L’entusiasme dels baleàrics cap a les eleccions europees ha anat minvant d’ençà dels primers comicis, els de 1987, quan —coincidint amb els locals i al Parlament balear— la participació arriba a un espectacular 65%. El 1989 baixà al 44%. Al cap de cinc anys, repuntà: 49,5%. El 1999 —altre cop el mateix dia que les municipals i autonòmiques—, 56,1%. El 2004, 37,7%. El 2009, 35,6%. El 2014, 36,4%. I ara fa un quinquenni, novament en una jornada de quàdruple elecció —perquè a les Balears també es votava als consells insulars— s’arribà al 53,6%.
En resum, quan hi ha hagut múltiples eleccions el mateix dia, la participació ha anat minvant des del 65% fins al 53,6%, amb una mitjana del 58,2%. Tanmateix, quan han estat comicis en solitari, la minva és menor: entre el 49,5% i el 35,6%, amb una mitjana del 40,6%; és a dir, guanya clarament l’abstenció. El dubte per a enguany és si la tensió espanyola entre PSOE i PP farà créixer la concurrència electoral, fins a elevar-la per sobre de la mitjana d’aquests comicis en solitari, o si, per contra, es manté la tradició de les últimes convocatòries i cau per sota del 40%.
A banda del panorama abstencionista, la campanya —amb un seguiment mediàtic escàs i nul en l’àmbit popular— ha estat protagonitzada per la política espanyola i les qüestions balears han estat habitualment absents, o, a molt estirar, secundàries o marginals. Només Sumar i Ara Repúbliques han fet protagonista alguna part de l’agenda política balear, com la qüestió del preu de l’habitatge. La norma dels grans partits ha estat la clau espanyola. Per a Francina Armengol, el 9 de juny és una oportunitat «per evitar el retorn del feixisme» a tot Europa, a Espanya i a les Balears també. Per a Marga Prohens és l’oportunitat «per dir basta (al PSOE) i llançar un clar missatge contra Sánchez des de les Balears».
El PSOE de les Balears repeteix candidata illenca, la mallorquina Alícia Homs, que ocupa el lloc 21è de la llista electoral, quan fa cinc anys va ser la 17ena i fou elegida. Els socialistes varen obtenir el 2019 vint-i-un escons. Així que Homs ocupa un lloc de prou risc.
Molt millor és el cas de Rosa Estaràs en el PP; no debades l’han posada en la setena posició de la candidatura conservadora. Serà reelegida amb tota seguretat, atès que el seu partit va sumar dotze eurodiputats ara fa cinc anys. És la quarta vegada consecutiva que es presenta, d’ençà del 2009, quan renuncià a presidir el PP balear i trobà un refugi daurat en el còmode Parlament Europeu. Així que, si no hi ha res de nou, el 2029 complirà vint anys seguits a la cambra continental. La seva biografia mostra que des de 1993, quan tenia 28 anys —va néixer el 1965—, ha ocupat càrrecs institucionals sense interrupció.
Respecte a la resta de candidats baleàrics, no n’hi ha cap que tengui opcions reals. Per altra banda, els resultats no aportaran gaire cosa, excepte, si de cas, les distàncies entre PP i PSOE i, també, entre els conservadors i Vox, per poder comparar-les amb la de maig de 2023 al Parlament illenc.