Andalusia

PP-C’s-Vox: les distintes versions del pacte a Andalusia

Andalusia tindrà un govern del PP i Ciutadans gràcies al suport de l’extrema dreta de Vox. Les versions sobre el pacte, però, són distintes segons els partits que han signat el canvi després de 36 anys ininterromputs del PSOE al capdavant de la Junta.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sense sorpreses. Malgrat els estira-i-arronsa dels darrers dies, les pujades de to de Vox per radicalitzar el pacte de Govern a Andalusia i els advertiments de Ciutadans de no signar-ho -amb la demanda explícita de Manuel Valls perquè la formació que li donarà suport per assolir l’alcaldia de Barcelona no pacte amb l’extrema dreta-, els tres partits faran possible el canvi polític a Andalusia. Un canvi liderat pel PP, que ostentarà la presidència de San Telmo amb Juanma Moreno i que comptarà, també, amb Ciutadans a dins de les conselleries i al capdavant del Parlament. Els calia, però, el suport d’un tercer partit: Vox, que malgrat les disputes d’última hora, donarà suport a la investidura de Moreno.

 

Sobten, però, les distintes interpretacions d’aquest pacte. Les pressions de Vox per derogar les lleis i les estructures institucionals adreçades a combatre la violència de gènere se sumaven, també, a la demanda d’expulsar «52.000 immigrants irregulars». Demandes que provocaven en Ciutadans un rebuig, del tot escenificat, amb què pretenien distanciar-se ideològicament del partit liderat per Santiago Abascal.

 

El cas és que Vox ha anunciat a través del seu Twitter que, entre les 37 mesures del pacte amb el PP per fer possible la investidura de Moreno, hi ha «la col·laboració de la Junta per a la deportació de 52.000 immigrants il·legals», quan en el mateix document del pacte no n’hi ha cap referència. La immigració es tractada a l’escrit per anunciar la «protecció de fronteres» i la «garantia d’una immigració ordenada, legal i respectuosa amb la nostra cultura» i «vinculada al mercat laboral», a més de l’esment a combatre «l’efecte crida» i les màfies. Res, però, d’expulsions. Res tampoc en referència a la violència masclista i a les lleis en relació a aquest fet que l’extrema dreta volia derogar, tot i que Vox es vanta de no haver «renunciat a res», malgrat comptar amb 12 diputats.

 

 

 

Sense entrar en interpretacions, el PP simplement s’ha limitat a anunciar la signatura del pacte amb Vox amb una foto posterior a la reunió entre membres de les dues formacions. Qui sí que s’ha hagut d’explicar, tot i que mínimament, ha estat Ciutadans, que a través del seu líder a Andalusia, Juan Marín, qualificava el dia del pacte com «històric» i assegurava que l’acord del seu partit amb el PP estava «tancat a qualsevol modificació d’algun altre partit», en clara referència -tot i que indirecta- a Vox. «Serà un govern de Cs i PP. Vam dir que no hi hauria populistes i també hem complert».

 

 

 

 

Certament, Vox no entrarà al Govern, però el seu suport ha estat clau per a la investidura. I tot i les renúncies del partit ultradretà, el pacte d’aquesta formació amb el PP que ha condicionat el canvim que no està mancat de condicions que reflecteixen la ingerència del partit ultradretà.

D’entre els 37 punts hi ha, per exemple, el que anuncia «la garantia de la llibertat educativa i el dret dels pares a triar el model que desitgen per als seus fills, evitant qualsevol ingerència dels poders públics en la formació ideològica dels alumnes». Alhora, tot i no citar la violència de gènere -ni qualsevol endarreriment explícit en aquesta matèria-, s’anuncia la creació d’una Conselleria de Família. Tot i la manca d’informació sobre aquesta futura institució, la seua finalitat sembla evident.

En matèria d’avortament hi ha el punt 20, que no anuncia la «posada en marxa d’un sistema d’atenció a les dones amb embarassos no desitjats que les proporcione informació, assistència i alternatives socioeconòmiques». Com tots, aquest és un punt poc explícit en què s’explica el què, però no el com. A més de les mesures citades per «garantir la immigració ordenada», hi ha també el propòsit de «prevenir l’amenaça del fonamentalisme islàmic». I la substitució de la llei de memòria històrica per una «llei de concòrdia».

Per últim, era previsible el vessant folklòric del pacte, amb el «suport per llei» a la tauromàquia i la promoció «d’expressions culturals i populars andaluses com el flamenc o la setmana santa».

Vox no formarà part del Govern, però el pacte estableix un precedent fins ara inèdit a l’Estat que els tres partits miraran de repetir en els pròxims comicis autonòmics del maig.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.