Ningú podia imaginar fa un any que la que seria la nova presidenta balear, Marga Prohens, celebraria primer aniversari de les eleccions que li donaren el poder presidint una reunió d’experts i societat civil amb l’objectiu de «posar límits» a l’afluència turística massiva.
L’any transcorregut ha estat marcat sobretot pel debat sobre la gestió turística. I tot indica que el PP aposta a fons perquè sigui el gran tema de l’agenda política dels pròxims mesos i anys. Probablement amb la intenció que ho sigui fins a les eleccions al Parlament de 2027.
Prohens no ha improvisat. Feia temps que pensava la jugada. Des d’abans de ser presidenta ja acusava l’esquerra de ser «responsable de la saturació» turística per, entre d’altres motius, haver «aprovat la legalització de 115.000 noves places», en referència a les regularitzades en habitatges turístics per part del Govern de Francina Armengol. En sintonia amb els hotelers, que són crítics davant d’aquesta forma de comercialització turística -i a la qual acusen de ser la vertadera responsable de la massificació-, el PP de Prohens va canviar el discurs respecte a la gestió turística. Abans de les eleccions de maig de 2023 es mostrava comprensiva amb les crítiques socials per la saturació durant la temporada alta però en cap moment parlà d’imposar limitacions.
El canvi arribà a finals d’abril. Després de dues setmanes d’importants embussos -que enguany s'han deixat notar més prest que mai- a les carreteres fruit, en part, de la gran quantitat de cotxes de lloguer -els càlculs parlen que n’hi ha més de 100.000 a tots les Illes- i de les queixes per això de diferents batlles, del PP, com el de Sóller, la presidenta sorprengué tothom anunciant que «hem arribat al límit» i que «no podem seguir creixent més».
Dit i fet. Amb una celeritat rara vegada vista en la gestió política -que fa sospitar que ho tenia tot ben preparat- anuncià just iniciat el mes de maig la immediata creació d’una «Mesa per a un pacte polític i per a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de Balears». Aquest passat dimecres quedava formalment constituïda amb la presidenta al capdavant. La formen unes 140 persones de tot l’espectre polític, sindical, econòmic, empresarial i experts en qüestions turístiques.
Segons ha anunciat el Govern, a partir d’ara la Mesa es dividirà en diferents comissions de treball que analitzaran tots els aspectes turístics «des de zero». Les conclusions seran elevades al plenari de la Mesa perquè «a finals d’anys» hi hagi «dades objectives» sobre les quals es podran prendre les decisions, segons va dir Prohens.
El PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem, en sintonia amb els ecologistes del GOB i les plataformes ciutadanes crítiques amb la saturació turística, reclamen més contundència del Govern, no es creuen el que diu i, sobretot, li exigeixen el «decreixement» turístic i econòmic com a l’única solució per assegurar el futur.
No passarà així, però. Ho va dir la mateixa Prohens dimarts passat en el Parlament: «no he parlat mai de decreixement, ni en parlaré, del que parl és d’acotar l’oferta il.legal que va créixer com mai amb l’esquerra, parl de contenció i sostenibilitat perquè és la millor manera de defensar el turisme».
El debat polític sobre la gestió política és la gran estrella del primer any de Govern del PP amb suport de Vox. Un suport que, per un altre costat, ha forçat Prohens a obrir l’altra gran polèmica: la croada ultra contra la situació legal del català a Balears, que s’ha trobat amb la reacció social liderada per l’Obra Cultural Balear que el passat 5 de maig va treure al carrer a milers de persones per protestar contra els «atacs al català» per part de les institucions que són governades pel PP i Vox.
La ultradreta ha aconseguit que el seu soci s’avingués a introduir el castellà com a llengua vehicular de l’Ajuntament de Calvià, del Parlament balear i, entre d’altres mesures, que el Govern vulgui posar en marxa a l’ensenyament -per al pròxim curs- el pla d’elecció de llengua. Una iniciativa que l’oposició d’esquerres i l’Obra Cultural Balear consideren que és fer «segregació» de l’alumnat per raó d’idioma; per aquesta raó ha demanat a la justícia que suspengui cautelarment l’aplicació de la norma.
El tercer eix polèmic d’aquest any és l’anunciada derogació de la llei de Memòria Democràtica. Encara no s’ha aprovat en el Parlament però tot indica que així ho farà de forma immediata la majoria PP-Vox. La Plataforma per a la Memòria Democràtica -de la qual fan part mig centenar d’associacions, entre les quals destaca Memòria de Mallorca- ha convocat a tal efecte una concentració de rebuig social a la derogació que se celebrarà el proper 2 de juny.