De cop i resposta, el debat sobre el turisme s’ha convertit en el principal tema de l’agenda política balear. Des de 2017, es van anar aixecant veus —ecologistes, alguna plataforma ciutadana...— que alertaren d’un «excessiu creixement» del nombre de turistes que arribaven a cada una de les illes. Però l’esquerra que governava no els va fer cas. I la dreta política, econòmica, social i mediàtica batejà els crítics com a turismofòbics. Això ha canviat radicalment enguany.
Desinterès.
Durant set anys s’han repetit les queixes per la saturació sense que els polítics fessin res. El 2018 hi hagué una gran eclosió de crítiques —i pintades a parets del centre antic de Palma— contra la saturació i massificació turística. Però el Govern de Francina Armengol no les va atendre. Des de la Conselleria de Turisme, en mans de Més per Mallorca, la preocupació era estendre l’arribada de turistes més enllà de l’estiu, amb l’argument de la suposada «desestacionalització». Els ecologistes del GOB i Terraferida advertiren que això només portaria més i més turistes. Els anys posteriors els donaren tota la raó.
Si l’esquerra es mostrava insensible davant del malestar social creixent per la saturació, la dreta aprofitava la polèmica per atacar el govern d’Armengol per no fer res contra «la turismofòbia» que «està augmentant», deia l’estiu de 2018 el PP balear. Fins i tot organitzà un acte contra la turismofòbia i a favor de l’arribada de turistes amb el lema «We love tourisme»: la portaveu parlamentària, Marga Prohens, lluïa orgullosa un dels cartells amb aquest lema.
De bell de nou va renéixer la polèmica l’estiu de 2019 i el desinterès fou la norma dels polítics. El 2020 la pandèmia ho aturà tot; també l’arribada de turistes. Els ecologistes, com el GOB, demanaren que s’aprofitàs l’oportunitat per «repensar el model econòmic», basat en el «monocultiu turístic». L’esquerra aprovà una moratòria de noves places turístiques i n’esborrà 15.000 de les de creixement potencial. Però no volgué ni parlar del que reclamaven els ecologistes, que era el decreixement real de places existents i, per tant, també del nombre de turistes.
L’estiu de 2022 el conseller de Turismo des de 2019, Iago Negueruela, i Armengol -tot dos del PSOE- veieren amb goig com les Illes s’ompliren novament a vessar de turistes. I el Govern treia pit per la plena ocupació laboral, a pesar de les crítiques per la massificació, que arribaren a nivells mai vistos. Quan un periodista li demanà a Negueruela aquell estiu què li semblava tanta queixa per la saturació, contestà de forma molt agre que la massificació no era més que una mera «sensació» i, a més, «puntual» i que allò que «de bon de veres importa als treballadors» era «tenir feina», cosa que a les Balears s’estava assolint més que mai gràcies «a la gestió del Govern».
El viratge.
Molt han canviat les coses des de llavors. Tots els partits han mudat el seu discurs turístic. El cas més sorprenent és el del PP.
Marga Prohens va substituir Biel Company en el lideratge de la formació conservadora el juliol de 2021, imposada per Pablo Casado. En els mesos següents conversà amb tots els responsables d’agrupacions del partit, amb exdirigents, amb batlles i regidors... i segurament fou quan va començar a rebre opinions que no eren coincidents amb les teories que fins aleshores havia defensat respecte a la turismofòbia. En paral·lel a aquestes converses, també volgué parlar amb periodistes. En una xerrada amb aquest setmanari, el gener de 2023, quan faltaven quatre mesos per a les eleccions, contestà una pregunta concreta sobre la saturació turística i reconegué que «és un malestar social transversal» a ideologies polítiques i que, si es convertia en presidenta, «haurem de fer qualque cosa» al respecte.
Era la primera vegada que un dirigent del PP acceptava almenys la possibilitat de pensar a «fer qualque cosa» per lluitar contra la saturació turística. Tanmateix, des del moment que fou investida com a presidenta de les Balears no pareixia que anés a complir el que havia dit.
L’abril passat esclatà el canvi. Amb l’inici de la temporada alta començaren els problemes derivats de la saturació. Alguns batlles del PP es queixaren i reclamaren «actuacions immediates» contra els embussos de vehicles en els accessos als pobles respectius.
La resposta de Prohens va deixar descol·locat tothom. «Hem arribat al límit, no podem seguir creixent més», sentencià a finals d’abril. Just iniciat el maig, assegurà que «hem de posar límits, ha arribat l’hora de prendre decisions valentes, i ho volem fer de la mà de tota la societat, del sector turístic i també de la societat civil». I anuncià la creació de la Mesa per al pacte social i polític per a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears. Dit i fet: el 22 de maig es constituí, formada per unes 140 persones de tot l’espectre polític, sindical, empresarial i social. La idea, segons la presidenta, és tenir un document —basat en «dades objectives»— a finals d’any que serveixi de guia per «prendre mesures».
En paral·lel, Prohens prohibia que les edificacions il·legals en sòl rústic que siguin legalitzades —segons una norma aprovada pel seu Govern— puguin ser usades per fer lloguer turístic. En el Consell d’Eivissa el PP votà a favor d’una proposta de limitar l’entrada de vehicles a l’illa. En el Consell mallorquí el PP imposà el límit de places turístiques. L’Ajuntament de Palma, del PP, anuncià que demanarà imposar límits a l’arribada de creuers...
Era un canvi radical respecte a tot el que havia defensat el PP abans. Però cal anar amb compte: no és que s’hagi tornat ecologista ni està a favor del canvi del model productiu. En absolut. El que fa ara, igual que el PSOE, és apostar per la «millora del model turístic», però «no pel decreixement; jo mai he parlat de decreixement, ni abans ni ara», diu Prohens. Per a la presidenta el que cal és atacar l’oferta il·legal de places turístiques i analitzar a fons el problema de la saturació per actuar allà on puntualment es pugui produir. Al respecte el conseller de Turisme, Jaume Bauzá, explicava en una entrevista al diari Ara Balears que «l’important és repartir i, si un lloc està saturat, intentar que la gent vagi a un altre».
No només ha canviat el PP. També el PSOE. Negueruela, avui portaveu parlamentari, ja no menysté les crítiques a la saturació. Tot el contrari, ara assegura estar al costat dels que es queixen i que el govern de Prohens és «hipòcrita», perquè diu defensar allò en què «no creu» i «fa el contrari» del que assegura que vol.
Són temps de canvi respecte a la política turística, que afecten també Més per Mallorca. El líder d’aquesta formació, Lluís Apesteguia, confessà la necessitat de fer autocrítica per la gestió feta durant els vuit anys de Govern progressista: «Les esquerres hem de fer una profunda autocrítica sobre com hem arribat fins aquí». Ara assegura que, com reclamen els ecologistes des de fa anys, cal no només imposar límits, sinó decréixer turísticament, amb tot el que suposa: «És l’únic camí».
Val a dir que és la primera vegada que un dirigent d’una formació esquerrana accepta que no s’ha fet bé qualque cosa en relació amb el turisme. Les xifres animen l’autocrítica que reclama Apesteguia. Entre el primer i l’últim any del govern d’esquerres —2015-2023— el nombre de turistes passà de 14,1 a 17,8 milions.
Per a enguany, les xifres inicials auguren que es batran les marques turístiques anteriors. Entre el gener i l’abril ja han arribat a les Illes gairebé dos milions de visitants estrangers —1.978.468—, el 6,8% més que en el quadrimestre de l’any passat.
Davant d’aquestes xifres no pot estranyar que cada cop hi hagi més ciutadans preocupats per l’allau de visitants i la massificació. De fet, la saturació ja és, juntament amb els preus de l’habitatge i els salaris baixos, un dels tres problemes que més preocupen els illencs, segons una enquesta elaborada per l’IBES (Instituto Balear de Estudios Sociales) i publicada per Última Hora el 2 de juny passat.
El Govern balear del PP també va encarregar una enquesta sobre la percepció ciutadana de la saturació. No n’ha transcendit el resultat, però no és difícil imaginar-lo; no pot ser gaire diferent del del citat sondeig.
Tant les crítiques socials com aquestes enquestes —i en especial la manifestació del 25 de maig que va sorprendre per la inesperada gernació que exigí limitacions—han mostrat a tots els polítics que la saturació no és una mera «sensació» ni exageracions de «turismofòbics», sinó una preocupació social real i transversal. Per això han canviat de discurs. Tots. Però és especialment cridaner el cas del PP, en el qual Prohens ha imposat una nova fe en relació amb el discurs turístic: la dels conversos.