L'oferta de sèries actual es podria dividir, en termes generals, en dos tipus: les que intenten oferir alguna cosa nova i les que repeteixen el que s’ha fet sempre. Com a espectadors, hi ha moments en què volem que ens sorprenguin, però també hi ha dies que preferim la comoditat d’allò que ja coneixem i que sabem que ens agrada. Aquest és el raonament que hi ha darrere de projectes com el de Presumed Innocent, una minisèrie estrenada recentment a Apple TV+ on no trobareu res que no hàgiu vist abans, però podria ser que fos exactament la mena d’història que us ve de gust veure ara. Compta amb l’atractiu d’una estrella com Jake Gyllenhaal com a protagonista, la seguretat que proporciona un guionista tan veterà com David E. Kelley al darrere i, a més, es basa en una novel·la d’èxit que en el seu moment ja es va adaptar al cinema. Tots aquests elements li estan dient a l’espectador que pot posar el cervell en mode poc exigent per gaudir del que és un thriller de la vella escola que es podria haver fet perfectament als anys noranta. I dic això tant per a bé com per a mal. El protagonista de la història és un fiscal que es presenta com un home honest des de la primera escena de la sèrie, on declara davant del tribunal que el seu objectiu és estar segur de la culpabilitat d’un home abans de condemnar-lo i que aquesta és la seva responsabilitat i també la del jurat.
Aquestes paraules tenen un doble significat des del principi, ja que l’espectador que coneix mínimament la història original, o que simplement ha llegit la sinopsi que fa la mateixa plataforma de la sèrie, sap que aquest fiscal acabarà sent acusat de l’assassinat d’una companya de professió. I, per tant, quan demana que es consideri un acusat innocent fins que no hi hagi proves definitives del contrari, està parlant de si mateix en el futur. És realment culpable? El guió gestiona molt bé l’interès per respondre aquesta pregunta, dosificant la informació sobre el personatge i sobre el cas i posant èmfasi en la relació que l’acusat tenia amb la seva excompanya. Hi tenia una relació d’encontres sexuals, molt fogosos i amb un cert grau d’agressivitat, que ell ha aconseguit mantenir en secret. En estar casat i tenir fills era una relació que amagaven de tothom. Malgrat això, la seva dona sabia que aquests encontres havien passat i es consolava pensant que ja no es produïen. L’assassinat de l’amant ho destapa tot, de mica en mica, de manera que la trama barreja trama judicial amb drama familiar i també interessos polítics.
Són tres ingredients que David E. Kelley sap combinar amb expertesa i no dubta a extreure melodrama de la vida familiar del protagonista. Tampoc de mostrar salts enrere molt explícits de l’afer sexual que el protagonista havia mantingut amb la companya ara morta. És una llàstima que la víctima sigui poc més que això, un objecte de desig, i el guió no procuri donar-li més entitat. És un tractament propi de la ficció que es feia fa tres dècades. I és que, com deia al principi, Presumed Innocent és una proposta d’un altre temps, en tots els sentits. Per a Jake Gyllenhaal, és una entrada força conservadora en el món de les sèries que resol amb ofici. Dona solidesa i presència al projecte, però no és un paper amb el qual pugui trencar cap motlle, sinó més aviat sumar-se a una llarga llista d’interpretacions masculines similars en altres thrillers amb base judicial. El mateix es pot dir de la resta del repartiment, que compleix el paper assignat d’una proposta que entrarà bé a molts espectadors aquest estiu, però que no té realment res que la faci memorable. Una distracció per a les nits d’estiu que farà el seu fet.
Presumed Innocent
Creador: David E. Kelley (adaptant la novel·la de Scott Turow)
Repartiment: Jake Gyllenhaal i Ruth Negga
Minisèries: 8 episodis
Plataforma: Apple TV+