Des de fa un parell de setmanes, representants de les diverses forces nacionalistes de l'estat mantenen nombrosos contactes amb el propòsit d'establir coalicions per anar al Parlament europeu.
Esquerra Republicana de Catalunya impulsa una candidatura a nivell de Països Catalans, amb la Unitat del Poble Valencià, el Partit Socialista de Mallorca i el de Menorca. Després d'algunes reunions en aquest sentit, el projecte no acaba d'estar prou madur per a aquestes eleccions del 86.
Per tant, ERC acabarà probablement en coalició amb altres partits del PaísBasc i Galícia, els «perifèrics» de què parlarem més endavant.
El Partido Socialista Galego - Esquerda Galega també ha llançat una proposta de candidatura comuna a les organitzacions nacionalistes i d'esquerra gallegues. A més del PSG-EG, hi hauria el Partido Nacionalista Galego i el Bloque Nacionalista Galego. Segons fonts del PSG-EG, que lidera Camilo Nogueira, presentar-se a les eleccions europees enquadra plenament amb el seu projecte de defensa de les reivindicacions nacionals gallegues, inserit a l'Estat i a Europa.
El PNG veu amb bons ulls la proposta del PSG-EG, i la considera una oportunitat històrica per al nacionalisme gallec. Amb Pablo González Mariñas al front, el PNG és especialment fort a La Corunya i a Pontevedra. Des que després de les passades legislatives de juny del 86 s'escindís de Coalición Galega, el PNG ocupa un espai ideològic semblant a aquell en què se situen actualment a Galícia la resta de forces nacionalistes d'esquerra. No és estrany, doncs, que de la proposta en qüestió, CG n'estigui absolutament descartada.
Per ara, no han decidit el cap de llista, sinó que contemplen dues possibilitats. L'una, trobar un candidat representatiu del nacionalisme gallec, amb vocació europeista, més o menys vinculat a les tres organitzacions, però no home de partit. L'altra, fer un sistema de rotació que permetés ocupar l'escó d'Estrasburg durant sis mesos al primer candidat de cada partit. Cal recordar que d'ací a divuit mesos caldrà tornar a convocar eleccions al Parlament Europeu.
Paral·lelament a les iniciatives de Catalunya i Galícia, els anomenats «perifèrics» també mantenen contactes a nivell d'estat. Primer van ser ERC, PSG-EG, UPV, els FSM i Euskadiko Eskerra, que van reunir-se a Mallorca. Després, Eusko Alkartasuna, el partit de Garaikoetxea, va substituir EE, el de Bandrés. Segons sembla, amplis sectors d'ERC no volen saber res d'EE, tot i que fa un temps s'havia especulat amb una llista encapçalada per Bandrés i Heribert Barrera. Ara les coses són diferents. Garaikoetxea ja s'ha entrevistat amb Hortalà, i Euskadiko Eskerra té tendència a apropar-se a Izquierda Unida.
Amb tota seguretat, EA s'incorporarà als perifèrics. Un escó a Estrasburg pot costar prop de 225.000 vots i això porta a fer coalicions. Per la seva banda, Esquerra Unida ha buscat el suport de la UPV. Però aquesta col·laboració ja es pot descartar per complet. UPV tampoc no té decidit el seu cap de llista, però podria saltar la sorpresa i ser ocupat per algun representant del món intel·lectual, abans que per un representant de la direcció del partit. Tanmateix, per a la UPV, les autonòmiques i les municipals són més importants que les europees, totes el proper 10 de juny.
L'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, que forma part juntament amb el PSUC i el PCC de la recentment creada Iniciativa per Catalunya, deixarà que els comunistes vagin plegats amb Izquierda Unida, mentre ENE intenta encabir-se a darrera hora amb els «perifèrics».
Els nacionalismes moderats
Convergència i Unió és la força nacionalista que més ha avançat en el tema de les eleccions europees. No té previst fer coalició amb cap altra força estatal. Presentarà llista pròpia de CiU probablement a tot l'estat; això li permetrà recollir alguns milers de vots més i beneficiar-se millor dels espais de propaganda. La campanya electoral, però, només la farà a Catalunya.
Carles Gasòliba, de CDC i actualment diputat al Parlament Europeu per Minoria Catalana, serà qui encapçali la llista de CiU. Concepció Ferrer, d'Unió Democràtica de Catalunya, n'ocuparà el segon lloc.
El Partit Nacionalista Basc, que primer havia amenaçat de no presentar-s'hi si Euskadi no era circumscripció electoral europea, ara està estudiant la seva participació. Segons sembla, el PNB ha hagut d'afluixar després del pacte de govern amb el PSOE.
El portaveu del PNB, Jon Gangoiti, ha afirmat que «amb la llei electoral a les Corts de Madrid, s'acaba l'esperit de l'Estat de les autonomies». Fet i fet, el PNB encara no ha resolt qui serà el seu candidat ni si farà coalició amb cap altre partit nacionalista. Així les coses, podria arribar a algun tipus d'acord amb Convergència i Unió. Acord que no es va produir a l'hora de fer una alternativa conjunta al projecte de llei electoral presentat pel PSOE.
Els nacionalistes radicals
La coalició abertzale Herri Batasuna es troba en ple procés de debat intern. L'estructura totalment piramidal de l'organització fa que els 16.000 militants participin de l'elaboració del compromís final. No obstant això, és probable que s'imposi la decisió, també, de presentar-se a tot l'estat, i donar marge de confiança a la Mesa Nacional perquè decideixi possibles coalicions amb altres forces nacionalistes.
Amb els seus 200.000 vots, HB sap que ho té molt just per assegurar-se un escó a Europa; per això està mantenint una sèrie de contactes. Recentment, una comissió de relacions internacionals d'HB ha visitat Carles Castellanos i Josep Maria Cervelló, del Moviment de Defensa de la Terra. L'MDT es planteja a hores d'ara el seu suport a la candidatura d'HB. El Bloque Nacionalista Galego també s'hi podria afegir si finalment fracassés la iniciativa particular dels nacionalistes gallecs.
Els nacionalistes canaris, per la seua banda, es troben dividits en quatre grups. A més de la Izquierda Nacionalista
Canaria —INC— i la Unión de Nacionalistas de Izquierda —UNI—, hi ha el Congreso Nacional de Canarias —CNC— i el FREPIC-AWAC.
El 21 d'agost de 1985, després de 23 anys d'exili, Antonio Cubillo era rebut a Tenerife per 7.000 persones. L'estiu del 1986, Cubillo fundava el CNC, com una forma de lluita pacífica contra el colonialisme espanyol, «mentre no ens obliguin a la violència», deia. El CNC, per la mateixa raó que el FREPIC, no pensa presentar-se a les eleccions europees.
AWAC, en guantxe, significa República. Francisco Javier González, secretari general del FREPIC-AWAC, ha dit: «si Canàries és un arxipèlag africà, no té sentit que ens presentem al Parlament Europeu».
Regionalistes i provincialistes
Unión Valenciana, partit amb presència en la «província» de València, per la seua part ja ha decidit presentar-se a les europees, amb el ple convenciment que, com a mínim, hi obtindrà un diputat. De moment, no està decidit el cap de llista, però serà algun expert en relacions econòmiques.
Segons ha fet saber a EL TEMPS Vicente González Lizondo, dirigent d'Unión Valenciana, hi ha la possibilitat que UV presenti llista conjunta amb el Partido Aragonés Regionalista, amb forces de la Rioja, Cantàbria i Astúries, entre d'altres. En el cas que això es produís, afirma áLizondo, amb el sa optimisme que el caracteritza, els diputats a obtenir serien «tres o quatre, segur».
A Andalusia, el Partido Andalucista- Partido Socialista Andaluz, decidí en el darrer Comitè Nacional presentar-se en solitari a les eleccions. El candidat, encara que no és segur, podria ser un fill de Blas Infante, Luís, que ara està vivint a Amsterdam.
Davant de tot aquest paradigma nacionalista, una ferma voluntat, la de ser presents a Europa. Una Europa feta «a mida» dels estats.