Catalunya

RCR, Viver-Pi Sunyer i Forcadell o la cultura, el talent i la llibertat

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La interpretació que l’Estat feia de la Constitució no satisfeia les aspiracions catalanes, argumentava Viver i Pi-Sunyer en l’acte al Palau de la Generalitat en què li era entregada la Medalla d’Or de la màxima institució catalana. “Sovint em penedeixo d’haver arribat tan tard a aquesta conclusió”. L’antic president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, reconegut jurista de prestigi a nivell internacional i referent acadèmic del seu àmbit, s’explicava amb fermesa. Durant els darrers anys, la seua figura ha transcendit encara més degut al procés. Ell n’ha estat, segurament el jurista més visible. I malgrat el darrer any, amb presos polítics i exiliats, després de l’embat perdut de l’1 d’octubre i malgrat la inexistència d’un full de ruta per assolir la independència, Viver i Pi-Sunyer es mostrava optimista. “No partim de zero ni tampoc estem a la casella de sortida: hem aconseguit crear fonaments sòlids”, deia, abans de reiterar la seua confiança en assolir aquest objectiu polític.

Tot recordant els presos polítics i exiliats, Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional, descrivia el guardonat recordant els seus mèrits i el seu treball. A l’expert en dret li ha seguit el guardó entregat a RCR, estudi d’arquitectura que es va fer amb el Pritzker, el conegut com a Nobel d’arquitectura. Iolanda Batallé, directora de l’Institut Ramon Llull, s’ha encarregat de lloar la tasca d’aquest estudi d’arquitectes ubicat a Olot.

Si bé, la gran protagonista de la vesprada era Carme Forcadell. Els aplaudiments i els crits de llibertat sonaven a la sala tot just després de les paraules de Tània Verge, directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra. “La història recent del país no s’entén sense la figura de la Carme”, deia abans de recordar el seu treball periodístic als anys setanta en català a TVE i tota la seua activitat militant i per la llengua i en distintes plataformes territorials.

“Amb la Carme, el moviment sobiranista va arribar a la maduresa. Com a presidenta del Parlament de Catalunya, sempre va garantir que es tractés tot tema. Quina és sinó la funció d’un Parlament? On si no es confronten arguments polítics?”.

Verge recordava la tasca fonamental de la presidenta el Parlament, avui empresonada, en termes feministes. Un vessant que també ha recordat el seu marit, Bernat Pegueroles, qui ha llegit una carta de la seua dona recordant també el paper acollidor de Catalunya en termes solidaris, fent un repàs a la trajectòria del Principat en aquest sentit, rememorant fets com el paper dels catalans durant la Guerra dels Balcans o esdeveniments més recents. “No som al final de res, sinó al principi de tot”. La seua cadira l’ocupava un gran llaç groc.

Llibertat, cultura i talent

“Tots tres valors defineixen els valors dels premiats avui”. Ho deia Quim Torra, qui atorgava el talent a Carles Viver i Pi-Sunyer, el concepte de cultura a RCR per “la vostra contribució al paisatge i a l’entorn”. La llibertat, com calia esperar, l’encarnava, segons el president, la “vergonyosament empresonada” Carme Forcadell. “Tenim a les nostres mans el fang i l’argila per fer realitat els nostres somnis”, concloïa Quim Torra, qui mostra confiança per vèncer l’adversitat, segons assegurava.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.