La situació del Consell de Formentera ha superat tot el conegut i s’ha convertit en un complet absurd. El president, Llorenç Córdoba, que també és l’únic diputat al Parlament per la més petita de les Illes, fou expulsat a principis de gener passat del seu partit, Sa Unió —la dreta local, suma del PP i independents—, i es convertí així en un president i diputat trànsfuga. Per encara embolicar-ho tot més, la setmana passada dimitiren tots els membres del seu govern menys un, de tal forma que ell i el no dimissionari són els únics components del poder executiu, mentre que l’oposició està formada per disset efectius.
La situació delirant ve des del novembre de l’any passat, quan Córdoba s’enfrontà al PP. Ha reconegut que l’enfrontament s’origina després d’haver demanat al govern de Marga Prohens cobrar algun plus econòmic a canvi d’assegurar al PP el seu vot, perquè, diu, la política li està costant doblers i la situació econòmica de la seva família —després d’haver tancat un negoci— és molt fràgil. Però, a més, en el rerefons polític hi ha un enfrontament directe amb qui va ser el seu vicepresident en el Consell Insular entre juliol de 2023 i el febrer passat, el president del PP a Formentera, José Alcaraz.
La situació entre tots dos durant els mesos de novembre i desembre s’anà fent més i més difícil. Fins que just iniciat el mes de gener d’enguany, Sa Unió expulsà Córdoba. La resposta del president del Consell es va fer esperar un mes i busques. El dia 24 de febrer va destituir Alcaraz del càrrec de vicepresident i l’expulsà del Govern insular, en el qual s’encarregava de dirigir la Conselleria de Promoció Econòmica i Administració, a més de ser el portaveu del Govern insular. Tot i això, la resta de membres del govern del Consell, de Sa Unió, no dimitiren, si bé donaren suport polític a Alcaraz. S’estimaren més seguir en els càrrecs executius de la institució «per responsabilitat», segons digueren, per evitar que el Consell entràs en col·lapse.
Al cap de poques setmanes, el mes de març, el Periódico de Ibiza y Formentera publicava l’enregistrament d’una conversa entre Alcaraz i Córdoba, en la qual el president del Consell reconeixia que patia seriosos problemes econòmics i que necessitava diners. Una confessió que anava en la línia que el PP havia filtrat com a explicació de tota la crisi que va esclatar el novembre.
Amb Córdoba expulsat el gener i amb l’enfrontament amb Alcaraz, la situació de la institució s’havia convertit en quelcom més que estranya. De fet, era inèdita i surrealista: un president trànsfuga, cosa que no s’havia vist mai. Però el fet que els altres membres del Govern insular seguissin en els seus llocs executius permetia emmascarar la delirant circumstància per la qual passava el Consell. Era el que permetia suposar que, d’una manera o d’una altra, es trobaria una solució. Però no. Tot el contrari, més aviat.
L’horabaixa del divendres 14 de juny es feia públic que els executius del govern de Córdoba menys un dimitien dels seus càrrecs i passaven a l’oposició, amb la qual cosa la institució passava a ser governada pel president i pel no dimissionari enfront de 15 opositors. Increïble, però cert. La situació no té cap ni peus. No es veu sortida excepte que Córdoba dimiteixi, pacti amb l’oposició d’esquerres o, si no, que PSOE i Gent per Formentera aconsegueixin pactar amb un trànsfuga i així assegurar-se prou vots per presentar una moció de censura.
Cap opció pareixia molt probable a curt termini la setmana passada. El cap de la institució seguia sense manifestar-se en públic, però ha reiterat els últims mesos que no té cap intenció de dimitir. El dilluns 17 de juny el PSOE va anunciar formalment, després d’una reunió d’urgència de la comissió executiva insular, que «no pactarem de cap de les maneres amb Sa Unió» una moció de censura. Atès que els socialistes tenen cinc dels nou membres del Consell, que el president va per lliure, que Sa Unió —que és la marca de la dreta local, el PP més independents— en té vuit i Gent per Formentera en suma cinc, seria imprescindible per forjar una alternativa que, primer, el PSOE i Gent acordassin un relleu per a Córdoba i, després, que un dels nou electes per la dreta votàs a favor dels esquerrans o fos ell qui encapçalàs la moció amb el suport de l’esquerra.
La setmana passada totes les mirades convergien sobre el no dimissionari de Sa Unió, el conseller de Turisme i Habitatge, Artal Mayans. Segons el Periódico de Ibiza y Formentera, el seu partit no tenia «cap dubte» que acabaria per dimitir. Respecte a la decisió dels socialistes, el diari titulava gràficament que «el PSOE reforça el bloqueig».
En un article d’opinió enviat al diari referit per Sílvia Tur, de Gent, exdiputada del Parlament balear per Formentera —des de 2015 fins a la seva dimissió de l’escó el 2021— i antiga consellera del Consell —entre 2007 i 2015—, feia una anàlisi que pot donar llum. Segons assegurava, tot l’afer neix de l’enfrontament inicial entre Córdoba i José Alcaraz, i que quan el president destituí el del PP del càrrec de vicepresident, «els consellers de Sa Unió es posaren al seu costat» (d’Alcaraz) i s’inicià «la croada de descrèdit» contra Córdoba, «fent acusacions constants sense proves». En el fons, tot s’explicaria, a parer de Tur, «més per les expectatives» d’Alcaraz de voler ser president del Consell que «per la manca de mesura de Córdoba».
Sigui pel que sigui, el que és ben clar és que, de moment, la institució ha quedat bloquejada. Al respecte, el secretari del Consell, Ángel Custodio Navarro, afirmà en declaracions al diari ja citat que «estam davant d’un escenari enrevessat d’ingovernabilitat», que «no està previst a la normativa» legal i que «és inèdit a la democràcia espanyola». No se sap què pot passar, però no pareix molt probable que es pugui perllongar una situació tan surrealista.