Carlos March (Palma, 1945) ha anunciat que el juliol abandonarà definitivament la cúpula de la Banca March, el banc familiar -un cas únic de supervivència d’aquest tipus de negoci,la família manté de sempre el 100% de les accions- creat pel seu avi patern, Joan March Ordinas (Santa Margalida, 1863- Madrid, 1962) , un dels finançadors del cop d’Estat de Francisco Franco i de la rebel.lió feixista de 1936, del qual digué el 1932 Jaume Carner, ministre d’Hisenda de la Segona República, que «o la República acaba amb March o March acabarà amb la República». L’encertà.
El fundador de la nissaga va atresorar una immensa fortuna al llarg de la seva vida, amb negocis legals i il.legals. Creà la Banca March el 1926. Tingué dos fills, Juan i Bartolomé. Posteriorment Juan va ser el pare de Juan, Carlos, Gloria i Leonor. Aquest Carlos és el que es posà al capdavant de l’imperi familiar, la Corporación Alba -l’entitat que s’encarrega de les inversions- i la Banca March, així com de la Fundación Juan March, creada pel patriarca el 1955 -a l’estil dels gran magnats nord-americans- per promoure la cultura i la investigació.
Carlos és el president de banc que més temps ha estat en la direcció executivad’una entitat financera espanyola, de 1974 a 2015. Quan complí setanta anys cedí la presidència de la Banca que fundà el seu avi al seu fill, Juan March de Lastra. Ara deixarà de ser conseller i, per tant, als 78 anys abandona tots els lligams amb la cúpula del banc que fundà fa gairebé un segle el seu avi. Seguirà al front de la Corporación Alba i de la vicepresidència de la Fundación Juan March.
La Banca March és un banc únic en el panorama actual, on les concentracions han anat acabant amb tots aquests tipus d’entitats financeres de propietat inicialment familiar. La Banca manté la seu formal a Palma, a l’Avinguda Alexandre Rosselló. Un edifici d’arquitectura moderna, inaugurat com a seu el 1976, dissenyat per l’arquitecte Felipe Lafita i en el procés de construcció del qual hi participà el també arquitecte Rafael Llabrés. A banda, l’entitat manté en el carrer de Sant Miquel la primera oficina que el fundador va obrir, just devora de la qual s'hi obrí la seu mallorquina de la Fundación, dedicada a l’art contemporani, sobretot.
Fins a la dècada de 1970 la Banca March centrava la seva activitat a Mallorca i Balears. El 1974 es llança a obrir oficines a Canàries i a tot el litoral mediterrani, a més de potenciar les de Madrid i Barcelona. Durant el decenni de 1980 adquirí importants participacions del Banc Hispano i del Popular. El govern de Felipe González intentà que es fusionassin els tres bancs, però els March no ho acceptaren i aconseguiren aturar l’operació. Hna comprat i venut altres bancs menors, com l’Urquijo. L’últim adquirit fou el Inversis Banco, el 2013. El seu model de negoci és el que es coneix com a banca privada, és a dir sobretot oferir servei a grans empreses i persones amb molt de patrimoni i renda alta. De fet, en el seu resum d’activitat anual sol destacar el nombre de clients que té «amb patrimoni superior als 500.000 euros», un nínxol de negoci que l’any passat incrementà en un 17% respecte a 2022. La Banca March declarà uns beneficis el 2023 de 327 milions d’euros.
Carlos March, tal i com ha explicat aquest setmanari en diverses ocasions, també fou el que convocà el 1983 -just després de les primeres eleccions al Parlament balear- al seu despatx a Madrid als líders d'Unió Mallorquina, Jeroni Albertí, i Aliança Popular, Gabriel Cañellas, per obligar al primer a donar suport a la investidura del segon per evitar un Govern de centre-esquerra.