs cap a un hotel que Balnearios de Valencia ha llogat. “I la comunicació amb la Diputació i la concessionària és impossible”, asseguren. El malestar ha arribat a tal punt que el passat novembre el gremi va denunciar davant els jutjats la Diputació de Castelló per “la seua inacció davant els incompliments reiterats en el contracte de concessió”. EL TEMPS ha reclamat reiteradament a la Diputació la seua postura per aquesta qüestió però no ha obtingut resposta a la petició. 

 

Or líquid 

El de Benassal és, sense dubte, un cas peculiar. La seua història ha estat íntimament lligada a l’aigua des de meitat del segle XIX. Ja pels volts de 1850 el metge de València Cristóbal Fabregat va redactar “Virtudes medicinales del Agua de Fuente en Segures”, on detallava els efectes benèfics del brollador, situat a 1,5 quilòmetres del nucli urbà, en un vessant de la muntanya Sant Cristòfol, a poc més de 900 metres sobre el nivell del mar. El 1879 la Reial Societat Econòmica d’Amics del País va premiar una memòria del mossèn Roig Moliner on enaltia les aigües i el paratge del voltant. Hi seguirien, en els anys posteriors, una multitud d’articles en premsa beneint-ne els efectes positius, quasibé miraculosos. 

Llibre «Benassal, los años dorados»

“El doctor Monferrer sap d’una senyora, malalta de càlcul renal, que va haver de ser operada sense èxit per hàbils cirurgians; no se li va poder extreure la pedra obturadora de l’urèter; la pacient, farta de patir, va vindre a Benassal, en va prendre les aigües i en pocs dies es va dissoldre el càlcul”, relatava el doctor Romualdo Vizcarro en una crònica al diari castellonenc La Provincia, l’any 1907. En els periòdics de l’època —també a La Vanguardia— comencen a proliferar anuncis dels beneficis que l’aigua de la Font d’en Segures té per als malalts de pedra, reumatisme, obesitat, gota, diabetis, malalties de l’estómac, fetge, ronyons i bufeta. Un dels primers que realitzarà anàlisis (el primer l’any 1879, el segon el 1927) serà Vicente Peset Cervera, pare de Joan Baptista Peset Aleixandre

Fet i fet converteix la Font d’en Segures en lloc de pelegrinatge de persones amb alguna xacra. Però no només d’ells. L’aigua i la benignitat del clima — en aquestes contrades el clima és rigorós a l’hivern però benigne a l’estiu, quan la calor aixafa a la costa— actua com a reclam d’una burgesia comercial i terratinent que troba en l’estiueig lluny de la residència habitual un signe de distinció social. Potser seria prematur parlar de turistes i potser caldria referir-s’hi com a estiuejants. 

 

Un retir d’estiu

Tot plegat genera una necessitat: l’allotjament. L’any 1862 es registra la primera construcció en els voltants del brollador. En seguirien moltes més, impulsades per benassalencs o descendents del municipi: l’Hotel d’en Segures, la fonda La Catalana, l’hotel La Castellana, el pavelló La Valenciana... A cada estament social li correspon un tipus d’allotjament, d’acord amb les seus possibilitats econòmiques. Durant els mesos d’estiu, sobretot entre juny i setembre, la Font, convertida en motor econòmic del municipi, bull d’activitat. Tothom vol anar al Balneari de Benassal —com se’l coneix popularment, per bé que no s’hi prenen els banys— i ser un d’aquells aigüistes que fa cua religiosament per beure uns glops d’aigua tres voltes per dia. La creixent demanda fins i tot dona peu a la creació d’una línia de transport específica, la Hispano Fuente en Segures. Els establiments del nucli urbà obrin allí negoci. Han d’atendre els gustos d’una clientela distingida. 

El reclam de l’aigua acaba convertint la Font en lloc de reunió de la flor i nata de València, a pesar dels quasi 140 quilòmetres que separaven la capital valenciana d’aquest municipi de l’Alt Maestrat. A Benassal, hi estiueja el financer i polític Ignasi Villalonga; el ministre i representant de la Dreta Regional Valenciana, Lluís Lúcia, l’empresari sabater Silvestre Segarra, el tèxtil Ezequiel Dávalos, el patriarca del republicanisme castellonenc Fernando Gasset; i activistes culturals valencianistes com Gaetà Huguet o Lluís Revest. Caldria afegir-hi una caterva de jutges, directors de mitjans, advocats i altres professionals liberals. Pepita Samper, primera Miss Espanya, hi posaria la nota de color. En definitiva, un microcosmos de la societat valenciana.  

Les vesprades de conversa d’aquells prohoms encara semblen ressonar en l’hotel La Castellana, un dels pocs que, a hores d’ara —i després d’una acurada reforma—, manté la fisonomia i l’atmosfera de principis del segle XX, però amb les comoditats del segle XXI. A un centenar de metres hi ha l’entrada del centre termal. La porta és tancada i cap cartell no indica quan tornarà a estar obert als clients. El concessionari, de fet, ha incomplit sistemàticament els períodes d’obertura. Ho denuncia el Gremi Turístic i Cultural de Benassal però també un informe sol·licitat per la Diputació de Castelló al professor de la Universitat Jaume I José J. Alcarria. De fet, només el 2012 va obrir els sis mesos a què el concessionari es va comprometre. En 2013, quan hauria d’haver obert 7 mesos, va obrir-ne 3,1, i els anys 2014 i 2015 —quan en corresponien 8— n’obri 2,9 i 3,4 mesos. “La concessionària ha incomplit sistemàticament el seu contracte. Si l’objectiu era desestacionalitzar la demanda, no ho han aconseguit i no hi ha hagut cap voluntat per aconseguir-ho”, denuncien des del Gremi. De fet, critiquen que “si telefones al Balneari, t’ix la centraleta de Cofrents i t’acaben redirigint a les seues instal·lacions. Estan neutralitzat la demanda potencial de Benassal”. La pàgina web, de fet, està inactiva des del passat estiu. “En tots aquests anys no se n’ha fet promoció”, lamenten. 

El mateix informe de la UJI també adverteix que la instal·lació no ha complit amb les expectatives econòmiques: la demanda i els ingressos reals durant el període 2011-2017 han estat molt inferiors als previstos, exactament només s’ha assolit un 25% dels ingressos. “Hi ha un problema important d’insuficiència de fons propis i d’insolvència a curt termini”, assegura l’estudi.  

Alberto Sáez, director del centre termal des del passat estiu, nega les acusacions amb rotunditat. “Si el balneari no s’ha obert durant tant de temps com vam estipular és perquè tots els balnearis han patit la crisi i hem hagut d’ajustar-nos-hi. Les famílies han canviat les seues tendències de consum i els pressupostos de l’Imserso, d’on procedeixen la majoria d’usuaris, han minvat. És un període de canvis i ens hi hem hagut d’adaptar”, assegura Sáez, que entrà a la política de bracet d’Alfonso Rus i va ser alcalde de Cortes de Pallars entre 2011 i 2015. 

Aquest any, assegura el director, tenen previst obrir des del mes de maig fins a octubre. Sobre els problemes econòmics de la concessionària, és rotund: “No hi ha problemes de viabilitat i l’empresa està totalment compromesa amb el municipi i el projecte”. De fet, acaba de comprar un dels hotels de la zona, el Font d’en Segures, amb la intenció de reformar-lo i allotjar-hi els usuaris del balneari. “És la millor prova del nostre compromís”, assegura Sáez.

Des del Gremi, però, s’ho miren amb desconfiança perquè, asseguren, els darrers anys “han llogat un hotel i porten allí tots els usuaris del balneari, en lloc de repartir-los entre els hotels regentats per la gent del municipi”. Contrariats per la falta de comunicació de la Diputació (“no hem tingut mai un interlocutor amb qui abordar aquestes queixes”, asseguren) reclamen a l’entitat provincial que revoque el contracte. Proposen, a canvi, gestionar el centre termal des del mateix municipi. 

I posen com a exemple Baños de Montemayor, un municipi on Balnearios de Valencia, propietat de Miguel Ángel Fernández Torán, va abandonar l’explotació deixant darrere un deute i el mateix municipi va fer-se’n càrrec. Des d’aleshores, com confirma Óscar Mateos, del PP, a aquest setmanari, han encadenat anys de beneficis. Alberto Sáez, actual gerent, creu que només grups grans com el que ell representa són capaços d’engegar infraestructures d’aquestes característiques. “Hi ha qui està fent responsable el centre termal de tots els mals de la Font d’en Segures, quan en realitat el que s’arrossega és un problema de fa molt de temps”, explica. Des de l’Ajuntament lamenten que el centre termal no haja estat un revulsiu per a aquest territori deprimit de l'interior de Castelló. "El que tots voldríem és que funcionara i generara dinamisme en la zona per tal de revertir el despoblament", assegura l'alcaldessa, Mari Luz Monterde.  

I mentrestant, des de la Diputació romanen muts. També quan els partits en l’oposició, PSPV-PSOE i Compromís, plantegen la qüestió en els plenaris. Ningú sap, ningú contesta. Muts, com si el centre termal que havia de crear “futur, ocupació, il·lusió i esperança” fora la pedra del ronyó de l’ens provincial.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.