Claudia Sheinbaum s’obre pas entre el públic, xoca les mans i s’ofereix per fer-se selfies. Hi ha algunes dones indígenes que sacsen un encenser al voltant d’aquesta política de 61 anys, a més de posar-li al coll una collaret de flors per donar-li la benvinguda. Sheinbaum porta una samarreta negra amb brodats. D’armilla antibales, no en porta.
La preocupació per un possible atemptat sobre l’encara candidata primera presidenta de Mèxic durant la campanya està justificada en aquest acte electoral a Celaya, una ciutat gran a tres hores en cotxe al nord-oest de Ciutat de Mèxic.
La calor és intensa, però milers de persones s’han concentrat a la plaça principal de la ciutat. Vigilen l’acte soldats amb rostres amarats de suor sobre camionetes i equipats amb armes de foc ràpid. Els voluntaris electorals escriuen amb delit als seus telèfons mòbils.
Sheinbaum s’apropa al micròfon. D’entrada, fa una petició inusual: “Fem un aplaudiment d’un minut per recordar la Gisela!”. L’aplaudiment ressona a les façanes dels edificis d’estil colonial. Alguns assistents no poden contenir les llàgrimes.
Gisela Gaytán volia esdevenir batllessa de Celaya. Com Sheinbaum, era membre del partit Morena, nacionalista, d’esquerres i del president en funcions Andrés Manuel López Obrador. Com a regidora del municipi, aquesta advocada de 37 anys s’ocupava, sobretot, dels interessos de la comunitat LGBTQ i de les polítiques juvenils. L’1 d’abril es trobava al carrer amb seguidors quan un desconegut li va disparar i després va fugir en una motocicleta. Un assassí a sou que, presumiblement, pertanyia a un càrtel del crim de Celaya.
Gaytán és la víctima més coneguda de la violència amb motivació política poc abans de les eleccions del 2 de juny. Aquest dia la ciutadania va triar una nova presidenta, atès que dues dones encapçalaven les enquestes. També van ser elegits molts nous governadors, així com milers de batllies, diputats i regidors municipals. Han sigut les eleccions més àmplies de la història de Mèxic, i les més sagnants: dotzenes de persones han estat assassinades durant la campanya electoral dels darrers mesos.
Els atemptats han tacat el balanç del populista d’esquerres López Obrador, el qual havia promès la pacificació del país durant la presa de possessió l’any 2018. Durant els sis anys de mandat s’han comès més de 180.000 assassinats, un rècord funest per a un país que fa anys que és l’escenari de les guerres entre bandes violentes.
Molta gent s’ha avesat a les massacres, les toleren com si fossin tan inevitables com ho és una catàstrofe natural. Per a una gran part de l’electorat, tenen importància altres coses: els programes socials que López Obrador ha aplicat, la pujada de les pensions i l’augment del salari mínim. Per primer cop en dècades, la pobresa ha retrocedit i el peso mexicà s’ha convertit en una de les divises més fortes del món.
Aquest previsible èxit, la probablement primera presidenta de Mèxic l’ha d’agrair sobretot a un home: el seu mentor López Obrador.
El dirigent, de 70 anys, no podia presentar-se de nou a la reelecció. Claudia Sheinbaum pretén assumir la seva herència política. López Obrador no tenia permès de fer campanya a favor d’ella, però no amagava pas que sempre ha estat la seva favorita. Fins fa un any, era batllessa de Ciutat de Mèxic i ha encapçalat amb avantatge totes les enquestes. La candidata de l’oposició, Xóchitl Gálvez, una senadora i dona de negocis amb arrels indígenes, ha dedicat a Sheinbaum atacs agressius. Els analistes els consideraven, sobretot, una expressió de la creixent desesperació a la vista de les enquestes, que han coincidit amb el resultat.
Amb Sheinbaum succeint el patriarca López Obrador, la successió portarà, previsiblement, una tecnòcrata, acadèmica nacionalista d’esquerres que es caracteritza per la seva ponderació i autodisciplina. Sheinbaum, física i experta mediambiental, apareix com un contramodel respecte dels mascles alfa guiats per la testosterona que governen en molts països de Llatinoamèrica. La seva elecció representa també un senyal contra l’avenç de l’extrema dreta al continent.
La tasca és ingent: un cop elegida, Sheinbaum no només haurà de parlar de migració il·legal i drets d’importació amb el nou president dels EUA. Serà tot un repte si el seu homòleg s’acaba dient Donald Trump. Tot i que va alimentar el ressentiment antimexicà i va fer ampliar les instal·lacions frontereres, López Obrador s’hi va avenir prou bé. Tots dos homes compartien un alt nivell de masclisme i una narrativa populista segons la qual van arribar al poder en contra l’oposició de l’establishment.
Ara bé, la principal tasca que ocuparà Sheinbaum serà el crim organitzat. Sota el mandat de López Obrador, en especial el càrtel de Sinaloa i el càrtel Nueva Generación, de Jalisco i temut per la seva crueltat, han ampliat el seu àmbit d’influència. “L’avenç del crim organitzat és el repte més gran que haurà d’afrontar la pròxima presidenta”, afirma l’expert en seguretat David Saucedo. Posar fre a aquest avenç es decideix en llocs com Celaya.
La ciutat, d’uns 380.000 habitants, és considerada una de les més perilloses del món. I és que presenta un índex d’assassinats de 109 per cada 100.000 habitants. El risc de patir-hi una mort violenta és clarament superior al de St. Louis, la ciutat amb l’índex d’assassinats més alt dels EUA. “Tinc por que Claudia Sheinbaum també estigui en perill”, diu Cecilia Hernández, que assisteix a l’acte electoral des d’un banc d’un parc. Afirma que va arribar a Celaya fa dos anys provinent del sud del país, més empobrit, i explica que treballa al servei d’una casa. “El nostre sistema jurídic està podrit”, diu aquesta dona de 51 anys. “Permet que els gàngsters facin el que volen.”
La combinació entre crim organitzat, cossos de seguretat i política es remunta dècades enrere. “Normalment, durant la campanya electoral els càrtels donen suport a candidats de tots els partits”, diu l’expert en seguretat Saucedo. Inclús molts candidats del partit de Sheinbaum, Morena, haurien acceptat l’ajuda dels càrtels. “Qui s’hi oposa, ho paga amb la vida.”
Els analistes critiquen que López Obrador hagi combatut els càrtels de manera poc decidida perquè tenen massa poder. “Va decidir de tan sols gestionar el problema”, diu Saucedo. “Ha llegat la tasca a Sheinbaum.”
A Celaya, Sheinbaum no parla de les polítiques de seguretat del seu mentor polític, sinó que al·ludeix al balanç del seu paper a la batllia de Ciutat de Mèxic. “Fa sis anys, van dir que una dona no es podia ocupar de la seguretat de la ciutat”, diu. “I hem reduït a la meitat l’índex d’assassinats!” Afirma que ho han aconseguit sense militaritzar l’aparell de seguretat, diu el politòleg Carlos Pérez Ricart, que ha publicat un estudi sobre el tema. “Ha reforçat el departament d’investigació i ha millorat la cooperació amb la fiscalia.”
A cada acte electoral, Sheinbaum interpel·la les dones sobretot, però mantenia les distàncies amb les organitzacions feministes. Per això, hi ha qui es pregunta fins on es pot arribar respecte dels drets de les dones quan s’és la protegida d’un home que considera el feminisme com una part de l’elit conservadora.
Quan era estudiant, Sheinbaum es va implicar en el moviment estudiantil d’esquerres i, més tard, va ser cofundadora del partit d’esquerres PRD, al qual també pertanyia López Obrador. Ella prové d’una família jueva, els seus avis van arribar a Mèxic provinents de Bulgària i Lituània. La mare és una biòloga distingida en diverses ocasions. Com a experta mediambiental, Sheinbaum treballà a l’IPCC, un grup internacional de científics que es dedica a l’estudi del canvi climàtic i que va rebre el premi Nobel de la pau el 2007. La seva àrea d’expertesa és la política energètica. Els seus col·laboradors l’anomenen “la Doctora”.
Fou López Obrador el descobridor del seu talent polític. Durant el seu temps de batlle de Ciutat de Mèxic entre l’any 2000 i el 2005, va cridar-li l’atenció en el moment en què cercava algú que pogués posar en pràctica el seu projecte de presentació: la construcció d’un “segon pis” de l’estació de la ciutat. Els treballadors van parlar-li de l’activista, que era coneguda per les seves dots organitzatives. Llavors va decidir nomenar-la responsable de Medi Ambient de la ciutat i li traspassà la responsabilitat de construir aquest viaducte de 12,4 quilòmetres. El 2017, quan López Obrador es va presentar a les eleccions presidencials, va donar suport a la candidatura de Sheinbaum per convertir-se en la nova batllessa.
El balanç de Sheinbaum a la batllia de la capital és eminentment positiu. L’any passat, en renunciar al càrrec, el 54 per cent de les persones que van contestar una enquesta encarregada per diari financer El Financiero van considerar positiva la seva obra de govern. Tanmateix, durant el seu mandat, fa tres anys, es produí un accident de metro en enfonsar-se els pilars d’un tram elevat de vies. 26 persones hi van perdre la vida. Els exàmens pericials van atribuir-ne la causa a dèficits constructius. Es diu que les obres de les vies havien estat tacades per la corrupció. El tram de vies afectat fou inaugurat abans que Sheinbaum fos elegida batllessa, però molts ciutadans la fan responsable del dèficit en les tasques de manteniment.
Un dels seus punts forts fou la política mediambiental. I és que Ciutat de Mèxic pateix una contaminació extrema de l’aire i escassetat hídrica. Sheinbaum va fer prohibir les bosses de plàstic als supermercats i va impulsar l’ús d’energies renovables al transport públic. Aquí és on es diferencia del seu mentor. López Obrador aposta pels combustibles fòssils, atès que veu en la companyia petroliera estatal Pemex, altament endeutada, un motor per al desenvolupament del país.
La política energètica és un dels molts temes en què, com a presidenta, podria xocar amb el seu predecessor. Amb l’exèrcit, hi manté les distàncies. Amb López Obrador, els soldats es van convertir en el puntal més important del govern, atès que no sols hi va recórrer per lluitar contra la droga, sinó també per construir carrers, aeroports i línies ferroviàries.
Amb tot, a Mèxic molta gent no tem tant el conflicte entre mentor i deixebla com la suposada fidelitat de Sheinbaum a aquest i les seves tendències autoritàries.
Al febrer, el president havia intentat imposar un reguitzell de canvis constitucionals que li haurien permès un accés directe al tribunal superior i a altres institucions estatals. L’intent, fins ara, ha quedat encallat al congrés. “La democràcia mexicana està en joc”, avisava fa poc l’historiador mexicà Enrique Krauze. L’herència política de López Obrador és un “despotisme enverinat”, escrivia el columnista Jesús Silva-Herzog Márquez al rotatiu Reforma.
Sheinbaum ha anunciat que dona suport a la iniciativa legal de López Obrador. Silva-Herzog Márquez tem que tingui una “visió molt ideològica del món”.
La proximitat respecte del patriarca podria convertir-se alhora tant en un gran trumfo com en una gran llosa per a Sheinbaum. Però si desitja modernitzar el país, haurà de trencar amb López Obrador, diu Silva-Herzog Márquez: “El parricidi no seria pas res de nou en la història de Mèxic.”
Tanmateix, és més probable que s’acabi entenent amb el seu mentor. Així és com Mèxic podria ser dirigit per un duet: la primera dona al palau governamental i l’home que va ajudar-la a arribar-hi.
Traducció d'Arnau Ferre Samon