La població a Balears no para d’augmentar. Aquest setmanari n’ha fet referència moltes vegades durant les últimes dues dècades. L’última el passat gener, quan es comparava la variació demogràfica des del moment en què s’aprovà l’Estatut d’Autonomia illenc, el 1983, fins l'any passat. En aquests quaranta anys l’increment demogràfic és del 82%. Les comparacions ajuden a entendre la magnitud del fenomen illenc: el conjunt de l’Estat experimentà en el mateix període un creixement poblacional del 26%; Catalunya del 29,8% i el País Valencià del 41%. Si es compara amb els tres estats que més han crescut en població arreu del món, encara es palesa millor la immensitat de l’increment baleàric. Entre el 31 de desembre de 1983 i el 30 de juny de 2023, el nombre de ciutadans legalment residents als Estats Units va incrementar-se el 46,6%; en el cas de la Xina, el 37,1%, i a l’Índia, el 91% —en aquest cas, es tracta d’un percentatge sobre l’estimació de població que fa l’ONU, perquè no hi ha censos fiables d’ençà del 2011. Així que si les Balears fossin un estat, només l’ascens demogràfic hindú superaria el baleàric al llarg de les últimes quatre dècades.
Tanmateix l'atenció mediàtica sobre el boom demogràfic balear és molt minsa. El sol reflectir aquest setmanari, algun diari de Palma i poca cosa més. Quelcom que resulta curiós si s'observa que sovint la premsa internacional parla i analitza la «bomba demogràfica» a l'Índia. Però la de les Illes no pareix interessar a quasi ningú.
I la progressió no cessa. La darrera dada publicada per l'INE sobre el particular -recollida pel diari de Palma Última Hora- indica que a 1 de gener d'enguany la població total de les Illes era de 1.234.106 persones. Vint anys abans no arribava ni al milió, 912.964. O sigui, un increment del 35% en dues dècades.
Mallorca ja se situa fregant el milió, amb 959.801 residents oficials. A Formentera s'ha passat de poc més de 6.000 habitants fa vint anys als 11.530 d'ara, un 82% d'increment. A Eivissa, de no superar els 100.000 fa dues dècades a tenir-ne 161.832. Menorca és l'illa que té la progressió menor, tot i superar ja els 100.000, només marca un 28% d'increment.
Aaquestes xifres se’ls hauria d’afegir les de residents de fet a cada illa, que n'hi ha una partida, en especial estrangers que tot hi viure-hi quasi durant tot l'any -excepte les sortides puntuals- estan empadronats en els seus països originaris.
A principis de la dècada dels anys vuitanta del segle XX el grup ecologista GOB va editar un famós cartell que representava les Illes farcides de construccions, autopistes, aeroports, amb gent per tot... per intentar conscienciar de la necessitat de protegir el territori de la urbanització descontrolada. Aleshores es parlava d’un futur apocalíptic amb un milió d'habitants o més. Una amenaça terrible i que, en el fons, ningú s'acabava de creure que es pogués convertir-see en realitat. Quaranta anys més tard Mallorca tota sola ja gairebé el té. Les Illes en el seu conjunt ja se'n van a prop dels 1,25.
Cal recordar que el 2022 l'INE va fer una projecció demogràfica dels següents quinze anys per a Balears que indicava que el 2037 l'arxipèlag superaria el milió i mig. Vista la progressió de les dues darreres dècades i el creixement d'aquests dos últimos anys -23.000 i 22.000 nous habitants, respectivament- no pareix una xifra difícil d'assolir. Més aviat, com sol passar amb aquestes previsions per a les Illes, es probable que quedi curta.
Per suposat no és el creixement vegetatiu el responsable del creixement poblacional. Sinó la immigració. Que tampoc cessa a pesar dels caríssims preus de l'habitatge i, en general, de l’alt cost de la vida. En els últims vint anys s'ha incrementat en un 144% la població estrangera resident. El 2023 representà el 85% de l'increment poblacional. Entre la immigració estrangera i la pensinsular, el resultat és que únicament el 53% dels residents ha nascut en el territori balear.