Dimarts passat, 28 de maig, el president valencià, Carlos Mazón, aprofitava un acte d’homenatge als sanitaris jubilats que tenia lloc a l’Hospital La Fe per a deixar anar els seus dots de solista. Davant d’ells, de sobte, va interpretar un tema de Julio Iglesias: “33 años”.
De vesprada, va celebrar el primer aniversari de la victòria electoral del 28 de maig de 2023 amb una foto de família al davant del Palau “acompanyat dels alcaldes del canvi”, que no són Manuela Carmena, Martiño Noriega, Ada Colau ni Joan Ribó, sinó, en una resignificació del terme, tots aquells que van derrocar PSPV i Compromís als seus municipis. I en acabat, més festa. Festa grossa: un acte de partit a l’Alameda Palace, que ve a ser la Cibeles o la plaça de Sant Jaume del PPCV. La sala de les nits d’eufòria.
Així, com als anys de glòria, viuen els populars valencians. Sense transmetre la sensació —o provant de dissimular— que cogovernen amb Vox. I això que l’oposició insisteix a remarcar el pes de l’extrema dreta en l’actual Consell.
A Mazón ja li va bé que PSPV i Compromís es preocupen més de Vox que no del PPCV. Però és que, a més, al cap del Consell se’l veu cofoi, amb el pacte. Dimarts mateix al matí, a la cadena COPE, assenyalava que la sintonia amb els socis és plena: “Acostumem a estar, sempre, absolutament d’acord, però després hi ha matisos... Si algú se n’avergonyeix, és el seu problema”. Complexos fora.
Imbuït d’aquest esperit joiós, no resulta estrany que es referesca a la nova secretària general del PSPV-PSOE i també ministra, com “la meua amiga Diana Morant”. Va fer-ho en una entrevista recent a Levante-EMV. Resident a Madrid durant bona part de la setmana, i amb agenda a la resta de l’Estat, és secretària general a temps parcial, però, en qualsevol cas, és la líder més potent que Mazón podia tenir... “Y lo sabes”, tal com diu el mem de Julito.
Les eleccions europees d’aquest diumenge no constitueixen un examen al nou Consell ni al nou PSPV, però serviran per prendre-hi la temperatura. Un PP molt per davant dels socialistes —el 28 de maig de 2023, la distància fou de 7 punts, i el 23 de juliol, de 2,8— no seria una bona notícia per als socialistes.
A l’esquerra seua, el panorama resulta del tot enigmàtic. Compromís-Sumar, amb l’exconseller Vicent Marzà en lloc d’eixida, ho tindrà magre per arribar al 10% dels vots. Podem tampoc no ho tindrà fàcil per superar el 3%. Un espai que als últims comicis valencians va reunir el 18,4% dels sufragis, i el 23J, el 15,4%. El repartiment de forces en aquest espai redefinirà les estratègies futures.