El resultat de les eleccions europees d’aquest 9 de juny deixa moltíssimes lectures. D’alguna manera es pot dir que el PP ha superat el repte en guanyar les eleccions a un PSOE que, segons els últims sondejos, podia arribar a imposar-se a la formació d’Alberto Núñez Feijóo. Finalment, però, els populars es queden amb 22 dels 61 escons –en guanyen nou– i els socialistes amb vint, perdent-ne un.
El PP, a més, pot ostentar d’haver guanyat en 41 de les 51 províncies de l’Estat espanyol. Les excepcions, els de sempre: Euskal Herria i Catalunya, i ara també l’arxipèlag canari, on els socialistes s’han imposat. També ho ha fet a Navarra, Àlaba, Biscaia, Tarragona i Barcelona, mentre que a Guipúscoa s’ha imposat Ara Repúbliques –gràcies a l’atracció de vot aconseguida per EH Bildu. D’altra banda, a Girona i a Lleida el guanyador ha sigut Junts. Els de Toni Comín han quedat per davant d’Esquerra Republicana, malgrat el que auguraven els sondejos a peu d’urna.
El tercer partit més votat ha sigut Vox, que aconsegueix dos eurodiputats més que al 2019, amb un total de sis després d’una campanya molt hostil contra el PP i malgrat la irrupció cridanera de Se Acabó La Fiesta, la candidatura de l’ultra Alvise Pérez, que ha demostrat el poder electoral que pot concedir l’ús de les xarxes socials. Aquesta candidatura, que també s’ha enfrontat amb Vox pel mateix espai, aconsegueix tres eurodiputats i es queda, només, a 11.000 vots de Sumar, possiblement el gran perdedor de la nit.
I és que, a escala estatal, la candidatura integrada pel partit de Yolanda Díaz, Catalunya en Comú, Compromís, Esquerra Unida, Més Madrid i altres partits territorials aconsegueix només tres eurodiputats amb 810.000 vots, un 4,7% del total, i és fins i tot superada per Ara Repúbliques, que només ha aconseguit guanyar a la demarcació de Guipúzcoa i que ha superat Sumar malgrat el molt mal moment que travessa Esquerra Republicana a Catalunya. Ara Repúbliques, amb 856.000 vots, supera Sumar per quasi 50.000 sufragis. Sumar també ha sigut víctima de la gran recuperació de Podem, que supera els 570.000 vots amb la candidatura de l’exministra Irene Montero i aconsegueix dos eurodiputats.
Hi ha altres dos partits que aconsegueixen representació. Junts, amb Toni Comín al capdavant, demostra fins a quin punt Carles Puigdemont dona vots a aquest espai, ja que amb ell com a cap de llista van tindre tres eurodiputats durant l’anterior legislatura. Tot i així, no es pot dir que Junts haja fracassat en aquestes eleccions: aconsegueixen 431.000 vots després d’haver-se presentat només a Catalunya, sense aliances arreu de l’Estat, i superen ERC al Principat per 75.000 vots. L’altra candidatura que aconsegueix representació és la Coalició per una Europa Solidària (CEUS), dominada pel PNB i amb l’empenta de Coalició Canària i Proposta per les Illes, entre d’altres. Aconsegueixen també un eurodiputat, tot i haver quedat molt lluny de Junts –163.000 vots menys– malgrat igual en representants.
Països Catalans
La força del PSOE procedeix de Catalunya, on per primera vegada en quinze anys han guanyat les eleccions europees amb un 30,63% dels vots, a molta distància del 18,02% de Junts. ERC supera el PP per només 25.000 vots i Comuns Sumar queden en una posició pèssima: per darrere de Vox i de Podem, amb 103.000 vots (4,3%). Al Principat l'altra notícia és la davallada de l'independentisme, que perd quasi un milió de vots respecte a les europees de 2019.
Al País Valencià la distància entre PP i PSOE és molt similar –en termes proporcionals– a la que hi ha a la resta de l’Estat espanyol. El PP aconsegueix el 35,85% dels vots i el PSOE el 31,41%. Els primers milloren els seus resultats respecte a les eleccions espanyoles del 23 de juliol al País Valencià, i els segons l’empitjoren. També cau Vox respecte al 23 de juliol, tot i que supera de llarg Compromís-Sumar amb 75.000 vots més i quasi quatre punts percentuals. Al País Valencià la candidatura d’Alvise Pérez també obté un bon resultat amb 113.517 vots, i en demarcacions com la d’Alacant superen fins i tot Compromís.
Pel que fa a les Illes Balears, el PP s’imposa amb més diferència respecte al PSOE: 35,78% front al 28,93%. Vox és tercera força amb l’11,2% i, de manera sorprenent, Se Acabó La Fiesta passa per davant d’Ara Repúbliques, la candidatura que integra EH Bildu, Esquerra Republicana, BNG i els balears d’Ara Més, per sis-cents vots. Sumar obté el 4,35% dels vots a les Illes –Ara Repúbliques passa per davant amb el 5,17%– i Podem es queda amb el 3,14%.
Per últim, a la Catalunya Nord se certifica el que s’esperava: una golejada de la ultradreta lepenista. Tant ha sigut així que ha superat la meitat dels vots en aquest territori ubicat a l’Estat francès, on el president Emmanuel Macron ha dissolt l’Assemblea i ha convocat eleccions legislatives de manera anticipada.
Tornant a l'Estat espanyol, la suma de la dreta i la ultradreta fa 31 diputats dels 61 que s'envien a l'eurocambra.