No hi haurà rectificació. El Govern balear no pren nota de la massiva concurrència popular a la mobilització de l’Obra Cultural Balear per protestar contra els atacs a la llengua catalana que, a parer del catalanisme, està portant a terme la presidenta Marga Prohens. «Presidenta, ha arribat l’hora de triar: o està amb els que defensam el català, amb la majoria social, o doblegada davant del feixisme» en contra del català, va dir el president de l’entitat convocant, Antoni Llabrés.
Durant la setmana passada, en la mateixa línia es manifestaren els portaveus dels grups parlamentaris de l’oposició d’esquerres. Així, per exemple, Marc Pons, portaveu adjunt del grup parlamentari socialista, exigí que Prohens faci «una profunda reflexió i un canvi de rumb» en les seves polítiques, perquè «rere del clam del carrer» no pot continuar igual. «La gent li està dient basta d’atacs a la llengua», sentencià el representant del PSOE. Pons també va estendre la seva crítica a les polítiques urbanístiques i turístiques, les quals, segons va deixar entendre, provoquen situacions «de confrontació social» i «d’increment de pressió» turística i suposen «la pèrdua de qualitat de vida de tots els que vivim a les Illes durant tot l’any». Per a Pons, «així no podem seguir» i instà la presidenta a rectificar de forma immediata.
Per la seva banda, el portaveu parlamentari i líder de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, exigí a la presidenta durant la sessió de control al Govern que se celebra cada dimarts que «abandoni els pactes» amb Vox i «torni al consens lingüístic». Després de constatar una vegada més l’èxit de concurrència popular a la diada de l’Obra Cultural, el portaveu de la formació sobiranista demanà a Prohens «si fa comptes retornar als consensos lingüístics o si continuarà doblegada davant el feixisme». Apesteguia agraí «la feina incansable de Joves de Mallorca per la Llengua i l’Obra Cultural Balear per cinc dies de Correllengua i la mobilització històrica d’aquest diumenge a la plaça Major de Palma», i assegurà que «Mallorca ha dit sí a la llengua i ha demostrat que és un poble digne que s’aixecarà les vegades que facin falta per defensar-se, reclamar els nostres drets i afirmar que volem viure plenament en català». Per al cap del partit sobiranista mallorquí, el que hauria de fer Prohens, «en lloc de tudar el seu temps a atacar la llengua pròpia del país», és «resoldre els problemes de la gent, com el de la massificació turística o el d’accés a un habitatge».
A pesar de la insistència dels líders opositors principals, la presidenta no té cap intenció de recular en la seva política lingüística. Contestant una pregunta d’Apesteguia, Prohens reiterà la seva coneguda postura segons la qual «s’equivoca totalment» tot aquell «que vulgui trobar-me en una confrontació lingüística» entre el català i el castellà. Segons ella, «mai he estat per s això i tampoc ara hi estic». Per a Prohens, les Illes «som una comunitat bilingüe», cosa que «suposa una gran riquesa cultural» de la qual «em sent orgullosa» i sempre «així ho he defensat i ho defensaré».
Insistí que el seu Govern «respecta» la gent que es manifestà el diumenge 5 de maig, però que no canviarà el que està fent, perquè, com ja havia dit abans el seu portaveu, Antoni Costa, «el Govern no retalla cap dret a ningú» amb la seva política lingüística. Tot el contrari, ho asseverà. D’aquesta manera, deixava entendre que serien altres els que apostarien per la confrontació —òbviament l’oposició d’esquerres en general i el catalanisme en particular.
Prohens insistí que «sempre» defensarà que «el català» és «la llengua pròpia» de les Illes, tal com «recullen l’Estatut d’autonomia i la Llei de normalització lingüística». Recordà que, pel que fa al català a l’ensenyament, no s’ha tocat res del Decret de mínims —que regula l’ensenyament en la llengua pròpia en almenys el 50%— ni es tocarà. «No hi haurà modificacions» de cap de les normes citades, sentencià. I es mostrà convençuda que, a pesar de les crítiques polítiques i de la mobilització de l’Obra Cultural Balear, la majoria social, que es troba «en els carrers i en les famílies», viu amb «normalitat» la «riquesa del bilingüisme «usant» idioma un oficial o l’altre «en perfecta convivència».
La setmana passada, el partit ultradretà Vox presentà al Parlament una proposta perquè la cambra declaràs la seva voluntat de canviar l’Estatut d’autonomia balear per substituir l’idioma català pel «baléà», que ha reconegut la Casa del Rei espanyol a través de la concessió del títol de «reial» a la fantasmagòrica «académi» que el defensa —una iniciativa que li vingué al PP la mar de bé. Pareixia fet a posta per escenificar les diferències entre els dos partits en matèria lingüística. Així, mentre que el catalanisme acusava Prohens de ser submisa a la ultradreta en la seva croada contra el català, el Govern defensava la «unitat de la llengua» davant de la proposta secessionista de Vox. Així ho va dir el portaveu de l’executiu, Antoni Costa: «La nostra postura és molt clara; no discutim el que diu l’Estatut i la normativa vigent».