—Què en pensa que s’hagi muntat un parc automobilístic de Fórmula 1 al centre de Barcelona?
Aquest esdeveniment és un absolut despropòsit. Aposta per un model de ciutat que no volem. És un despropòsit per dos motius. Per un costat, per una qüestió més micro: Barcelona no pot ser un espai on hi hagi cotxes de carreres que contaminen, fan moltíssim soroll i contradiuen la normativa que el mateix alcalde proposa per la ciutat. Es paralitza tota la ciutat i és un risc per a la salut de totes.
Per un altre costat, no volem aquest esdeveniment per una qüestió més macro, el model de ciutat que proposa. És un esdeveniment finançat amb diners públics que privatitza espais de totes per potenciar un model de ciutat basat en macroesdeveniments, que porta una turistificació de la ciutat. No volem una ciutat que es basi en la turistificació extrema, no volem una ciutat que es basi en turisme gratuït i finançat per l’Ajuntament de Barcelona. Això porta a la gentrificació de les ciutats, a l’expulsió de les veïnes i a què Barcelona s’acabi convertint en una ciutat aparador més que una ciutat on viure-hi.
I tot això emmarcat en un context de crisi socioclimàtica global que fa que no tingui ni cap ni peus que avui dia s’organitzin esdeveniments com aquest al centre de la ciutat.
—Hi ha qui diu que, sinó, s’haurien endut la Fórmula 1 a Madrid.
Si se n’ha d’anar a Madrid que se’n vagi a Madrid. El circuit de Catalunya fa molts anys que és deficitari, i estem pagant diners públics perquè aquest circuit segueixi aquí, i perquè vinguin més turistes. Barcelona no és la mateixa que fa quaranta anys, que necessitava revifar la indústria turística. Barcelona no pot seguir afegint més turistes i més gentrificació, perquè s’acabarà convertint en un parc d’atraccions. Si hem d’estar agenollats als interessos dels lobbies perquè un esdeveniment es quedi aquí, nosaltres diem que posem per sobre el benestar i la vida de la gent d’aquí que agenollar-nos als lobbies econòmics.
—La imatge d’ahir és la d’un model de ciutat amb marca Collboni?
És un model amb marca PSC. Això va començar amb el tema dels Jocs Olímpics que van remodelar Barcelona i, en certa mesura, van funcionar relativament bé, també gràcies al suport veïnal per fer-ho més sostenible. Però, clar, això ha continuat. Amb el senyor Clos va venir el Fòrum i tota aquesta parafernàlia que també va ser un desastre. A partir d’aquí, cada cop que governa el PSC, volen fer aquest macroesdeveniment que, al final, l’únic que fa és finançar més turisme massiu que no ens fa cap falta a aquesta ciutat.
També és cert que altres governs del consistori barceloní tampoc l’han repensat o fins i tot li han donat suport. La mateixa Copa Amèrica va rebre el suport del govern de Colau o altres grans esdeveniments com el Mobile World Congres no s'ha qüestionat. Hi ha hagut altres governs que no han sabut tampoc repensar el model de ciutat. El mateix podríem dir del govern de Trias i d'altres.
—El vicepresident de Junts i regidor de l'Ajuntament de Barcelona Josep Rius ha dit avui que el model de ciutat de Collboni aspira a ser "una còpia de Madrid", que el model "PSC-Collboni s'assembla cada dia més al PP d'Ayuso". Què en pensa?
D'alguna manera té raó. El PSC a Barcelona ha funcionat amb un model de macroesdeveniments que potser podria ser debatible en quina mesura han pogut ser útils, però que a principis de la dècada ja vam començar a veure, amb el super esdeveniment del Fòrum, la Torre Agbar, i molts altres que han anat venint, que són deficitaris, inútils i absurds. Aposten per un model neoliberal agenollat als interessos dels lobbies econòmics, que és el mateix model que es persegueix ara a Madrid.
També diria que està molt bé fer aquestes crítiques, però ens agradaria saber quin tipus de model alternatiu proposa Junts que posi les prioritats de la gent per sobre dels interessos econòmics. Junts segueix apostant per macroprojectes com el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport o el quart cinturó.
—Colau ha fet servir les imatges del fum i dels cotxes per criticar també la decisió de Collboni i Aragonès de celebrar l’exhibició de Fórmula 1. El seu model de ciutat era millor?
El consistori d'Ada Colau tenien unes prioritats més pensades en el benestar de la gent. En reapropiar-se de l'espai públic, com ha passat al Consell de Cent, en pensar un altre model de ciutat, que era referent en sostenibilitat. Sí que és cert que el govern de Colau anava en aquesta direcció. Ara bé, hi ha en altres coses en què no han sabut o volgut abordar, com la Copa Amèrica, l'ampliació del Port, i d'altres casuístiques que han fet que hi hagi hagut polítiques insuficients o negatives pel desenvolupament de la ciutat. Però sí que és veritat que hi havia una voluntat i perspectiva d'un canvi que actualment no sembla que interessi a Jaume Collboni.
—Què diria a Collboni si el tingués al davant?
Li diria que sigui coherent amb les seves pròpies mesures. No pot demanar que hi hagi restriccions de mobilitat i, després, no aplicar-les aquí. Que deixi de gastar els diners públics de totes en privatitzar la ciutat. Que comenci a pensar que la ciutat és una ciutat per totes. Jaume Collboni ha de recordar que no és el director de Port Aventura, que és l’alcalde de Barcelona i ha de pensar per totes.
—Hi ha molts qui, per valors, estarien d’acord amb la crítica al macroesdeveniment, però que els genera certa simpatia, certa nostàlgia, poder veure els cotxes de prop. Tenen culpa?
En absolut. És normal que els generi simpatia i alegria veure que a la ciutat hi passen coses. En realitat aquest esdeveniment està muntat perquè generi aquestes emocions, i perquè la gent connecti amb aquesta sensació de benestar. El que passa és que la gent també connecta amb l'alegria i la nostàlgia si es fan altres esdeveniments a Barcelona pensats per la seva ciutadania, que recol·lectivitzin el sentit comunitari de totes.
Podríem fer un tipus de concurs de barris, d'espectacle on la gent s'impliqui... M'ho estic inventant, però hi ha moltes activitats que la gent pot viure amb nostàlgia i alegria. Gran part del benestar social pot basar-se a reconnectar amb un sentit comunitari i no cal gastar-se 100 € per poder connectar amb aquestes sensacions.
—Què tenen en comú esdeveniments com Barcelona Fan Fest, la desfilada de Louis Vuitton al Parc Güell o la Copa Amèrica?
Bàsicament perquè tots són macroesdeveniments que comparteixen objectiu. L'objectiu de tots ells no té a veure amb buscar el benestar dels veïns, perquè segurament cap d'aquests esdeveniments ha consultat a la ciutadania què els sembla, sinó que està prioritzant els interessos dels lobbies econòmics per sobre de qualsevol benestar possible de la ciutadania. I també els uneixen les conseqüències, com la privatització de l'espai públic, que porten a l'encariment de la ciutat i l'expulsió dels veïns.
—Com seria l’Eixample o la ciutat ideal que demanaríeu des d’Eixample Respira?
El primer seria un peatge urbà. Un peatge urbà per poder fer una regulació més clara dels cotxes que circulen pel centre de Barcelona, que podria substituir la zona de baixes emissions. Perquè la idea no és no poder circular amb un cotxe antic sinó que es penalitzi l'ús freqüent del cotxe.
Hi ha una part també de reapropiar-nos i cuidar els carrers de Barcelona. Segurament, fins a una tercera part dels carrers de Barcelona que avui estan dedicats als cotxes es podrien fer peatonals. Construir i preservar més espais verds. Com, per exemple, evitar el que està passant ara amb el Parc Miró, que estan tirant part del parc per fer instal·lacions.
I fer de Barcelona un lloc més habitable, on la gent pugui sortir, viure en comunitat. Si nosaltres poguéssim posar una fita que marcaria aquest canvi, seria la transformació definitiva del carrer Aragó. No pot ser que tinguem una autopista urbana al centre de la ciutat. S'hauria de reduir a un carrer normal i fins i tot, idealment, fer-lo un bulevard peatonal. Inclús hi ha qui hipotetitza amb fer un Central Park al carrer Aragó.
El que volem és atacar el centre del problema, la super contaminació que hi ha a Barcelona, i transformar la ciutat perquè sigui més pensada pels barcelonins. Evidentment, hauria d'anar acompanyat d'un bon transport públic, de maneres perquè la gent de fora de Barcelona hi pugui arribar...
—Què s'hauria de fer amb el turisme, que seguirà venint?
Deixar de promocionar el turisme massiu, això seria el primer i el més bàsic. Això es pot fer amb la taxa turística, que ara va redirigida a atraure més turisme. Després, el tema de l’habitatge: ja n’hi ha prou de fer habitatges pensats per turistes que ocupen espais que no poden fer servir els ciutadans i apugen els preus de la ciutat. I després el que cal és una planificació i tenir clar quin és el model que vol Barcelona. Sembla que vulguem atraure a tothom i el turisme acaba sent una malaltia que no té cap mena de sentit.
A Catalunya gairebé el 30% viu del turisme i seguirà sent una indústria important, però és important que ens plantegem com volem aquest turisme i quin tipus de turisme volem. I que la gent que en viu ho pugui fer fora de la precarietat.
—Com valora la convocatòria d’ahir?
Excel·lent. Sent un dia entre setmana, amb el soroll dels mitjans i del consistori per promocionar l'esdeveniment, amb una cultura del cotxe que costa de transformar... La motivació de la gent, dels mitjans, la valorem molt positivament. Des de l'organització vam contar 3.000 persones i sentim que, tot i que érem una representació, una bona part de la societat barcelonesa hi estava a favor perquè ha tingut molt bona acollida. Estem molt contentes i molt orgulloses de què la gent s'hagi mobilitzat per una cosa així.